Pluja d'idees
De Viquipèdia
 |
Aquest article o secció no cita fonts o referències sobre sobre la data d'aparició del terme. Us animem a millorar aquest article afegint referències a fonts fiables. La verificabilitat és una norma oficial de la Viquipèdia i una de les millors maneres de fer creïble la Viquipèdia. Informeu als editors principals afegint {{subst:AvísFR|Pluja d'idees}}--~~~~ a les seves pàgines de discussió. |
 |
El text d'aquesta pàgina no és propi d'una enciclopèdia. (Col·laboreu!) Els errors més freqüents són l'ús de la primera persona -del singular o del plural- així com una redacció no seriosa ni formal; o subjectiva en lloc de descriptiva.Vegeu Viquipèdia:Allò que la Viquipèdia no és. |
El brainstorming (literalment, "tempesta d'idees" o "pluja d'idees") és una tècnica de producció d'idees, molt emprada en els processos creatius vinculats, sobretot, al món de la publicitat, el màrqueting i la comunicació audiovisual. El seu inventor és Alex Faickney Osborn, que va crear-la l'any 1941[cal citació] durant un procés interactiu en què va descobrir que la majoria d'idees creatives sorgeixen amb més facilitat en un grup no estructurat que no pas entre individus organitzats independentment. El concepte consisteix en l'acumulació i posterior elaboració i síntesi de les idees suscitades en associació lliure i espontània, entorn d'un nucli temàtic, sorgides d'un equip de persones reunides.
El seu creador, Alex F.Osbom, la va descriure en el seu llibre Applied Imagination, publicat al 1954[cal citació]. La tècnica va guanyar popularitat ràpidament fet que obligà al seu inventor a publicar una versió revisada del llibre el 1957 (en castellà, [1]), ampliant el contingut amb l'experiència acumulada en aquest període i reordenant els capítols amb fins didàctics. El concepte continua utilitzant-se a l'actualitat i s'ha estès el seu ús a múltiples camps.
Taula de continguts |
[edita] Quan cal fer una pluja d'idees?
A l'inici d'un procés creatiu, quan existeixi la necessitat d'alliberar la creativitat dels membres del grup per tal de trobar solucions a un problema definit, com ara comunicar un determinat concepte a través de la imatge audiovisual o gràfica. També els escriptors utilitzen aquesta tècnica, que pot fer-se extensible a qualsevol col·lectiu i també en l'àmbit domèstic per trobar solucions a molts diversos tipus de problemes. A través d'aquesta tècnica es genera un nombre extens d'idees per plantejar possibles causes als problemes i trobar solucions alternatives amb gran creativitat. D'aquesta manera, s'arriba a nous conceptes i se superen la monotonia, la quotidianitat i el conformisme.
[edita] Com es fa una tempesta d'idees?
La pluja d'idees és com una tempesta forta i curta d'estiu. Dura pocs segons o minuts, durant els quals l'autor es dedica només a escollir informació per el text: es capbussa en la piscina de la memòria i del coneixement, per buscar-hi tot el que sigui útil per a l'ocasió. Totes les idees s'anoten a mesura que es van dient, no cal buscar cap ordre, això es fa després. Aquesta tècnica té tres moments molt importants:
- Primer moment: Dir. Tot val, s'ha de dir sense pensar tot allò que se’ns acudeixi (paraules, frases,...) sense jutjar, no importa si és bonic, lleig, útil o no útil. Quan ja hi ha un bon nombre d'idees es passa a la següent fase.
- Segon moment: Podar. En aquest moment es fa una primera selecció. Es repassa el que ja hem dit i borrem tot allò que sigui impossible, tot allò que sigui lleig, que no sigui útil o que ofengui.
- Tercer moment: Escollir. Las idees que s'escollin han de tenir unes característiques depenen del treball que estiguis fent.
És una tècnica amb uns senzills passos. En un departament creatiu d'una agència publicitària, per exemple:
- Es defineix el tema o problema.
- Es nombra un director del brainstorming, que n'explicarà el funcionament i decidirà el tipus de brainstorming.
- Cada participant genera tantes idees com sigui possible (importa la quantitat, més que la qualitat).
- L'exercici acaba quan ja ningú té més idees.
No hi ha cap idea invàlida: generalment, les idees més sorprenents condueixen a solucions extraordinàries. Amb tot, s'examinen totes i cadascuna de les idees, s'analitzen, s'avaluen, s'organitzen i se'n valora la seva utilitat.
El brainstorming es pot fer individualment, en grup o d'ambdues formes. El brainstorming individual acostuma a produir un espectre més ampli d'idees que el brainstorming de grup, però tendeix a no desenvolupar les idees tan efectivament, potser perquè els individus sols s'han d'enfrontar a problemes que no poden resoldre. Els individus sols són lliures d'explorar idees en el seu propi temps, sense cap temor a les crítiques i sense ser dominats per altres membres del grup. El brainstorming en grup desenvolupa les idees amb més profunditat i més efectivament, ja que quan una persona té dificultats en el desenvolupament d'una idea, la creativitat i experiència d'una altra persona poden servir per superar-les. El Brainstorming en grup acostuma a produir menys idees (ja que el temps s'empra en desenvolupar les idees en profunditat).El Brainstorming individual i de grup es poden barrejar, potser definint el problema i deixant que inicialment els participants suggereixin un ventall més ampli de possibles solucions superficials. Aquestes solucions es podrien millorar i desenvolupar posteriorment en un brainstorming de grup.
Hi ha diferents tipus de brainstorming:
- No estructurat, també dit de flux lliure i estructurat o en cercle.
En el cas no estructurat,
- Cal haver apuntat en una pissarra el problema o qüestió que es sotmet a brainstorming.
- Cal escollir algú que apunti en paper totes les idees, que sorgiran lliurement entre els components del grup.
- Cal abandonar el criticisme (totes les idees són bones).
- Cal establir un temps límit (generalment, una mitja hora).
- S'ha de fomentar la creativitat i construir noves idees sobre les idees d'altres; però eliminant duplicacions.
- Finalment, cal discutir les idees i arribar a un consens.
En el cas estructurat, cada membre de la taula presenta les seves idees de forma ordenada, és a dir, en sentit horari o d'esquerra a dreta. Si algú no té una idea, cedeix el torn al següent. Totes les idees s'escriuen en paper i després es passen al company de la dreta, que apuntarà nous aspectes que havien passat per alt, però sense censurar la idea original.
[edita] Com es prepara una sessió?
La sala de reunions del departament creatiu ha d'estar ordenada i la sessió ha de seguir uns objectius que es marquen de bon principi. Aquests objectius han de ser factibles i interessants. Els participants hauran de ser compatibles entre ells (en aquest sentit, pot ajudar una reunió prèvia amb el departament de recursos humans -si es tracta d'una gran empresa- o bé ja se sap gràcies a la comunicació i contacte diaris amb els empleats). S'han de contemplar tots els aspectes formals (haver preparat el paper, bolígrafs, aigua, paperera...), haver convocat els participants bé personalment o a través del correu institucional i cal presentar els participants al principi de la reunió. Amb tot això es fomenta la confiança i benestar dels empleats. El conductor de l'exercici ha de fer una funció didàctica (explicant la sessió), resolent dubtes i assegurant la comprensió dels participants. Per això ha de formular preguntes, que, a la seva vegada, li serviran per controlar els procediments, evitant el monopoli de paraula d'algun interlocutor, convidant al debat i administrant el temps de la sessió. És també una figura conciliadora i dinamitzadora. Finalment, dirigirà el multivoting o selecció de les idees, és a dir, reduirà la llista d'idees tot seleccionant les més importants a través del vot democràtic dels participants. Amb el llistat final es discuteix grupalment fins que s'arriba a un consens definitiu.
[edita] El brainstorming com a marca
Són moltes les empreses que han pres el nom d'aquesta tècnica per a nomenar-se a si mateixes. Generalment es tracta d'empreses lligades molt directament al món de la publicitat i la comunicació audiovisual, és a dir, activitats típicament creatives. D'aquesta manera trobem:
- Brainstorm productions, companyia australiana que es dedica a la producció d'espectacles teatrals.
- Brainstorm-Productions Minneapolis, companyia de Minnesota dedicada als gràfics per ordinador;
- o bé la catalana BrainStorm Productions, dedicada a la producció audiovisual extensiva i al disseny gràfic en imatge publicitària.
