Butan-1-amina
 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
 | |
| Substància química | tipus d'entitat química  |
|---|---|
| Massa molecular | 73,089 Da |
| Trobat en el tàxon | |
| Estructura química | |
| Fórmula química | C₄H₁₁N |
 | |
| SMILES canònic | |
| Identificador InChI | Model 3D |
| Propietat | |
| Densitat | 740 kg/m³; 0,74 g/cm³ |
| PKa | 10,59 |
| Solubilitat | miscible |
| Moment dipolar elèctric | 1 D |
| Punt de fusió | −50/273,15 K (−323/0 °C) |
| Punt d'ebullició | 77,8/273,15 K (−195/0 °C) |
| Moment dipolar elèctric | 1 D |
| Pressió de vapor | 82 mmHg (a 20 °C) |
| Perill | |
| Límit inferior d'explosivitat | 1,7 vol% |
| Límit superior d'explosivitat | 9,8 vol% |
| Límit d'exposició sostre | 15 mg/m³ (Estats Units d'Amèrica) |
| Punt d'inflamabilitat | −12/273 K (−285/0 °C) |
| IDLH | 897 mg/m³ |
| NFPA 704: Standard System for the Identification of the Hazards of Materials for Emergency Response () | |
| Altres | |
| líquid inflamable de la classe IB | |
La butan-1-amina és una amina primària, i la seva fórmula molecular és C4H11N.
És un compost orgànic amb la fórmula CH3(CH2)3NH2. Aquest líquid incolor és una de les quatre amines isomèriques del butà, les altres són sec-butilamina, tert-butilamina i isobutilamina. És un líquid que té l'olor de peix, semblant a l'amoníac comú a les amines. El líquid adquireix un color groc en emmagatzemar-se a l'aire. És soluble en tots els dissolvents orgànics. Els seus vapors són més pesats que l'aire i produeix òxids tòxics de nitrogen durant la combustió.[1]
Preparació[modifica]
Es pot obtenir a partir de la reducció de butanamida o butanonitril amb HLi i AlH3 produint així butan-1-amina. També s’obtendria a partir de pentilamida, que s’obté de la reacció de la pentanamida amb el brom, en medi aquós fortament alcalí, s'obté butan-1-amina i a més, també diòxid de carboni CO2. Una altra manera d’adquirir-lo és a partir de butanal, que aquest al reaccionar amb l’amoníac NH3, produeix 1-butilimina. En ser tractat posteriorment amb un reductor com l’hidrogen o el níquel, se sintetitza la butan-1-amina. Finalment, aquest compost també es pot aconseguir a partir d’halogenurs de n-propil.[2]
Usos[modifica]
Aquest compost s'utilitza com a ingredient en la fabricació de pesticides (com tiocarbazides), productes farmacèutics i emulsionants. També és un precursor per a la fabricació de N,N′-dibutiltiourea, un accelerador de vulcanització de cautxú, i n-butilbenzensulfonamida, un plastificant de niló. S'utilitza en la síntesi de fengabina, el fungicida benomyl, i butamoxà, i l'antidiabètic tolbutamida.[1]
Seguretat[modifica]
La LD a les rates per la via d'exposició oral és de 366 mg/kg.
Pel que fa a les exposicions ocupacionals a la n-butilamina, l'Administració de Seguretat i Salut en el Treball i l'Institut Nacional de Seguretat i Salut en el Treball han establert límits d'exposició laboral en un límit de 5 ppm (15 mg / m3) per a l'exposició dèrmica.[1]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 Makar, A. B.; McMartin, K. E.; Palese, M.; Tephly, T. R. «Formate assay in body fluids: application in methanol poisoning». Biochemical Medicine, 13, 2, 1975-06, pàg. 117–126. DOI: 10.1016/0006-2944(75)90147-7. ISSN: 0006-2944. PMID: 1.
- ↑ «Figure 1: Minimum-Spanning-Tree of 462 hemagglutinin gene sequences of “Old-World”-orthopoxviruses retrieved from NCBI (March 2018).». [Consulta: 24 març 2024].