Caixa de música

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Caixa de música.

Una caixa de música és un instrument musical mecànic, creat al segle XIX. Aquestes caixes funcionen per mitjà d'uns reblons ubicats en un cilindre giratori o disc que, en alçar i deixar anar les làmines afinades d'un raspall o teclat de metall, produeixen el so. Van ser desenvolupades basant-se en un tipus de caixes musicals del segle XVIII anomenades Carillons à musique. Algunes de les caixes de música més complexes tenien també un minúscul tambor i petites campanes, a més del raspall metàl·lic.

Caixa de música amb sistema de disc de metall
Piano mecànic combinat amb violins
Rellotge de butxaca amb música
Caixa de música amb ballarina ballant

Història[modifica | modifica el codi]

Les caixes musicals originals podien ser de qualsevol mida, des d'unes tan petites que cabien a la butxaca, fins a altres que podien ocupar un espai considerable a la llar. Eren usades en rellotgeria, i originalment les produïen rellotgers artesans. En la major part del segle XIX, la producció es va concentrar a Suïssa, on es va establir una gran tradició rellotgera. La primera fàbrica de caixes musicals va ser oberta en 1815 per Jérémie Recordon i Samuel Junod. També hi va haver fabricants de Bohèmia i Alemanya. A finals del segle XIX, fabricants de caixes de música ja havien obert fàbriques als Estats Units.

Els cilindres normalment estaven fets de metall, i moguts per un ressort. En alguns models, els cilindres podien ser canviats per produir diferents melodies, gràcies a un invent de Paillard el 1862, que va ser perfeccionat per Metert a Gènova en 1879. En alguns models excepcionals hi ha 4 ressorts per produir un so continu que pot durar fins a 3 hores.

Les primeres caixes del segle XVIII van usar discos metàl·lics. El canvi a cilindres va ser completat després de les guerres napoleòniques. En les últimes dècades del segle XIX, van ser produïts en gran quantitat models com el phopylon i altres amb discos intercanviables, en comptes de cilindres intercanviables. La producció de caixes de música activades amb cilindres va anar decaient fins desaparèixer.

La denominació de "caixa musical" és aplicada també a aparells de rellotgeria en què el disc o el cilindre només s'utilitzaven per "programar" funcions, sense usar rebladures ni el raspall metàl·lic. En canvi, el cilindre (o disc) accionava manxes i palanques que obrien unes vàlvules mecàniques, les quals activaven un instrument de vent modificat o puntejaven acords en un instrument de corda modificat. Alguns aparells podien usar ambdós instruments alhora, i amb freqüència combinaven pianos mecànics i caixes musicals, com el Orchestrion.

A finals del segle XIX i principis del segle XX, la majoria de caixes de música van ser gradualment reemplaçades per pianos mecànics, els quals eren més versàtils i melodiosos, i sonaven més fort, i per petits gramòfons que tenien l'avantatge de reproduir la veu humana. Els costos de producció, progressivament més elevats, van conduir a un augment dels preus i una reducció de les mides. Ara, l'automatització moderna està ajudant a tornar a baixar els preus de les caixes de música.

Els col·leccionistes aprecien les caixes de música del segle XIX i de principis del segle XX, així com les noves caixes musicals que encara es produeixin en alguns països (vegeu més avall "Evolució de la producció de les caixes de música").

Elements de la caixa de música[modifica | modifica el codi]

-La base és una placa de metall, sobre la qual es munten les altres peces amb cargols.

-La maneta, usada per activar el ressort posant-lo en tensió.

-El motor del ressort, que permet que la melodia duri des d'alguns minuts fins a una hora o més.

-Els reblons, situats en el cilindre giratori o disc, que alcen les làmines del raspall i les deixen anar perquè vibrin i produeixin el so.

-El raspall de metall, format per una sèrie de làmines afinades.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Alfred Chapuis, Histoire de la boîte à musique et de la musique mécanique , Sriptar Lausanne, 1955.
  • John Clark, Musical boxes , Londres, 1961.
  • Jean-Claude Piguet, Les faiseurs de musique , Éditions du Journal de Sainte Croix.
  • Van Witteloostuin Jaco en Maas Ruud, Musiek uit stekels en Gaten; Uitgeverij Frits Knuf , Buren.
  • Graham Webb, The Cylinder musical box hanbook , Faber et Faber Londres 1968.
  • Graham Webb, The disc musical box handbook , Faber et Faber Londres 1968.
  • Graham Webb, The Musical Box Handbook Cylinder Boxes 1984
  • Etienne Blyetelle, Dictionnaire des Termes techniques de la boîte à musique et Bulletins du Conservatoire Autonome des Boîte à Musique , Genève
  • Revue de l'Musical Box Society of Great Britain.
  • Revue de l'Musical Box Society international.
  • Diagram Group, Musical Instruments of the World , New York: Facts on File, 1976.
  • Sharon Ganske, Making Marvelous Music Boxes , New York: Sterling Publishing Company, 1997.
  • Jean Greenhow, Making Musical Miniatures , London: BT Batsford, 1979.
  • Alec Templeton as told to Rachael Bail Baumel, Alec Templeton's Music Boxes , New York: Wilfred Funk, 1958.
  • Bahla, Gilbert. Music Boxes: The Collector's Guide to Selecting, Restoring and Enjoying New and Vintage Music Boxes . Philadelphia, Pennsylvania: Running Press, 1993.
  • Bowers, Q. David. Encyclopedia of Automatic Musical Instruments . ISBN 0-911572-08-2. Lanham, Maryland: Vestal Press, Inc, 1972.
  • Ord-Hume, Arthur W. J. G. The Musical Box: A Guide for Collectors . ISBN 0-88740-764-1. Atglen, Pennsylvania: Schiffer Publishing Ltd, 1995.
  • Ord-Hume, Arthur W. J. G. Barrel ORGAN 1.978
  • Ord-Hume, Arthur W. J. G. Musical Box 1980
  • Reblitz, Arthur A. The Golden Age of Automatic Musical Instruments . ISBN 0-9705951-0-7. Woodsville, NH: Mechanical Music Press, 2001.
  • Reblitz, Arthur A., Q. David Bowers. Treasures of Mechanical Music . ISBN 0-911572-20-1. New York: The Vestal Press, 1981.
  • Sadie, Stanley. ed. Musical Box . The New Grove Dictionary of Music and Musicians . ISBN 1-56159-174-2. MacMillan. 1980. Vol 12. P. 814.
  • Smithsonian Institution. History of Music Machines . ISBN 0-87749-755-9. New York: Drake Publishers, 1975.
  • Templeton, Alec, aix told to Rachael Bail Baumel. Alec Templeton's Music Boxes . New York: Wilfred Funk, 1958.
  • Història de Monstres , Juan Jacobo Bajarlía.
  • Màquines d'estimar. Secrets del cos artificial , Pilar Pedraza. Ed Valdemar, 1998.
  • Secrets Medievals , Jesus Callejo, Editorial Temes d'Avui, 2006
  • From music boxes to street organs R. DEWAARD 1967
  • CLOKWORK MUSIC W.J.G.ORD-HUME 1973
  • Silver Anniversary Collection MUSICAL BOX SOCIETY INTERNATIONAL 1.974
  • The Marvelous World of Music Machines Heinrich Weiss-Stauffacher 1976
  • MUSIC AND THE BRAIN MACDONALD Critchley & RAHENSON 1977
  • Von der Aolsharfe zum Digitalspieler Jan _Brauers 1984
  • THE Wonderland OF MUSIC BOXES AND AUTOMATA Daniel Troquet 1989
  • Museums of Horology La Chaux-de-Fonds Le Locle Francois Mercier 1991
  • All'epoca dell Scatole musicali
  • AUTÒMATS ET MUSIQUE Pèndols Anne Winter-Jensen MELDL Geneve 1987
  • L'Öreg de Barbarie Helmut Zeraschi Payot Lausanne 1980


Vegeu també[modifica | modifica el codi]


Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Caixa de música Modifica l'enllaç a Wikidata

Nota[modifica | modifica el codi]