Caleb d'Aksum

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Sant Elesbaan

Moneda de Caleb
Rei
Nom secular En sabeu: ʾlʾṣbḥh;
en grec: Ἑλλησθεαῖος, El(l)estheios; Elesbaas; Caleb Ella Asbeha d'Aksum
Naixement Final del segle V
Regne d'Aksum (actual Etiòpia)
Defunció ca. 540
Aksum
Commemoració en Església Catòlica Romana, Església Ortodoxa, esglésies orientals
Canonització A occident, al segle XVI
Festivitat 15 de maig (catòlics); 6 de novembre (ortodoxos; segon el calendari julià, el 24 d'octubre)
Fets destacables Rei d'Aksum

Caleb o Kaleb (ca. 520) va ser rei del Regne d'Aksum, potser el millor documentat d'ells. Procopi de Cesarea l'anomenà Hellestheaios,[1] una variant del seu nom reial Ella Atsbeha o Ella Asbeha (Histories, 1.20). A les fonts figura com a fill de Tazena. Alguns historiadors creuen que era el "Atsbeha" o "Asbeha" de la llegenda etiòpica d'Abreha i Asbeha, o l'identifiquen amb Saizana, germà d'Ezana d'Aksum.

Procopi, Joan d'Efes i altres cronistes contemporanis narren la seva invasió del Iemen, cap a l'any 520, sota el rei himiarita Iusuf Asar Iathar, o Dhu Nuwas, de religió jueva i que perseguia els cristians del seu regne. Caleb va intervenir-hi a instància de l'emperador bizantí Justí I, que li ho va demanar. Caleb va derrotar Dhu Nuwas i el rei iemenita va ser mort; Caleb nomenà rei Sumuafa' Ashawa',[2] virrei cristià del regne.

El fet que protegís els cristians va ser el motiu pel que va ser canonitzat pel cardenal Cesare Baronio al segle XVI, que va afegir-lo a la seva edició del Martyrologium Romanum amb el nom Sant Elesbaan, malgrat que, com a membre de l'Església Abissínia, era monofisita i, per tant, heretge.[3]

El domini d'Aksum sobre el sud de la Península Aràbiga no durà més enllà de 525, quan Sumuafa' Ashawa' va ser deposat per Abraha, que se'n va proclamar rei. Caleb no aconseguí restablir-hi la seva autoritat i el seu successor va signar la pau amb Abraha, que reconegué l'autoritat aksumita i li pagà un tribut.

La tradició etiòpica diu que Caleb va abdicar del tron, va donar la corona a l'església del Sant Sepulcre de Jerusalem i es retirà a un monestir.

Les restes del palau de Caleb es troben prop d'Aksum. Hi ha una construcció en ruïnes que s'identifica amb la seva tomba, al costat de la que es diu que és la del seu fill Gabra Masqal.

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Caleb d'Aksum Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. Hel·listeu, Ἑλλησθεαῖος, a les Històries, llibre I, cap. 20.
  2. Esimifeu, en grec: Ἐσιμιφαίος, Hesimifaios
  3. Les esglésies orientals ortodoxes, entre elles l'Església Copta, practiquen el miafisitisme, la consideració del qual com a heretgia és una qüestió discutida. Per això, alguns sants com Elesbaan o Isaac de Nínive són també venerats per les esglésies calcedònies.