Campanar d'Horta

Infotaula d'edifici
Infotaula d'edifici
Campanar d'Horta
Imatge
Dades
TipusRellotge de torre Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaHorta (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 25′ 52″ N, 2° 09′ 37″ E / 41.4311913°N,2.16020401°E / 41.4311913; 2.16020401

El campanar d'Horta és una torre de rellotge situada al carrer d'Horta, al barri d'Horta de Barcelona, construït el 1949,[1] en substitució de l'anterior campanar de 1845.[2]

Història[modifica]

El primer campanar el va construir l'Ajuntament d'Horta el 1845 sobre l'antic escorxador, perquè les campanes del rellotge es sentissin fins a Sant Genís dels Agudells, que era el seu nucli religiós progenitor. Per a sufragar les campanes de bronze, l'Ajuntament va destinar-hi un llegat que dotava a les fadrines d’humil condició que es casaven, amb una unça d’or.[3] Per aquest motiu al campanar se'l coneixia com la Torre de les Noies.[4]

El 13 i 14 de març de 1946 l'Ajuntament de Barcelona el va fer enderrocar perquè amenaçava ruïna.[1] La Caixa de Pensions per a la Vellesa i Estalvis va comprar el solar i hi va edificar el 1949 un edifici, obra de l'arquitecte Enric Sagnier i Villavecchia, sobre el que hi va construir un nou campanar, amb les campanes de l'anterior, donades per l'Ajuntament.[3]

Descripció[modifica]

La primera torre era octogonal, amb dues campanes de bronze dalt de tot. La més gran donava les hores i la més petita els quarts. Duen una llegenda que diu 'A expensas de los Vecinos del Pueblo de Horta'. També tenen gravades les imatges de sant Joan i sant Gaudenci copatrons de la localitat. En la campana dels quarts es veu també l'efígie de sis donzelles cobertes amb mantons en honor al sacrifici de les noies casadores.[3]

La torre actual és quadrada, sobre un edifici de 4 plantes, amb l'oficina bancària a la planta baixa, una biblioteca a la primera planta, i habitatges als pisos superiors. El rellotge funciona elèctricament, il·luminat interiorment per poder veure les hores de nit. Les campanes, amb una estructura metàl·lica, situades a la part superior.[3]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Solé, Pedro «Vuelven las campanas». Ideal. Acción Católica de San Joan de Horta, 25 mar´1949.
  2. Giménez i Compte, Carlota. L'Abans: Recull gràfic de la Vall d'Horta (1861 - 1978). El Papiol: Efadós, juny 2012. ISBN 978-84-15232-22-3. 
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 «El campanar d'Horta». El Pou, desembre 2012.
  4. «El campanar laic d'Horta». La Vanguardia, 23-09-2012.