Can Malagrida Pobre
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Casa  | |||
| Construcció | segle xx | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | arquitectura eclèctica | |||
| Altitud | 431 m | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Olot (Garrotxa) | |||
| Localització | C. Bisbe Vilanova, 28 | |||
| ||||
| Bé integrant del patrimoni cultural català | ||||
| Id. IPAC | 10397 | |||
Can Malagrida Pobre és una obra d'Olot (Garrotxa) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Descripció[modifica]
És una antiga fàbrica de planta rectangular amb un cos avançat formant una torre. Disposa de planta, pis i golfes. El teulat és a quatre aigües i la cornisa presenta decoracions de terracotta vermella amb motius de fullatges estilitzats, greques, etc. El teulat té un parallamps remarcable sostingut per una estructura de ferro decorada amb flors.[1]
Els murs varen ser estucats i pintats de blanc. Té àmplies finestres decorades amb guardapols molts sortits amb petita geminació. Els angles de l'edifici es van fer amb encoixinats d'estuc imitant pedra.[1]
Història[modifica]
L'eixample és un projecte promogut per Manuel Malagrida, olotí enriquit a Amèrica, que va encarregar a l'arquitecte J. Roca i Pinet l'elaboració d'una ciutat-jardí, amb zones verdes i xalets unifamiliars. A partir del Passeig de Barcelona i del riu Fluvià, dibuixà una disposició radiocèntrica de carrers amb dos focus, la plaça d'Espanya i la d'Amèrica, unides pel pont de Colom. Així es planejà també el c/ Vilanova, amb cases unifamiliars de poca alçada i amb jardí, que tot i no tenir les pretensions de les situades en ple eixample, tindran elements arquitectònics i decoratius molt notables.[1]
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Can Malagrida Pobre |
- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Can Malagrida Pobre». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 23 setembre 2016].