Canonera

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
USS Alliance screw gunboat.jpg

La canonera és un tipus d'embarcació ideada pel mallorquí Antoni Barceló i Pont de la Terra[1] al començament del segle XVIII, durant el tercer setge a Gibraltar a la Guerra dels Set Anys, que suposarien l'aparició dels primers vaixells blindats de la Història Moderna. Va ser utilitzat normalment en llacs, rius oa les zones costaneres.

Es tractava, realment, de simples grans bots a rem sense aparell auxiliar de cap classe i que anaven armades amb un canó de 24 lliures (el més gran de l'època de 36 lliures només ho feien servir els vaixells de 3 ponts a la bateria baixa).

El blindatge, des de l'obra morta fins una mica per sota de la línia de flotació, del qual van disposar les primeres troneres consistia en suro i posteriorment ja de ferro. Cal destacar que el blindatge s'inclinava en aresta i formava un petit baluard amb què protegir la peça d'artilleria que s'embarcava ja la seva petita dotació d'artillers i que al mateix temps, ja que evitava que els projectils incidiren perpendicularment, dificultava la penetració de la munició enemiga i tendia a desviar els projectils.

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Canonera
  1. (castellà) Jesús Laínz, La nación falsificada, p.141