Capella Paolina
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Capella  | |||
| Arquitecte | Antonio da Sangallo el Jove | |||
| Construcció | 1537 | |||
| Dedicat a | Sant Pere | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | Renaixement | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Ciutat del Vaticà | |||
| ||||
National monument of Italy (en)  | ||||
| Activitat | ||||
| Diòcesi | bisbat de Roma | |||
| Religió | catolicisme | |||
La Capella Paolina és una capella del Palau Apostòlic a la Ciutat del Vaticà. Està separada de la Capella Sixtina per la Sala Regia. No forma part dels itineraris turístics habituals.
Els dos frescos de Michelangelo Buonarroti a la Capella Paolina, La conversió de sant Pau i el Martiri de sant Pere van ser pintats entre des del 1542 al 1549, amb una qualitat a l'altura de la seva fama, tot i que no van agradar als seus contemporanis sobretot per aspectes relacionats amb la seva composició. Es van menysprear en favor de les obres de la Capella Sixtina.[1]
Va ser un dels espais utilitzats pel Conclave de 1549-50 i el Conclave de 1559, juntament amb el Palau Vaticà.[2]
Referències[modifica]
- ↑ Leo Steinberg, Michelangelo’s Last Paintings: The Conversion of St Paul and the Crucifixion of St. Peter in the Cappella Paolina, Vatican Palace (Nova York: Oxford University Press, 1975), 17.
- ↑ Baumgartner, Frederic J. 2003. Behind Locked Doors: A History of the Papal Elections. Palgrave Macmillan. ISBN 0-312-29463-8. pàg 104, 110, 116 i 120