Capella ardent
El concepte de capella ardent, prové d'aquell lloc que es manté en enllumenat permanent per raó de sacrament, o a causa de conservar-se o trobar-se exposat a la veneració o a l'atenció religiosa dels fidels, el cos o relíquies d'algun sant o el sarcòfag d'un príncep o altre personatge.[1]
En l'actualitat, les capelles ardents es munten després de la mort d'un personatge popular del món de la cultura, la política o altres per a la veneració dels seus admiradors o fidels. S'organitza abans del funeral i hi descansa el difunt de cos present. S'organitzen tant en edificis religiosos com en altres recintes amplis com poliesportius, centres culturals i, fins i tot, en cinemes o teatres de manera que el públic disposi d'espai suficient per a la visita.[2]
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Capella ardent |
- ↑ Arrazola, Lorenzo. Enciclopedia española de derecho y administración o Nuevo teatro universal de la legislación de España o de Indias. Madrid: Impremta Diaz y Compañia, 1853. ISBN 8437060486.
- ↑ «La capella ardent de Joan Solà s'obre al paranimf de la Universitat de Barcelona». El Punt Avui. Grup Hermes, 10-10-2028 [Consulta: 21 octubre 2011].