Capella de D. Fradique
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Capella i patrimoni cultural  | |||
| Part de | Igreja de São Francisco (Estremoz) (en)  | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | Manuelí | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Estremoz (Santa Maria e Santo André) (Portugal) (en) | |||
| Localització | Santo André (fr) | |||
| ||||
| Monument nacional de Portugal | ||||
| Identificador | 70536 | |||
.jpg)
La Capella de D. Fradique (Portuguès: Capela de D. Fradique) és una capella situada en el Convent de São Francisco, en la freguesia d'Estremoz (Santa Maria e Santo André), en el Concelho d'Estremoz, en el Districte d'Évora.
Història[modifica]
El 1255 es va fundar el Convent Real d'Estremoz. El noble cavaller Eborense, Nuno Martins, primer de l'orde de clausura, que gaudia d'un favor real i protecció, va ser enterrat al peu de la creu.[1]
D. Fradique va ser una persona d'importància en la política peninsular del regnat del rei D. Manuel I. Fill dels Comtes de Faro, D. Afonso i Da. Maria de Noronha, es va adonar de la seva carrera eclesiàstica a Castella, on va ser educat al costat dels Reis Catòlics.[2] Durant un temps va ser l'executor de la reina Isabel d'Aragó, bisbe de Calahorra, Segòvia, Sigüenza i Saragossa.[2] A Saragossa va ascendir a l'estatus d'arquebisbe, i poc després va ser nominat pel rei Carles V com a Virrei de Catalunya.[2]
En algun moment del segle XV, probablement es va erigir la capella de D. Fradique, abans que la regió s'integrés a la província de l'Algarve (el 1425).[1] Això va ser abans de la butlla papal del 6 de maig de 1520 de Lleó X que va donar llicència al rei Manuel I per a construir un convent a la invocació de sant Francesc al poble d'Estremoz.
Es va col·locar una inscripció, de data 3 de març de 1535, sobre el pòrtic de la capella de Fradique.[1] En el paviment de la capella estan les llambordes que marquen als membres dels Mestres senyorials de Vimeiro, incloent les tombes de Fernando de Noronha (que van morir en 1552) i Isabel de Melo (1563).[2] La capella, inicialment consagrada a Sant Francesc, va ser refugi després del segle XVII de la Germanor de Senhor Jesús dos Passos.[2] Va ser aquesta institució la que va ordenar el retaule manerista que va coronar la paret sud, que va ser danyada per causes naturals, i en el segle xix, una època en la qual van optar per imitar la pintura de marbre per a substituir la fulla d'or original.[2]
Per ordre del reformador, l'arquebisbe Infant D. Henrique va lliurar el 1541 l'observança de la província de l'Algarve.[1]
El temple va ser remodelat en 1771.[1] El 1876, el sostre de la capella de D. Fradique va ser remodelat i reparat.[1] Les primeres obres importants dutes a terme per la Direcció General d'Edificis i Monuments Nacionals de la DGEMN es van iniciar a mitjan segle xx, amb enquestes preliminars per a la restauració de la capella de D. Fradique el 1963 (que van procedir amb la consolidació de la creu i la restauració general del sostre).[1] Les reparacions secundàries van precedir el 1970 i el 1975 el sostre voltat, i el 1980, les reparacions de la capella que inclouen la neteja i revisió del sostre.[1]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 Branco, Manuel. «Convento de São Francisco de Estremoz (IPA.00003833/PT040704060011)» (en portuguès). Lisboa, Portugal: SIPA – Sistema de Informação para o Património Arquitectónico, 1993. [Consulta: 17 abril 2017].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 «Capela de D. Fradique de Portugal». IGESPAR – Instituto de Gestão do Património Arquitectónico e Arqueológico, 2015. [Consulta: 20 abril 2017].