Caràcter diagnòstic

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

En taxonomia, un caràcter diagnòstic és el conjunt de qualitats o caràcters (usat normalment per la zoologia) diagnosticades en un determinat grup d'animals, i que al seu torn no són compartits per cap altre grup d'organismes.

Existeixen dos tipus de caràcters: generals i diagnòstics. Aquests darrers són els que permeten a un taxònom, mitjançant una clau taxonòmica aparellada o clau taxonòmica dentada, la identificació ràpida i segura d'un determinat organisme.

Exemples de caràcters generals[modifica]

Algues de les característiques dels cordats (Chordata):

Aquestes qualitats que defineixen els cordats, són també compartides per moltes altres espècies.

Simetria bilateral: caràcter que apareix per primera vegada, amb l'origen dels platelmints i que tenen una gran quantitat d'organismes.

Celoma: cavitat interna que tenen molts organismes i que evolutivament ja es troba en els anèlids (Annelida).

Ronyons metanèfrics: un tipus de ronyó que posseeixen la majoria dels organismes. Altres tipus de ronyons són els protonèfrics o protonefridi.

La majoria dels organismes són heteròtrofs.

Aquest conjunt de característiques són generals perquè poden ser compartides amb altres organismes i no defineixen clarament a quina espècie s'estan referint. En aquest cas són compartides per diversos embrancaments.

Exemples de caràcters diagnòstics[modifica]

Els caràcters diagnòstics els permeten als zoòlegs identificar de manera ràpida i confiable l'organisme amb el qual estan tractant. Els caràcters diagnòstics dels Chordata són:

  • Tenir notocordi (característica principal, d'ella prové el nom del embrancaments) (similar a la columna vertebral dels mamífers).
  • Posseir un cordó nerviós dorsal, tubular i al llarg del cos.
  • Fenedures branquials.
  • Cua postanal

Aquestes característiques són exclusives, donat que cap altre organisme d'un altre fílum les té.

Referències[modifica]