Carbonatocianotriquita
 Carbonatocianotriquita | |
|---|---|
 en blau, la carbonatocianotriquita | |
| Fórmula química | Cu₄Al₂(CO₃,SO₄)(OH)₁₂·2H₂O |
| Epònim | cianotriquita i Carbonat  |
| Localitat tipus | Dipòsit de vanadi de Balasauskandik |
| Classificació | |
| Categoria | sulfats segons Strunz; carbonats segons Dana |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 7.DE.10 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 7.DE.10 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VI/D.08 |
| Dana | 16b.7.7.1 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | ortoròmbic |
| Color | blau cel |
| Lluïssor | sedosa |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral reanomenat (Rn) i aprovat |
| Codi IMA | IMA1967 s.p. |
| Símbol | Ccya |
| Referències | [1][2] |
La carbonatocianotriquita és un mineral de la classe dels sulfats segons la classificació de Nickel-Strunz i del grup dels carbonats segons la classificació de Dana. És un mineral estretament relacionat amb la cianotriquita i amb la camerolaïta; la semblança entre aquests minerals és tal que és necessària la difracció de raigs X per a poder-los diferenciar.[1][2] Va ser descoberta l'any 1963 a la seva localitat tipus, al dipòsit de Balasauskandyk V, a Kazakhstan.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la carbonatocianotriquita pertany a «07.DE: Sulfats (selenats, etc.) amb anions addicionals, amb H₂O, amb cations de mida mitjana només; sense classificar» juntament amb els següents minerals: mangazeïta, cianotriquita, schwertmannita, tlalocita, utahita, coquandita, osakaïta, wilcoxita, stanleyita, mcalpineïta, hidrobasaluminita, volaschioita, zaherita, lautenthalita i camerolaïta.
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 «Carbonatecyanotrichite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 4 maig 2014].
- ↑ 2,0 2,1 «Carbonatecyanotrichite Mineral Data» (en anglès). Webmineral. [Consulta: 4 maig 2014].
Bibliografia[modifica]
- ANKINOVICH, E. A., GEKHT, I. I. & ZAITSEVA, R. I. (1963): A new variety of cyanotrichite - carbonate-cyanotrichite. Zap. Vses. Mineral. Obshch. 92, 458-463.
- American Mineralogist: 49: 441.
- Gröbner, J. (1997): Mineralien der Cyanotrichit-Gruppe aus Fundorten in Österreich. - Mineralien-Welt 8 (3), 27-30. (en alemany)
- Hager, S. L., Leverett, P. & Williams, P. A. (2009): Possible structural and chemical relationships in the cyanotrichite group. Canadian Mineralogist 47, 635-648.
- Mills, S.J., Christy, A.G., Schnyder, C., Favreau, G., Price, J.R. (2015): The crystal structure of camerolaite and structural variation in the cyanotrichite family of merotypes. Mineralogical Magazine, 78, 1527–1552.