Carlos García Palermo

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaCarlos García Palermo

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement2 desembre 1953 Modifica el valor a Wikidata (70 anys)
La Plata (Argentina) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciójugador d'escacs Modifica el valor a Wikidata
Nacionalitat esportivaArgentina (–13 desembre 2005)
Itàlia (13 desembre 2005–) Modifica el valor a Wikidata
Esportescacs Modifica el valor a Wikidata
Títol d'escaquistaMestre Internacional d'escacs (1981)
Gran Mestre Internacional (1985) Modifica el valor a Wikidata
Punts Elo (màx.)2.550 (gener 1986)
Identificador FIDE110124 Modifica el valor a Wikidata
Participà en
2006Olimpíada d'escacs de 2006
1992Olimpíada d'escacs de 1992
1986Olimpíada d'escacs de 1986 Modifica el valor a Wikidata

Carlos García Palermo (La Plata, 2 de desembre de 1953) és un jugador d'escacs argentino-italià. Va rebre els títols de Mestre Internacional el 1981 i de Gran Mestre el 1985.

Resultats destacats en competició[modifica]

Nascut a La Plata, a l'inici de la seva carrera va derrotar Robert James Fischer en exhibició de simultànies l'any 1970.[1]

El 1982, va vèncer l'aleshores campió del món d'escacs i jugador número u del món, Anatoli Kàrpov, al prestigiós torneig internacional Clarín, celebrat a Mar del Plata (guanyat per Jan Timman).[2] Garcia Palermo és l'únic jugador argentí que ha vençut un campió del món regnant amb control de temps clàssic.

Va ocupar el 2n-3r lloc al Memorial Rubinstein a Polanica-Zdrój 1985. Va guanyar o va compartir el primer lloc als torneigs de Bayamo 1983, Capablanca Memorial a l'Havana 1985, L'Havana 1986 i Camagüey 1987, Forli 1988, Cañete 1994, La Plata 1998 i Faxinal 2002. El 2004 va participar en el Campionat del Món de la FIDE, on va ser eliminat en la primera ronda per Ye Jiangchuan.

García Palermo va representar l'Argentina al Campionat del món d'escacs per equips a Lucerna 1985, i ha jugat tres vegades a les Olimpíada d'escacs: per l'Argentina a Dubai 1986, i per a Itàlia a Manila 1992, i Torí 2006.[3]

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]