Casa-fàbrica Altayó
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Edifici residencial i fàbrica  | |||
| Característiques | ||||
| Estat d'ús | enderrocat o destruït | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera (Barcelonès) | |||
| Localització | Sant Pere Més Baix, 19 i Mare de Déu del Pilar, 3 | |||
| ||||
La casa-fàbrica Altayó era un conjunt d'edificis situats als carrers de Sant Pere Més Baix i de la Mare de Déu del Pilar de Barcelona, actualment desapareguts.
Història[modifica]
El 1836, el teixidor de seda o «veler» Francesc Altayó i Olivé, en qualitat de cònsol del gremi (vegeu casa del Gremi de Velers), i juntament amb Joan Escuder (vegeu casa-fàbrica Escuder), va adreçar un memorial a la Reina Regent Maria Cristina defensant polítiques proteccionistes.[1]
El 1840, Altayó va demanar permís per a reformar la seva casa-fàbrica amb la remunta d'un «pis-quadra» al carrer de Sant Pere Mitjà i la transformació total del front del carrer d'en Cuch (actualment de la Mare de Déu del Pilar), segons el projecte del mestre d'obres Pau Jambrú i Badia.[2][1] La seva fàbrica de teixits de seda figurava a la Guía de forasteros en Barcelona del 1842,[3] i tenia una contribució prou elevada com per a ser inscrit com a elector parroquial en el cens de les eleccions a diputats del 1847.[1]
Pel que sembla, Altayó va continuar en actiu fins als volts del 1860,[4][5] ja que el 1863 la fàbrica figurava a nom de Joaquim Ferrer i Cia.[6][1]
El 1887, el mestre d'obres terrassenc Jaume Comerma i Torrella (autor del Pavelló de la Premsa de l'Exposició Universal del 1888)[7] va demanar permís per a enderrocar els edificis i reconstruir-los de nou,[8] però va morir aquell mateix any sense poder-ho realitzar.[9] El 1889, la seva vídua Margarida Barrera va demanar permís per a dur a terme l'enderroc i anul·lar el projecte de reconstrucció, i així poder vendre el solar.[10] Finalment, la finca va ser reconstruïda per un altre propietari.[11]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Artigues i Vidal i Mas i Palahí, 2019.
- ↑ AHCB, C.XIV Obreria C-134, 2-4-1840.
- ↑ Guía de forasteros en Barcelona, 2ª parte, 1842, p. 52.
- ↑ Guía general de Barcelona, 1849, p. 386.
- ↑ El Consultor. Guía general de Barcelona, 1857, p. 115, 313.
- ↑ El Consultor. Guía general de Barcelona, 1863, p. 138, 140, 266.
- ↑ La Exposición. Órgano oficial, 27-08-1886, p. 3.
- ↑ AMCB, Q127 Foment 141 P, 26-8-1887.
- ↑ La Exposición. Órgano oficial, 15-11-1887, p. 10.
- ↑ AMCB, Q127 Foment 141 P, 12-3-1889.
- ↑ «Juan Parcerisas sol·licita indemnització de dues fraccions de terreny cedides a la via pública amb motiu de la reedificació de les cases nº19 del Carrer Sant Pere Més Baix i del nº3 del Carrer de la Mare de Déu del Pilar». Q136 Obres públiques 3/0 2016. AMCB, 1889-1890.
Bibliografia[modifica]
- Artigues i Vidal, Jaume; Mas i Palahí, Francesc. El model de casa fàbrica als inicis de la industrialització. Registre de fàbriques de Ciutat Vella de Barcelona 1738-1807/1808-1856, 2019, p. 373. ISBN 978-84-9156-216-0.