Casa-fàbrica Boisselot i Bernareggi
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Edifici residencial i fàbrica  | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | el Raval (Barcelonès) | |||
| Localització | Joaquín Costa, 22 | |||
| ||||
La casa-fàbrica Boisselot i Bernareggi és un conjunt d'edificis situat al carrer de Joaquín Costa, 22 del Raval de Barcelona. Com que no està catalogat, li correspon la categoria D (bé d'interès documental) atorgada per defecte a tots els edificis del districte de Ciutat Vella.[1]
Descripció[modifica]
Es tracta d'un conjunt amb un edifici d'habitatges de planta baixa i quatre pisos amb façana al carrer, i la fàbrica, enclavada entre edificis particulars a l'interior d'illa, tenia quatre pisos i un terrat cobert en el qual s'assecaven les fustes; al quart pis es feia el barratge, al qual s'unia la caixa harmònica; al tercer hi havia dos tallers per als pianos verticals i de cua; en el segon eren instal·lats els ebenistes i fusters i tot el que concernia el moble en si: tallers especials per a l'envernissat, ajustador, cordatge i bordons; al primer es construïen els teclats i màquines d'afinat i hi havia el saló destinat a exposició i venda; a la planta baixa hi havia la secció d'embalatge i el magatzem de fustes.[2]
Història[modifica]
El 1857, la societat Boisselot i Cia, fundada pel fabricant d'instruments musicals Xavier Boisselot i Viguier (Montpeller, 1811 - París, 1893),[3][4] va adquirir en emfiteusi a la societat La Propagadora del Gas dues parcel·les al carrer de Ponent (actualment Joaquín Costa),[5][6] i va demanar permís per a construir-hi un edifici de planta baixa i quatre pisos, segons el projecte del mestre d'obres Felip Ubach.[7] El 1858, va demanar novament permís per a construir-hi unes «quadres» a l'interior de l'illa, segons el projecte del mateix autor,[8] i novament el 1859, per a instal·lar-hi una màquina de vapor de 3 CV, també segons el projecte d'Ubach.[9]
El 1862, Boisselot es va associar amb el venedor i fabricant d'instruments Francesc Bernareggi i Pujol[10][11][12] sota la raó social Boisselot, Bernareggi i Cia.[6][4] Després de la mort de Bernareggi el 1863,[13] va entrar a la societat el seu germà Josep Bernareggi i Pujol,[6] i el 1865, Xavier Boisselot va vendre la seva participació a un dels socis, i l'empresa va passar a dir-se Bernareggi i Cia.[6] El 1867, la fàbrica va ser destruïda per un incendi,[14] arran del qual va ser traslladada provisionalment al carrer de Sant Oleguer, 10 i Tàpies, 4[15] (vegeu Can Ricart). El 1875, l'arquitecte Magí Rius va projectar una ampliació de l'edifici a l'extrem meridional.[16]
El 1879, i a causa dels seus problemes financers, la societat va donar entrada a Josep Gassó i Martí com a nou soci i gerent, passant a dir-se Bernareggi, Gassó i Cia.[6][15] El 1890, Gassó va ser substituït per Pere Estela, que va canviar-li el nom pel de Bernareggi, Estela i Cía, posteriorment Estela i Bernareggi.[2]
Durant el segle xx, la fàbrica va ser ocupada per diverses indústries, entre les quals destaca Artes del Vidrio y Molduras SA.[17][4]
El 1933, i fins al seu tancament l'any 2004, s'hi va instal·lar el Club Gimnàstic Barcelonès.[4] El 2006, la fàbrica va ser objecte d'una remodelació per a residència d'estudiants, segons el projecte de l'arquitecte Ezequiel Alegria Magrazo.[18][4]
Vegeu també[modifica]
Referències[modifica]
- ↑ «Fitxa 0 de Ciutat Vella». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ 2,0 2,1 Fukushima, 2007, p. 288.
- ↑ LEBLANC, Jean-Daniel. «Dominique François «Xavier» BOISSELOT». geneanet.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 Artigues i Vidal i Mas i Palahí, 2019.
- ↑ AHPB, notari Francesc Gomis, 27-1-1857, 16-2-1857 i 5-4-1857.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 Jurisprudencia civil. Colección completa de las sentencias del Tribunal Supremo, vol. 65, 1889, p. 104-107.
- ↑ «Boisselot y Compañía. Poniente. Construcció d'un edifici». Q127 Foment 918 bis C. AMCB, 1857.
- ↑ «Boisselot i Cia. Poniente, ara: Joaquín Costa 22». Q127 Foment 116/1858. AMCB.
- ↑ «Boisselot i Companyia. Joaquin Costa (abans Poniente) 22. Establir una caldera de vapor de força de tres caballs en la casa». Q136 Obres públiques 3/1 2159. AMCB, 1859.
- ↑ «Francisco Bernareggi Pujol». geneanet.
- ↑ Guía general de Barcelona, 1849, p. 261.
- ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1857, p. 554.
- ↑ La Gaceta musical barcelonesa, 18-10-1863, p. 4.
- ↑ Diario de Barcelona, 16-9-1867, p. 8745-8746.
- ↑ 15,0 15,1 Fukushima, 2007, p. 285.
- ↑ «José Benareggi i Companyia. Poniente (ara Joaquin Costa 22). Completar la façana de la casa». Q127 Foment 424 D. AMCB, 1875.
- ↑ Guía industrial y comercial de España. Cataluña y Baleares, 1951-1952, p. 112.
- ↑ «Pla especial urbanístic d'adequació per a equipament docent de l'edifici situat al carrer de Joaquim Costa, 22 i a la plaça de les Caramelles, i assignació del tipus d'equipament esportiu a la finca del carrer del Peu de la Creu, 1». Registre de planejament urbanístic de Catalunya, juliol 2006.
Bibliografia[modifica]
- Artigues i Vidal, Jaume; Mas i Palahí, Francesc. El model de casa fàbrica als inicis de la industrialització. Registre de fàbriques de Ciutat Vella de Barcelona 1738-1807/1808-1856, 2019, p. 585-587. ISBN 978-84-9156-216-0.
- Fukushima, Mutsumi «Fabricantes de pianos en la Barcelona de 1900». Recerca Musicològica, 17, 2007, pàg. 279-297.