Casa-fàbrica Faura
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| Dades | ||||
| Tipus | Edifici residencial i fàbrica  | |||
| Part de | Carrer de Sant Pere més Alt i carrer de Trafalgar | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera (Barcelonès) | |||
| Localització | Sant Pere més Alt, 57 i Trafalgar, 48 | |||
| ||||
| Format per | Casa Antoni Faura | |||
| Bé amb protecció urbanística | ||||
| Casa Antoni Faura | ||||
| Tipus | Bé amb elements d'interès | |||
| Id. Barcelona | 991 | |||
La casa-fàbrica Faura és un conjunt d'edificis situats als carrers de Sant Pere més Alt, 57 i de Trafalgar, 48, dels quals el segon està catalogat com a bé amb elements d'interès (categoria C).[1]
Història[modifica]
Segons la Guía de forasteros en Barcelona del 1842, Antoni Faura i Aranyó tenia una fàbrica de teixits de cotó al carrer de Sant Pere més Alt, 68 (actual 57),[2][3][4][5] que a les «Estadístiques» del 1850, tenia 26 telers compostos i 51 treballadors.[6] El 1863 s'anunciava així: «Alta de San Pedro, 57. D. Antonio Faura. Fábrica de tejidos de algodon. Especialidad en cuties de todas clases, anchos y precios. Espediciones á todas partes.»[7]
El 1871, Faura va encarregar al mestre d'obres Antoni Valls i Galí el projecte d'un nou edifici al carrer de Trafalgar.[8][1][6]
Fàbrica d'Antoni Escubós i Cia[modifica]
Al voltant del 1860 hi havia el despatx de la fàbrica de filats i teixits d'estam i de llana d'Albert Escubós i Cia (vegeu Vapor de la Llana),[9][10][11][12] que es va presentar a l'Exposició Industrial de Barcelona d'aquell any.[13][6]
Vegeu també[modifica]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 «Casa Antoni Faura». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ Guía de forasteros en Barcelona, 2ª parte, 1842, p. 55.
- ↑ Guia general de Barcelona, 1849, p. 383.
- ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1857, p. 159, 316.
- ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1863, p. 140, 224.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 Artigues i Vidal i Mas i Palahí, 2019.
- ↑ Anuario del comercio, de la industria y de las profesiones; de la magistratura y de la administracion, 1863, p. 148, 348, 449, 463, 751, 923, 1051.
- ↑ AMCB, Q127 Foment 2197 bis C.
- ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1857, p. 556.
- ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1863, p. 147, 221.
- ↑ Anuario del comercio, de la industria y de las profesiones; de la magistratura y de la administracion, 1863, p. 268, 435, 585, 633, 636, 649, 650, 821, 1058, 1061.
- ↑ El Indicador de España y de sus posesiones ultramarinas, 1864, p. 831.
- ↑ Orellana, Francisco José. Reseña completa descriptiva y crítica de la exposición industrial y artística de productos del Principado de Cataluña, 1860, p. 216.
Bibliografia[modifica]
- Artigues i Vidal, Jaume; Mas i Palahí, Francesc. El model de casa fàbrica als inicis de la industrialització. Registre de fàbriques de Ciutat Vella de Barcelona 1738-1807/1808-1856, 2019, p. 354-355. ISBN 9788491562160.