Casa de Cultura de la Caixa de Pensions de Manresa

Infotaula d'edifici
Infotaula d'edifici
Casa de Cultura de la Caixa de Pensions de Manresa
Imatge
Dades
TipusEdifici Modifica el valor a Wikidata
ArquitecteEnric Sagnier i Villavecchia
Construcció1920-1924
Característiques
Estil arquitectònicModernisme, eclecticisme
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaManresa (Bages) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióGuimerà - Muralla de Sant Domènec
Map
 41° 43′ 32″ N, 1° 49′ 26″ E / 41.725546°N,1.823902°E / 41.725546; 1.823902
Bé cultural d'interès local
Data23 gener 1985
Id. IPAC16593 Modifica el valor a Wikidata

La Casa de Cultura de la Caixa de Pensions de Manresa és una obra del municipi de Manresa (Bages) protegida com a bé cultural d'interès local.

Descripció[modifica]

Aquesta construcció està situada en un lloc privilegiat, un xamfrà del centre urbà, la qual cosa li dona un gran relleu. És de planta quasi quadrada i consta d'un cos central, que culmina amb una cúpula a quatre vessants de pissarra, i les façanes laterals simètriques. En els extrems d'aquestes s'alcen dues torres no gaire altes, coronades amb merlets i arcuacions de mig punt. El tractament de la façana presenta un eclecticisme sense estridències: les obertures de la planta baixa són de mig punt, mentre que les dels altres pisos són allindanades; la construcció és amb pedra i obra vista i l'ornamentació, bàsicament emplaçada en les obertures, és amb pedra i ferro forjat, amb escultures treballades en la pedra d'inspiració gòtica.[1]

Història[modifica]

Fou construïda per l'arquitecte Enric Sagnier i Villavechia entre el 1920-1924.[1]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 «Casa de Cultura de la Caixa de Pensions de Manresa». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 7 juny 2015].

Bibliografia[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Casa de Cultura de la Caixa de Pensions de Manresa
  • Barjau, Santi. Enric Sagnier. Barcelona: Labor, 1992 (Gent nostra; 102). ISBN 84-335-4802-6.