Castell de Llorac
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Castell  | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | arquitectura popular | |||
| Altitud | 680 m | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Llorac (Conca de Barberà) | |||
| Localització | Camí de Savallà | |||
| ||||
| Bé cultural d'interès nacional | ||||
| Tipus | monument històric | |||
| Codi BCIN | 996-MH | |||
| Codi BIC | RI-51-0006634 | |||
| Id. IPAC | 1095 | |||
Castell de Llorac és un monument del municipi de Llorac (Conca de Barberà) declarat bé cultural d'interès nacional.
Descripció[modifica]
El castell del Llorac es troba en una elevació que hi ha al sud-oest del poble. De la construcció original només es conserva la façana nord i una part de les façanes est i oest. La façana meridional ha estat refeta. La coberta és a un sol vessant.[1][2]
El mur septentrional té una longitud de 19 m. i un gruix de 100 cm. És fet amb carreus petits, lleugerament escairats i col·locats en filades. És un aparell que es troba en moltes construccions de la Segarra. A la banda oest hi ha algunes espitlleres. El mur est ha estat parcialment refet. Sembla que la porta principal s'obria a peu plau en aquesta façana. La porta, ara tapiada, s'acabava en un arc de mig punt adovellat que ha desaparegut. El caire SE és en part original i refet a la part baixa. L'angle sud-oest és lleugerament agut. El mur sud, com ja s'ha dit, és totalment refet i les portes que s'hi obren són modernes.[1][2]
Aquesta fortificació s'assembla a una casa forta, del tipus força o sala. Es dataria vers els segles XII o XIII.[2]
Història[modifica]
Les primeres notícies del lloc i el castell de Llorac són del segle xii quan era senyorejat per Guifré Bonfill. El seu net l'any 1140 el traspassà, juntament amb l'església de Santa Maria de Llorac, a l'orde dels hospitalers que, segons Miret i Sans, degueren establir una de les seves cases al poble de Llorac. Del llinatge dels Llorac es troba documentat un Pere de Laurach l'any 1181. L'any 1196, Gombau d'Oluja, senyor de Vallfogona de Riucorb, apareix empenyorant les rendes del castell i vila als templers.[1][2]
L'any 1245 Marquesa de Guàrdia, filla de Ramon de Cervera i vídua de Guillem de la Guàrdia Lada professà com a religiosa de l'orde de l'Hospital rebent del capítol la casa de Cervera i els drets i rèdits de diversos castells, entre els quals el «castrum de Lorach».[2]
Al segle xiv, el lloc i el castell formaven part del patrimoni del rei, ja que Pere III el va vendre l'any 1342 a Francesc Alenyà juntament amb el lloc i Castell de la Cirera per 12.000 sous. El 1361 el tenia Guiamó Alenyà, senyor de Llorac i de Cirera que també consta en el fogatjament de 1365-70. D'aquí que aparegui una ala esculpida en una pedra. A partir del segle xvi la vila de Llorac pertanyé a la família Guimerà que van mantenir el senyoriu fins a la fi de l'antic règim.[1][2]
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Castell de Llorac |
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 «Castell de Llorac». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 31 maig 2012].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Bolòs i Masclans, Jordi; Piquer i Ferrer, Esperança. «Castell de Llorac». A: Catalunya Romànica,vol. XXI El Tarragonès El Baix Camp L'Alt Camp El Priorat La Conca de Barberà. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1995, p. 484-485. ISBN 84-412-2512-5.
Enllaços externs[modifica]
- «Castell de Llorac». Mapa de recursos culturals. Diputació de Tarragona.
- Castell de Llorac a Castells Catalans