Centro San Ignacio

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'organitzacióCentro San Ignacio
lang=ca
Modifica el valor a Wikidata
LemaL'ambient més exclusiu
Dades
EspecialitatCentre comercial
Història
CreacióSetembre de 1998[1]
FundadorInversiones Bushels, C.A.
Governança corporativa
Seu 
Persona rellevantEdgar Villegas,[2] Fernando Acedo,[3] Omar Becerra,[4] Maye Albornoz[5]
Empleats3000+
Propietat deInversiones Bushels, C.A., Fondo de Valores Inmobiliarios.
Indicador econòmic
Resultat operatiuFondo de Valores Inmobiliarios
Lloc webCentro San Ignacio
NotesDissenyat pels arquitectes Carlos Gómez de Llarena[7] & Moisés Benacerraf[8]

El Centro San Ignacio és un complex arquitectònic veneçolà d'ús mixt, per a comerços i oficines, inaugurat el setembre del 1998[9] i guanyador del reconeixement a l'arquitectura contemporània llatinoamericana en els premis Mies van der Rohe d'aquell mateix any.[10][11] Està situat a La Castellana, municipi Chacao de Caracas, Veneçuela.[12] seva construcció es va dur a terme sobre els camps esportius adjacents al col·legi jesuïta del mateix nom,[13][14] entre començaments de 1993 i finals de 1998.[15] A partir de l'any 2002 va començar a ser administrat pel Fondo de Valores Inmobiliarios.[16][17]

Arquitectura[modifica]

Vista diürna de la part nord del complex.
Localització del complex enfront del col·legi Sant Ignasi.

El disseny del complex mixt Centre Sant Ignasi és obra dels arquitectes guanyadors del Premi Nacional d'Arquitectura de Veneçuela[18] Carlos Gómez de Llarena[19] i Moisès Benacerraf.[20] Pel seu disseny el Centre Sant Ignasi va obtenir el reconeixement especial com arquitectura contemporània llatinoamericana en els premis Mies van der Rohe de 1998[21][22][23] convertint-se en una de les peces urbanístiques moderna amb major influència en el perfil arquitectònic de la ciutat[24][25] i entre les de major valor a Veneçuela i de la ciutat de Caracas.[26][27][28]

La forma exterior es va dissenyar amb un concepte de disseny obert[29][30] amb l'objectiu d'integrar-la de manera homogènia a la trama residencial dels seus voltants.[31] La infraestructura del centre compta amb una plaça central, anomenada Àvila, de cel obert, que sol servir d'escenari d'esdeveniments, promocions, presentacions,[32] concerts i activitats generals[33] que es desenvolupen amb vista al parc nacional L'Àvila.[34] Al voltant de la plaça central s'ubiquen corredors amb quioscos, terrasses i zones per a exposicions i activitats. En ambdós extrems del conjunt se situen dues torrres comercials per a ús com a oficines i davant dues torres es troben cinc nivells estructurals per a locals comercials a més de quatre nivells subterranis d'estacionament.[35]

L'estructura de Centre Sant Ignasi és oberta al sud per donar pas al carrer provinent del nucli urbà de Chacao, permetent l'entrada a l'edifici des d'aquesta zona.[36] Aquesta porta d'entrada està emmarcada per dues torres, la Copèrnic (oest) i la Kepler (est), on s'ubiquen les oficines.[37] La solució arquitectònica de serveis va ser construir un nou carrer que envolta el complex en la seva cara nord.[38] El disseny intern inclou pèrgoles,[39] ponts, terrasses i vegetació (5.000 m² d'àrea verda). El conjunt està revestit en maó vermellós amb escletxes cobertes d'aplicacions de granit[40] i metall. El vidre fumat també predomina en l'estructura, principalment en les dues torres d'oficines.

Àrees comercials i d'oficines[modifica]

Vista nocturna de 180 º de l'entrada al centre comercial.

El Centre Sant Ignasi està conformat per cinc nivells comercials denominats Blandín, Chaguaramos, Jardí, Terrassa i Viver.[41] Els nivells Chaguaramos i Blandín estan conformats per terrasses obertes, on s'ubiquen els locals relacionats a serveis de menjar ràpid, esdeveniments esportius, musicals[42] i recreacionals,[43][44] mentre que en els nivells Jardí i Terrasses es troben els locals relacionats a vendes de productes tèxtils, electrònica i de consum general. En el nivell Viver s'ubiquen els restaurants de variats estils[45][46] i en ella es troba a més un complex de cinemes de la cadena Cinex,[47] que ofereix dues sales 3D, una sala VIP i quatre sales convencionals.[48]

Vista de les torres on es troben les oficines.

Els sectors Las Vegas, Hollywood i Broadway, ubicats en el nivell Jardí, estan conformats per una combinació de locals comercials artesanals i de dissenyadors nacionals. Entre tots els nivells comercials hi ha un total de 24.800 m² de superfície distribuïts entre més de 300 locals comercials.[49] El Centre Sant Ignasi compta també amb una variada oferta gastronòmica[50] amb accés directe des de l'exterior de l'estructura.[51] El centre va ser dissenyat com una infraestructura d'energia ecològica, ja que gràcies al disseny obert[52] no requereix els sistemes d'aire condicionat[53] i lluminària necessària en els complexos tancats.[54] En l'àrea empresarial, el centre disposa de 23.596 m² d'oficines[55] en les torres Copèrnic i Kepler, ocupades en la seva majoria per corporacions, amb un personal aproximat a l'àrea de 3.000 persones entre tècnics i executius. El disseny del complex compta amb adaptacions per facilitar la mobilització de persones amb discapacitat,[56] incloses les torres d'oficines i els quatre nivells de soterranis de l'estacionament, gràcies a l'ús de rampes, escales mecàniques i personal d'ajuda autoritzat.

Visitants, serveis i seguretat[modifica]

Vista aèria del complex situat a l'est de la ciutat de Caracas.[57]

Segons les dades estadístiques del complex, la principal àrea d'afluència del públic, a més de les zones circumdants (28%), és també l'est de la ciutat (16%), nord-est (17%), sud-est (13%), centre (12%), sud-oest (6%), oest (8%) i ciutats satèl·lits (8%), sent els increments de visites anuals del voltant del 10%,[58] amb una mitjana de visites per any al voltant de 10 milions l'any 2010,[59] trobant-se entre els centres més visitats a nivell nacional.[60] Després de la seva inauguració el 1998, el concepte del complex ha variat de centre nocturn,[61][62] a un altre enfocat més cap a l'entreteniment,[63] a causa de l'adopció i obertura de locals comercials relacionats a marques de consum massiu.

Avinguda Los Chaguaramos propera a la línia de taxis del centre comercial.

Els serveis no comercials del complex consisteixen a oferir informació a través de la seva oficina de comunicació on es detallen les dades relacionades al directori de locals, esdeveniments, horaris i qualsevol informació addicional relacionada amb el centre. L'estructura del Centre Sant Ignasi té quatre nivells d'estacionament,[64] on estan distribuïts més de 1800 llocs,[65] dels quals 28 són d'ús prioritari per a persones amb algun tipus de discapacitat. El complex disposa d'un servei de transport a través d'una línia de taxis[66] ubicats en l'entrada al centre, identificables pel logotip del complex comercial a la part superior dels vehicles com a mesura de seguretat.

La seguretat estructural del complex està basada en un desenvolupament constructiu antisísmic,[67] i de protecció contra incendis.[68] La seguretat interior està enfocada en el concepte de mitigació de riscos.[69] L'equip de seguretat està basat en un Centre de Monitoratge i Control denominat CECOM que manté comunicació a través d'equips de control remot amb el personal encarregat per intervenir en cas de presentar situacions d'inseguretat.[70] La base del complex compta amb un sistema de circuit tancat de televisió (CCTV),[71] una plantilla d'oficials encarregats d'atendre l'anell comercial[72] i l'estacionament,[73] sistemes de botons de pànic en el comerç, a més de detectors de metalls[74] i de moviment[75] per les torres d'oficines i alguns espais del comerç, a més d'informar i treballar en conjunt amb les autoritats municipals[76] i nacionals de seguretat.[77]

Referències[modifica]

  1. ↑ «Concepto». centrosanignacio.com. Arxivat de l'original el 2012-07-30. [Consulta: 3 octubre 2012].
  2. ↑ Brito, Astrid. «La Electricidad Fue el Gran Reto». yudu.com, 2010. Arxivat de l'original el 2016-03-03. [Consulta: 11 octubre 2012].
  3. ↑ Ramírez, Alejandro. «Mercadeo para la Guerra». Gerente.com. Arxivat de l'original el 2012-05-23. [Consulta: 10 octubre 2012].
  4. ↑ «Fichas de Centro Comerciales de Venezuela». Gerente.com.
  5. ↑ Perza, Henry. «Hacedores de Ciudades… Constructores de la Gran Caracas…!!!». retroboomerang, 20-10-2011.
  6. ↑ «Centro San Ignacio». amerpages. [Consulta: 1r octubre 2012].
  7. ↑ Bec, Paola. «El CSI Centro San Ignacio está de cupleaños». 0800 Flor, 14-09-2012.
  8. ↑ «1r Premio Mies van der Rohe de Arquitectura Latinoamericana / 1st Mies van der Rohe Award for Latin American Architecture.». abebooks.fr.
  9. ↑ «C.C. San Ignacio». Onde Biz, 29-09-2008.
  10. ↑ Collectif, Dominique Auzias, Jean-Paul Labourdette. Vénézuela (en francès). Petit Futé, pp. 138, 18 de novembre de 2009. ISBN 274-692-686-5, 978-274-692-686-8. 
  11. ↑ «Premio Mies Van der Rohe de Arquitectura Latinoamericana = Mies Van der Rohe award for Latin American Archecture / Fundación Mies Van der Rohe.». Barcelona: Fundación Mies Van der Rohe (España), 1999.
  12. ↑ «Centro San Ignacio». Onde Biz Venezuela. Arxivat de l'original el 2012-11-04. [Consulta: 1r octubre 2012].
  13. ↑ «Plan Especial Urbano: La Carlota». concursolacarlota.com. [Consulta: 4 octubre 2012].
  14. ↑ Castillo, Germán. «Breves notas para una historia del Colegio San Ignacio». Colegiosanignacio.com. [Consulta: 1r octubre 2012].
  15. ↑ «Centro San Ignacio». La Guía del Día. [Consulta: 3 octubre 2012].[Enllaç no actiu]
  16. ↑ «Centro San Ignacio celebra diez años de vanguardia». Top Shopping Centers, 29-09-2008. Arxivat de l'original el 2015-09-24. [Consulta: 1r octubre 2012].
  17. ↑ Bustillos, Jincarlos. «20 aniversarios del Fondo de Valores Inmobiliarios». Semanario Quinto Día. [Consulta: 6 octubre 2012].
  18. ↑ «Unifedo: obras galardonadas». Unifedo.com. Arxivat de l'original el 2016-03-03. [Consulta: 4 octubre 2012].
  19. ↑ «Entrevista a Carlos Gómez de Llarena (1939)». Propuestas in_consultas, 27-08-2010. [Consulta: 1r octubre 2012].
  20. ↑ «Década de los 90». El Universal, 25-07-2012. [Consulta: 1r octubre 2012].
  21. ↑ Mies van der Rohe Award for Latin American Architecture. 1r Premio Mies van der Rohe de arquitectura latinoamericana. Fundació Mies Van Der Rohe, pp. 135, 2004. 
  22. ↑ «Arquitour Chacao 2010». chacao.gov.ve. [Consulta: 1r octubre 2012].
  23. ↑ «Centro San Ignacio» (en francés). Petit Futé. [Consulta: 4 octubre 2012].
  24. ↑ Rafael Arráiz Lucca, Pedro Grases. España y Venezuela: 20 testimonios. Fundación para la Cultura Urbana, pp. 125, 2004. ISBN 980-655-310-1, 978-980-655-310-1. 
  25. ↑ Box, Ben. South American handbook (en anglès). Footprint Handbooks, pp. 1479, 01 d'agost de 2001. ISBN 190-094-999-7, 978-190-094-999-6. 
  26. ↑ Rodríguez Gallad, Irene. Bajo el Signo Del Petróleo: Vertientes Históricas de la Actividad Petrolera en Venezuela. Rayuela Taller de Ediciones, 2008. ISBN 980-640-673-7, 978-980-640-673-5. 
  27. ↑ Sambrano, Joanna. «Un ícono de la ciudad». Uniradio.net, 18-09-2012. Arxivat de l'original el 2013-01-12. [Consulta: 1r octubre 2012].
  28. ↑ «ArquiTour Chacao 2012». Colegio de Arquitectos de Venezuela. Arxivat de l'original el 2014-02-02. [Consulta: 4 octubre 2012].
  29. ↑ Martín Frechilla, Juan José. Diálogos Reconstruidos para una Historia de la Caracas Moderna. CDCH UCV, 2004. ISBN 980-002-129-9, 978-980-002-129-3. 
  30. ↑ Ascanio, Alejandro. «El síndrome de la mallmanía». Analítica.com, 25-04-2002. Arxivat de l'original el 2014-02-01. [Consulta: 1r octubre 2012].
  31. ↑ Electricidad de Caracas. Annual report. Electricidad de Caracas, pp. 22, 1997. 
  32. ↑ Fandiño, César. «Exposicion “Detrás de la sonrisa” (Venezuela)». Foto Digital México, 28-11-2006. Arxivat de l'original el 2016-03-03. [Consulta: 1r octubre 2012].
  33. ↑ «El pasado jueves 17 de noviembre, el Centro San Ignacio llenó sus espacios de magia y color con el inicio de la navidad». Top Shopping Centers. Arxivat de l'original el 2014-02-01. [Consulta: 1r octubre 2012].
  34. ↑ Rojas, Julio. «Centro Comercial San Ignacio celebra su décimo aniversario». Vida y arte, 27-08-2010. Arxivat de l'original el 2014-02-02. [Consulta: 1r octubre 2012].
  35. ↑ «C.C. San Ignacio». 800guia.com. [Consulta: 1r octubre 2012].
  36. ↑ Calvo Albizu, Azier. Venezuela y el problema de su identidad arquitectónica. CDCH UCV, 2007. ISBN 980-002-430-1, 978-980-002-430-0. 
  37. ↑ P&M. Centro San Ignacio, el ambiente más exclusivo. Revista P&M, Octubre 2009. Nº 642.. 
  38. ↑ «Centro San Ignacio, documento de desarrollo» (PDF). [Consulta: 10 octubre 2012].
  39. ↑ Vidal, Mitchele. «Arquitour Chacao, crónica». Colegio de Arquitectos de Venezuela, 19-08-2009. Arxivat de l'original el 2012-12-25. [Consulta: 3 octubre 2012].
  40. ↑ «C.C. San Ignacio». MiPunto.com. Arxivat de l'original el 2010-08-31. [Consulta: 1r octubre 2012].
  41. ↑ «Centro Comercial San Ignacio celebra su 14 aniversario por todo lo alto». 6toPoder.com, 19-09-2012. [Consulta: 1r octubre 2012].
  42. ↑ «Centro San Ignacio celebra aniversario con una programación especial». Tuzonacaracas.com, 17-09-2012. [Consulta: 3 octubre 2012].
  43. ↑ «Actividades por doquier». El Universal. [Consulta: 1r octubre 2012].
  44. ↑ Chacón, Raul. «En el centro comercial». Estampas. [Consulta: 1r octubre 2012].
  45. ↑ «Centro San Ignacio». Ubicaracas.com. Arxivat de l'original el 2013-12-09. [Consulta: 1r octubre 2012].
  46. ↑ «Restaurantes en el C.C San Ignacio, Caracas». elmenuvirtual.com. Arxivat de l'original el 2012-11-30. [Consulta: 6 octubre 2012].
  47. ↑ «Cine, Cinex y Acción: El Negocio en Tiempos de Crisis». VeneEconomía, Mayo 2001. [Consulta: 10 octubre 2012].[Enllaç no actiu]
  48. ↑ «Cinex San Ignacio». Cinex. [Consulta: 1r octubre 2012].
  49. ↑ «Centro San Ignacio: Locales en ventas y alquiler». Fondo de Valores Inmobiliarios. [Consulta: 1r octubre 2012].[Enllaç no actiu]
  50. ↑ Valentina Quintero. Venezuela: La guía Valentina Quintero; 2004-2005. Libreriá Europa, 2005. ISBN 759-400-067-6, 978-759-400-067-8. 
  51. ↑ «Restaurantes centro comercial san ignacio». Degusta.com.ve. Arxivat de l'original el 2013-01-14. [Consulta: 1r octubre 2012].
  52. ↑ Castro, Jordi. «La expropiación del Sambil o una política de estado dirigida por los caprichos del jefe». Entre lo cierto y lo verdadero. [Consulta: 4 octubre 2012].
  53. ↑ Sanchez, Lilian. Revista Top Shoping Center. Mercadeo Eficáz: Centro San Ignacio. TSC Publicidad y Medios, C.A., PP. 36, 2005. 
  54. ↑ «Centro San Ignacio: quienes somos». Centro San Ignacio. Arxivat de l'original el 2012-08-25. [Consulta: 1r octubre 2012].
  55. ↑ «Oferta pública de obligaciones quirografarias». Fondo de Valores Inmobiliarios S.A.C.A., Página 32.. Arxivat de l'original el 2023-04-26. [Consulta: 6 octubre 2012].
  56. ↑ «El San Ignacio posee rampas para personas con discapacidad». El Universal, 04-12-2009. [Consulta: 6 octubre 2012].
  57. ↑ Irimia Barroso, José. El cielo de la baronesa. Planeta Venezolana SA, pp. 213, enero 2004. ISBN 980-271-334-1, 978-980-271-334-9. 
  58. ↑ «Santa compra en un mall». Producto.com.ve, Diciembre 2008. Arxivat de l'original el 2013-01-22. [Consulta: 3 octubre 2012].
  59. ↑ «Fichas de Centro Comerciales de Venezuela». yudu.com, 2010. [Consulta: 3 octubre 2012].
  60. ↑ García, Pedro. «Los centros comerciales son los lugares más visitados». El Universal, 04-08-2007. [Consulta: 4 octubre 2012].
  61. ↑ Michael Penfold-Becerra, Roberto Vainrub. Estrategias en tiempos de turbulencia: las empresas venezolanas. Ediciones IESA, pp. 207, 2009. ISBN 980-217-356-8, 978-980-217-356-3. 
  62. ↑ Fifield, James. The American bar, Volumen 1 (en anglès). J.C. Fifield Co, pp. 635, 2009. ISBN 980-217-356-8, 978-980-217-356-3. 
  63. ↑ Controspazio, Volumen 32, Números 4-6. Edizioni Dedalo, 2001, pp. 49, 54. 
  64. ↑ «Centros comerciales». Caribbean-trip.com. Arxivat de l'original el 2013-04-06. [Consulta: 1r octubre 2012].
  65. ↑ «Tiendas Centro San Ignacio». Trivago. [Consulta: 1r octubre 2012].
  66. ↑ «Línea de taxi del San Ignacio en Caracas». Guia Local. [Consulta: 1r octubre 2012].
  67. ↑ Rodríguez, María. «Edificaciones que resisten sismos». viviendaenred.com. Arxivat de l'original el 2014-11-20. [Consulta: 4 octubre 2012].
  68. ↑ «Todas nuestras obras han sido ejecutadas en el territorio de La República Bolivariana de Venezuela.». construcciones RGA. Arxivat de l'original el 2012-02-03. [Consulta: 6 octubre 2012].
  69. ↑ Vega, Michelle. CSI implemneta tendencia gastro bar. Revista Etiqueta, pp. 22, 2009, edición Nº 6. 
  70. ↑ García, Carlos. «El CC Sambil y el CC El Recreo son los centros comerciales mas inseguros, según nuestros lectores». MasSeguros Venezuela Recomendaciones de Seguridad, 16-01-2012. Arxivat de l'original el 2012-05-02. [Consulta: 5 octubre 2012].
  71. ↑ «En alerta». El Universal, 07-07-2011. [Consulta: 5 octubre 2012].
  72. ↑ Albornoz, Maye. «Inseguridad convierte a malls en la única opción para adolescentes». El Universal, 31-05-2010. [Consulta: 6 octubre 2012].
  73. ↑ Albornoz, Maye. «Centros comerciales se blindan contra el hampa». El Universal, 09-02-2011. [Consulta: 5 octubre 2012].
  74. ↑ Cova, Anyimar. «Adecuación para "Zonas libres de armas" se cumple a medias». El Universal, 09-08-2012. [Consulta: 6 octubre 2012].
  75. ↑ «Mi Alarma.com». Páginas Amarillas Cantv. [Consulta: 5 octubre 2012].
  76. ↑ «Chacao es ejemplo de transparencia en el manejo de los recursos públicos». Chacao.gov.ve. Arxivat de l'original el 2014-02-02. [Consulta: 6 octubre 2012].
  77. ↑ Molina, Thabata. «Caracas: Usan controles universales para abrir y vaciar carros». El nacional. [Consulta: 6 octubre 2012].

Enllaços externs[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Centro_San_Ignacio&oldid=32463472»