Charles Avison
  |
||
|---|---|---|
 |
||
| Estil: | Barroc | |
| Naixença: | 16 de febrer de 1709 Newcastle upon Tyne |
|
| Defunció: | 10 de maig de 1770 (als 61 anys) Newcastle upon Tyne |
|
| Nacionalitat: |  Regne Unit |
|
| Activitat principal: | Compositor | |
| Altres activitats: | Violinista, organista | |
Charles Avison (Newcastle upon Tyne, Anglaterra, 16 de febrer de 1709 - 9 o 10 de maig de 1770) fou un violinista, organista i compositor anglès.
Estudià a Itàlia amb Francesco Geminiani i va obtenir la plaça d'organista de l'església de Sant Nicolau de la seva ciutat natal (1763), que conservà fins la seva mort.
Durant tota la vida rendí culte fanàtic al seu mestre Geminiani i a Benedetto Marcello, als quals imità en llurs composicions, entre les que hi figuren 44 concerts per a violí, sonates per a piano i una edició dels Salms, de Marcello, amb lletra anglesa. Portat de l'admiració que sentia per Geminiani i Marcello va escriure el llibre: An essay on mussical expression (1752), en el que considerava aquells mestres superiors a Georg Friedrich Händel, que ha estat sempre l'ídol dels anglesos; refutà tal afirmació el professor de La universitat d'Oxford, doctor Hayes, amb un altre llibre titulat Remarks on M. Avirson's Essay on mussical expression (1753), en el que sense embuts ni romanços el qualificà d'ignorant, qualificatiu del qual es venjà Avison en la segona edició del seu llibre, que publicà precedit d'una carta del doctor Jartin.
[modifica] Referències
- Tom núm. 7 de l'Enciclopèdia Espasa
