Charles L'Eplattenier
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 9 octubre 1874 Neuchâtel (Suïssa) |
| Mort | 7 juny 1946 (71 anys) Les Brenets (Suïssa) |
| Dades personals | |
| Formació | École Nationale Supérieure des Beaux-Arts |
| Activitat | |
| Ocupació | arquitecte, pintor |
| Moviment | Modernisme |
| Família | |
| Germans | Sophie L'Éplattenier |
Charles L'Eplattenier (Neuchâtel, 1874 - Les Brenets, 1946) és un pintor, arquitecte, escultor i decorador suís. És considerat com un dels principals creadors de l'Art Nouveau (el Modernisme) a Suïssa.[1]
Biografia[modifica]
De jove era aprenent d'un pintor decorador, que l'encoratjà a estudiar a l'escola d'arts decoratives de Neuchâtel. Després passà a l'Escola Nacional de Belles Arts a París, al taller de Luc-Olivier Merson, per estudiar pintura, escultura i arquitectura.
Havent estudiat, amb 23 anys esdevingué professor a l'escola d'art de La Chaux-de-Fonds, que amb ell esdevingué l'únic centre suís d'Art Nouveau. Tenia talent per descobrir nous talents, com els pintors André Evard i Charles Humbert, el cartellista Jules Courvoisier i fins i tot l'arquitecte Le Corbusier. Es diu que Le Corbusier va triar el seu pseudònim inspirat en el cognom del seu mestre.
L'Eplattenier i els seus deixebles desenvoluparen una versió local de l'Art Nouveau coneguda per style sapin ("estil pi") perquè representaven pins per tot arreu com a motiu decoratiu. El style sapin es caracteritza per un intensiu estudi de la natura i l'estilització artística de les estructures arquitectòniques locals.
Però el 1914, amb 40 anys, abandonà l'ensenyament per dedicar-se de ple a la creació en diverses arts: la pintura, l'escultura, la pintura decorativa, el mosaic i l'esgrafiat, sense sortir mai del mateix poble.[2]
L'Eplattenier fins i tot dissenyà un prototip de casc militar el 1917, que no aconseguí imposar a l'exèrcit. Els exemplars que es conserven van molt buscats pels col·leccionistes.[3][4]
Morí als 72 anys d'una caiguda mentre feia escalada a prop de Les Brenets, al Cantó de Neuchâtel.
Bibliografia[modifica]
- Maurice Jeanneret, Charles L'Eplattenier, 1933.
- Société des amis des arts de La Chaux-de-Fonds, Charles L'Eplattenier, 1874-1946: exposition commémorative, Musée des beaux-arts, La Chaux-de-Fonds, 1974.
- Pierre du Bois de Dunilac, Les mythologies de la Belle Époque: La Chaux-de-Fonds, André Evard et l'Art nouveau, W.Suter, Lausana, 1975.
- Col·lectiu de recerques de la universitat i dels museus de Lausana, 1939: la Suisse romande entre les deux guerres, 1986, pàg. 76.
- Autour de Charles L'Eplattenier (Exposició del 13 de juny al 4 d'octubre del 1987), Musée des beaux-arts, La Chaux-de-Fonds, 1987.
- Bernard Reymond, Temples de Suisse romande: à la découverte d'un patrimoine, 1997, pàg. 199.
- José Baltanás, Claude de Frayssinet, Le Corbusier, parcours, 2005, pàg. 11.
- Udo Weilacher, Peter Wullschleger, Guide suisse de l'architecture du paysage, 2005, pàg. 91.
- M.-J. Dumont, Le Corbusier. Lettres à Charles L'Eplattenier, 2006.
- Hellmann Anouk, Charles L'Eplattenier, Editions Attinger, Hauterive, 2012.
Referències[modifica]
- ↑ Jeanneret, Jean-Daniel, i altres, L'art nouveau à La Chaux-de-Fonds, Revue historique neuchâteloise, 1998, núm. 2, pàg. 57-127.
- ↑ Hellmann, Anouk, La participation de Charles l'Eplattenier (1874-1946) à l'embellissement du crématoire et du cimetière de La Chaux-de-Fonds (1909-1937), 2000.
- ↑ Pàgina amb fotos del casc i alguns dibuixos.
- ↑ Pàgina on s'acomparen el casc oficial i el model de L'Eplattenier.