Cleptotèrmia

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Rates de laboratori acabades de néixer juntes per a escalfar-se mútuament.

La cleptotèrmia (gr. "robar la calor") és una forma de termoregulació mitjançant la qual els animals comparteixen la termogènesi metabòlica que produeixen entre ells. Pot ser o no ser recíproca i es presenta tant en animals endotèrmics com en els ectotèrmics. La forma més comuna és arraulir-se.

Arrauliment[modifica]

Serp mascle del Canadà arraulida al costat d'una femella després de la hibernació quan s'aparellen.

Algunes espècies d'ectoterms, incloent-hi els llangardaixos[1] i les serps, com la Boa constrictor[2] i serps tigres,[3] incrementen la seva massa efectiva quan s'acosten estretament entre elles. També està àmpliament estès entre els ratpenats que són gregaris i endoterms[4] i en alguns ocells com el pingüí emperador.[5]

En els casos en què no és recíproc es pot descriure com robatori de calor. Algunes serps mascles canadenques (Thamnophis spp.) es fan passar per femelles produint un tipus de feromona falsa després de la hibernació. Això fa que mascles rivals la cobreixin en un intent d'aparellar-s'hi i li transfereixen calor. Així aquests mascles que semblen femelles es revitalitzen abans que els altres després d'hibernar i tenen un avantatge a l'hora d'aparellar-se.[6]

Compartir l'hàbitat[modifica]

Molts ectotèrmics exploten la calor produïda pels endotèrmics compartint el seu niu o cau. Per exemple els gekos fan servir nius de mamífers[7] La calor generada pels tèrmits és aprofitada per diverses espècies de llangardaixos, serps i cocodrils.[8][9]

Referències[modifica]

  1. Shah B, Shine R, Hudson S, Kearney M. (2003). Sociality in lizards: why do thick-tailed geckos (Nephrurus milii) aggregate? Behaviour 140, 1039–1052. doi:10.1163/156853903322589632
  2. Myres BC, Eells MM. (1968). Thermal aggregation in Boa constrictor. Herpetologica 24, 61–66. Plantilla:Jstor
  3. Aubret F, Shine R. (2009). Causes and consequences of aggregation by neonatal tiger snakes (Notechis scutatus, Elapidae). Aust. Ecol. 34, 210–217. doi:10.1111/j.1442-9993.2008.01923.x
  4. Arends A, Bonaccorso FJ, Genoud M. (1995). Basal rates of metabolism of nectarivorous bats (Phyllostomidae) from a semiarid thorn forest in Venezuela. J. Mammal. 76, 947–956. doi:10.2307/1382765
  5. Ancel A, Visser H, Handrich Y, Masman D. Le Maho Y. (1997). Energy saving in huddling penguins. Nature 385, 304–305. doi:10.1038/385304a0
  6. Shine R, Phillips B, Waye H, LeMaster M, Mason RT. (2001). Benefits of female mimicry to snakes. Nature, 414, 267. doi:10.1038/35104687
  7. Newman DG. (1987). Burrow use and population densities of Tuatara (Sphenodon punctatus) and how they are influenced by fairy prions (Pachyptila turtur) on Stephens Island, New Zealand. Herpetologica 43, 336–344. Plantilla:Jstor
  8. Ehmann H, Swan G, Swan G, Smith B. (1991) Nesting, egg incubation and hatching by the heath monitor Varanus rosenbergi in a termite mound. Herpetofauna 21, 17–24.
  9. Knapp CR, Owens AK. (2008). Nesting Behavior and the Use of Termitaria by the Andros Iguana (Cyclura Cychlura Cychlura). Journal of Herpetology 42(1):46-53. doi:10.1670/07-098.1