Clinotobermorita
 Clinotobermorita | |
|---|---|
| Fórmula química | [Ca₄Si₆O17·2H₂O]·(Ca·3H₂O) |
| Epònim | sistema monoclínic i tobermorita  |
| Localitat tipus | Mina Fuka, Fuka, Bicchu-cho, Takahashi, Prefectura d'Okayama, Japó |
| Classificació | |
| Categoria | silicats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 9.DG.10 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 9.DG.10 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VIII/F.19 |
| Dana | 72.3.2.2 |
| Heys | 14.5.24 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | sistema monoclínic |
| Duresa | 4,5 |
| Propietats òptiques | biaxial (+/-) |
| Índex de refracció | nα = 1,575 nβ = 1,580 nγ = 1,585 |
| Birefringència | δ = 0,010 |
| Angle 2V | mesurat: 89°, calculat: 88° |
| Dispersió òptica | molt feble |
| Impureses comunes | Ti, B, Al, Fe, Mn, Mg, Na, K, F |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral redefinit (Rd) i aprovat |
| Codi IMA | IMA1990-005 |
| Símbol | Ctbm |
| Referències | [1] |
La clinotobermorita és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al supergrup de la tobermorita. Rep el nom per la seva relació amb la tobermorita.
Característiques[modifica]
La clinotobermorita és un silicat de fórmula química [Ca₄Si₆O17·2H₂O]·(Ca·3H₂O). La seva duresa a l'escala de Mohs és 4,5. Es tracta d'una espècie aprovada per l'Associació Mineralògica Internacional i redefinida l'any 2014, segons la nova nomenclatura del grup de la tobermorita.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la clinotobermorita pertany a «09.DG - Inosilicats amb 3 cadenes senzilles i múltiples periòdiques» juntament amb els següents minerals: bustamita, ferrobustamita, pectolita, serandita, wol·lastonita, wol·lastonita-1A, cascandita, plombierita, riversideïta, tobermorita, foshagita, jennita, paraumbita, umbita, sørensenita, xonotlita, hil·lebrandita, zorita, chivruaïta, haineaultita, epididimita, eudidimita, elpidita, fenaksita, litidionita, manaksita, tinaksita, tokkoïta, senkevichita, canasita, fluorcanasita, miserita, frankamenita, charoïta, yuksporita i eveslogita.
Formació i jaciments[modifica]
Va ser descoberta a la mina Fuka, situada a Bicchu-cho, a la ciutat de Takahashi (Prefectura d'Okayama, Japó). També ha estat descrita al dipòsit de Bazhenovsk (óblast de Sverdlovsk, Rússia), a la mina Wessels (Cap Septentrional, Sud-àfrica), i en algunes pedreres de la província de Vicenza (Itàlia). Aquests indrets són els únics de tot el planeta on ha estat descrita aquesta espècie mineral.
Referències[modifica]
- ↑ «Clinotobermorite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 18 gener 2020].