Codi Civil de l'Uruguai
| Estat | Uruguai  | ||
|---|---|---|---|
El Codi Civil de l'Uruguai (castellà: Código Civil Uruguayo) va ser promulgat l'1 de gener de 1868. El 1995 va ser actualitzat, incorporant les modificacions legislatives posteriors.
Característiques[modifica]
Quant als mèrits del projecte realitzat per Eduardo Acevedo Maturana pot assenyalar-se: la creació i organització del Registre Civil, el qual secularitzava el matrimoni donant-li rang d'institució civil, secularitzava i reglamentava el judici de divorci, admetent el divorci per mutu consentiment i el per la sola voluntat de la dona, contenia normativa sobre la successió i disposicions que van permetre l'evolució de la jurisprudència uruguaiana en el sentit de les modernes concepcions jurídiques. Pel que fa a les crítiques més importants, s'assenyala el manteniment dels instituts de la mort civil i de presó per deutes.
El Codi va reemplaçar totes les lleis i costums que fins a la data no s'havien regit sobre les matèries que formen l'objecte d'aquest codi i comprenien tot el Dret privat, a excepció del dret mercantil que ja tenia el seu codi i a totes les disposicions de caràcter comú que no havien passat a formar part integrant d'una altra disciplina jurídica.
Conté disposicions que tracten de la promulgació, eficàcia, derogació i interpretació de les lleis i del Dret Internacional Privat. Aquestes disposicions no són privatives del Dret civil i és per això que alguns jutgen que no va haver d'haver-se-les incorporat al Codi.
A la resta de les seves disposicions regula les matèries que constitueixen el contingut bàsic del Dret Privat, és a dir: les persones, la seva condició i estat; la família, en el seu aspecte personal i patrimonial; l'atribució i el tràfic de béns.
Fonts[modifica]
Les fonts indirectes van ser: el pensament jurídic romà, una obra del Dr. Alberto Abdala, la legislació espanyola i lleis pàtries i el Dret canònic.
Les fonts directes van ser el projecte de Codi Civil d'Acevedo, el projecte de Florencio García Goyena sobre el Codi Civil d'Espanya, el Codi Civil de Xile, la Cosolidaçao das leis civis de Freitas, el Codi de Napoleó o Codi Civil Francès, el projecte de Dalmacio Vélez Sársfield, comentaristes espanyols, francesos i italians.
Estructura[modifica]
Quant a la seva estructura, el Codi té un Títol Preliminar "De les lleis" i quatre llibres:
- I) "De les persones",
- II) "Dels béns i del domini de propietat",
- III) "Dels modes d'obtenir el domini",
- IV) "De les Obligacions",
A més té un Títol Final i un apèndix al Títol Final que es va afegir el 1941. Els llibres se subdivideixen en títols, capítols i seccions.[1]
Referències[modifica]
- ↑ Codi Civil de l'Uruguai Arxivat 2010-07-15 a Wayback Machine. (castellà)
Enllaços externs[modifica]
- Text original del Codi Civil de l'Uruguai Arxivat 2006-02-21 a Wayback Machine. (castellà)