Colonia Ulpia Traiana

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de geografia físicaColonia Ulpia Traiana
Imatge
TipusCiutat romana i jaciment arqueològic Modifica el valor a Wikidata
Part deLimes Germanicus inferior
Frontiers of the Roman Empire – The Lower German Limes (Germany) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Localització
Entitat territorial administrativaXanten (Alemanya) i Germània Inferior (Antiga Roma) Modifica el valor a Wikidata
Map
 51° 40′ 00″ N, 6° 27′ 00″ E / 51.6667°N,6.45°E / 51.6667; 6.45
Dades i xifres
Altitud25 m Modifica el valor a Wikidata
Lloc component de Patrimoni de la Humanitat
Data2021 (44a Sessió)
Identificador1631-065
Monument cultural
Estàtua de l'emperador Trajà trobada a la colònia Ulpia.

La Colonia Ulpia Trajana era una ciutat romana situada a la Germània Inferior, les seves ruïnes estan a la rodalia de l'actual ciutat alemanya de Xanten.

Va ser fundada en temps de l'emperador Marc Ulpi Trajà al qual deu el seu nom. De manera semblant que altres 150 ciutats fundades durant l'Imperi Romà, va ser dissenyada a imatge de la ciutat de Roma. En el seu temps la Colonia Ulpia Trajana va ser la tercera ciutat més important de la província de la Germania inferior, després de Claudia Ara Agrippinensium (l'actual ciutat de Köln o Colònia) i l'Augusta dels Trèvers (l'actual ciutat de Trier o Trèveris).

Període preromà[modifica]

Amb base en les troballes arqueològiques, el lloc va estar habitat amb anterioritat a l'arribada dels romans. Hi ha restes datades del segle iv aC, mentre altres són del s.III aC i altres del s.II. No obstant no sembla que hi hagi hagut una continuïtat entre els diferents períodes d'assentament humans.

Localització de Castra Vetera.

El primer assentament romà[modifica]

L'any 12 o 13 aC [1]Drus el Vell havia fet construir una fortificació sobre Fürstenberg (un turó a 75 m sobre el nivell del mar al sud-est de la ciutat de Xanten), la qual servia de base per a les expedicions al marge dret de Germània. Això va donar lloc que en el segle viii aC la tribu dels sicambres i la dels gugerns canviessin de lloc cap al marge esquerre. Amb el temps aquesta fortificació serviria com a punt d'inici de la construcció de la Castra Vetera per a l'assentament de les tropes que més endavant pujaria de categoria esdevenint la Colonia Ulpia Trajana.

Es desconeix el nom d'aquell primer assentament, se sospita, però, que es diria "Cugernorum" (paraula derivada dels gugerns) com l'assentament de Batavia Batavodurum (a l'actual Nimega). A causa de la proximitat amb Vetera I, Cugernorum es va convertir en pocs anys en un lloc de comerç relativament pròsper fins que una rebel·lió a Batàvia la va incendiar.

Colònia Ulpia Traiana[modifica]

Plànol de les excavacions.

Cap a l'any 100 dC, es va construir una colònia permanent. El vell establiment va ser completament anivellat i es va fer una nova línia de canalització d'aigua, clavegueram, una drecera perpendicular que comunicava amb la via (carretera) principal, temples, fòrum, amfiteatre, muralles i portes per a major seguretat dels seus habitants. Als afores d'aquestes muralles s'hi han trobat tombes, lloc habitual d'enterrament en les ciutats romanes.[2]

El recinte ocupava uns 73 acres i al seu interior vivien unes 10.000 persones, entre ells gals i germànics romanitzats. Alguns dels antics pobladors de la Cugernorum Vetera s'hi van quedar passant a formar part de la classe rica de la ciutat.

Malgrat les precaucions, en la segona meitat del segle iii, el braç d'arena arrossegada pel Rin abans d'arribar a la ciutat, que creava una protecció natural de la colònia es va esfondrar.[3] 260 francs van creuar el Rin i van envair els territoris propers a Ulpia Traiana i grans extensions de la Germania inferiors, però no va ser fins a la segona invasió dels francs el 275 que la colònia va ser destruïda.

El Tricensimae[modifica]

Dins la muralla hi havia una illa fortificada ocupada per la Legio XXX Ulpia Victrix que tenia el nom de "Tricensimae". Per a la seva construcció es van aprofitar les antigues muralles. La Tricensimae va perdurar en funcionament fins i tot després de l'atac dels francs i de la destrucció de la colònia; va ser reconstruïda el 352 fins al seu abandonament definitiu a la meitat del segle v.

Època post-romana[modifica]

Interior de les termes.

Durant l'edat mitjana les cases que es van construir a la rodalia van fer servir el que quedava de la Colònia Ulpia Trajana com a pedrera.[4] Alguns materials van anar a parar a la construcció de l'església de la ciutat de Xanten i d'altres van ser venuts a Holanda. La ciutat romana va desaparèixer gradualment de la superfície. Només les ruïnes del Capitoli es va mantenir visibles fins després del 1839.[5] Després que la zona va ser buidada de les pedres que s'havien emprat en la construcció i també les dels fonaments, com ho demostren els forats d'entrada a les restes dels banys termals, el sòl va ser llaurat per a convertir-lo en terra de cultiu.[6] El cementiri romà va ser respectat, veient-se únicament afectat pel robatori d'algunes làpides.

Les investigacions arqueològiques en el curs de la construcció de la carretera federal 57 van redescobrir la ciutat romana. Edificis individuals de l'antiga ciutat van ser reconstruïts com a part del "Parc Arqueològic" de Xanten, que s'ha estès a gairebé tota l'antiga ciutat.[7]

Edificis de la ciutat[modifica]

Hipocaust de les termes.

La ciutat estava dividida per dos carrers que es creuaven i formaven seccions en angle recte anomenats insulae. Aquestes insulae han estat numerades pels arqueòlegs de l'1 al 40. El centre de la ciutat correspon a la insula 25, que és on hi havia el fòrum. Cap al sud, a la insula 26 estava el Capitoli, construït al segle ii. Les cases del seu voltant havien estat ricament decorades amb pintures murals. El Temple estava al nord-est, orientat cap al riu. Després de la destrucció de la ciutat no va ser visible fins que les excavacions del s.XIX en van descobrir les seves restes.

Al nord-est del fòrum estaven les Termes, les quals ocupaven una insula sencera, la 10. A l'oest del fòrum estava el que els arqueòlegs anomenen "palau municipal", la funció del qual encara no està prou ben definida, i ocupava tres insulae (4, 11 i 17).

Altres edificis públics importants eren l'amfiteatre, al sud de la ciutat (Insula 40) i un gran temple al port (insula 37). També es va trobar un petit santuari entre els habitatges de la insula 20. Dins la insula 38 i just a la vora del port s'han trobat les restes d'un alberg amb serveis termals.

Reconstrucció de l'amfiteatre dins la muralla.

Les insulae destinades a zona residencials i comercial estaven parcel·lades en habitatges individuals d'uns 12 × 44 m cadascun. Generalment, les cases estaven unides en filades compartint parets laterals. La casa més gran que s'ha trobat estava a la insula 1 i mesurava 20 metres de llarg amb hipocaust en algunes habitacions.[8] A la insula 19 es van excavar habitatges múltiples. Allà es van trobar pintures murals de gran qualitat, incloent-hi l'anomenat mur "Adler".[9]

Abastiment d'aigua[modifica]

El nombre de pous a dins de la ciutat no va ser suficient per cobrir les necessitats d'aigua d'una població tan gran. Pels voltants s'han trobat restes del que podrien haver estat aqüeductes, però no se sap amb certesa quina era la seva trajectòria.[10]

Part de l'aqüeducte.

El 1959 Hermann Hinz va descobrir una línia que anava des de les morrenes del barranc de "Hees", que avui dia recorre des del sud al llarg de l'antic cementiri.[11] El 1975,mentre es construïa la carretera que passa pel districte Sonsbecker Labbeck, es va trobar un tros de plom, que s'havia fet servir per al transport elevat d'aigua. La resta del material era una barreja de maons trencats amb morter, que encara contenia restes de sinterització típica de la calç. Els fonaments eren pedres de basalt i toba. Fragments de pissarra assenyalaven l'antiga coberta de la claveguera, que tenia un pendent de 20 cm a 100 m. Part d'aquest tub d'aigua es va col·locar al Parc Arqueològic de Xanten per a la seva conservació i exposició.[12][13][14] El maig del 2007, l'arqueòleg Baoquan Song (Universitat de Ruhr-Bochum) va sobrevolar la zona i va detectar unes anomalies significatives que suggerien la detecció d'una tramada d'aqüeducte construït amb els anomenats pilars "Furth".[15] Les excavacions, el desembre del 2008 van confirmar les imatges aèries,[16] i el 2009 es va trobar les restes dels fonaments on s'acabava l'aqüeducte, al davant del mercat de Xanten.

Referències[modifica]

  1. ↑ Si tenim en compte el que va narrar Tàcit, que els veterans d'August l'havien construït, això hauria estat entre els anys 16 aC al 13 aC a la Gàl·lia; però segons la data de les troballes, especialment la ceràmica trobada als temples del tipus de Samian, assenyala que el moment va ser al començament de l'ofensiva de les tribus germàniques, o poc abans. Michael Gechter: " Die Anfänge des Niedergermanischen Limes", en: Bonner, anuaris 179, 1979, pp 106-110.
  2. ↑ Monument, pàg. 18
  3. ↑ Monument, pàg. 20
  4. ↑ Monument, pàg. 23
  5. ↑ Monument, pàg. 24
  6. ↑ Monument, pàg. 26
  7. ↑ Ampliació del Parc Arqueològic el 15 Maig de 2009 Arxivat 2014-04-25 a Wayback Machine.,(notícia dins la pàgina oficial del parc Arxivat 2012-02-12 a Wayback Machine.
  8. ↑ Ursula, pàg. 350-351
  9. ↑ Brita, pàg. 124-137
  10. ↑ Werner Böcking: "Die Wasserleitung der antiken Stadt", en : "Die Römer am Niederrhein. Geschichte und Ausgrabungen". Klartext, Essen 2005, ISBN 3-89861-427-1, pàg. 187
  11. ↑ Hermann Hinz: "Römische Wasserleitung südlich von Xanten",en: Bonner Jahrbücher 159, 1959, pàg. 134–148.
  12. ↑ Werner Böcking: "Eine römische Wasserleitung wird entdeckt",en: "Die Römer am Niederrhein. Geschichte und Ausgrabungen". Klartext, Essen 2005, ISBN 3-89861-427-1, pàgs. 263–266
  13. ↑ Hans-Helmut Wegner, Ursula Heimberg:" Wasser für die CUT. Reste römischer Wasserleitungen der Colonia Ulpia Traiana bei Xanten",en: "Das Rheinische Landesmuseum" Bonn 6/75. Rheinland Verlag, Bonn 1975, pàg. 81 i seg.
  14. ↑ Christoph B. Rüger: "Colonia Ulpia Traiana", en: Heinz Günter Horn :" Die Römer in Nordrhein-Westfalen". Lizenzausgabe der Auflage von 1987. Nikol, Hamburg 2002, ISBN 3-933203-59-7, pàg. 635–636, imatges de les pàg 543 - 549
  15. ↑ Christoph Ohlig: "Die Wasserleitung zur Colonia Ulpia Trajana". Deutsche Wasserhsitorische Gesellschaft, Siegburg 2007, ISBN 978-3-8334-8433-9, (Revista de la societat Deutschen Wasserhistorischen 11/1), pàg. 186 i seg.
  16. ↑ «Comunicat de premsa de l'Associació Regional de l'Oficina de Renània / Rhin d'excavacions arqueològiques». Arxivat de l'original el 2013-10-15. [Consulta: 3 abril 2014].

Bibliografia[modifica]

  • Monument a la natura. Protecció de la natura i el monument arqueològic al Parc Arqueològic de Xanten, editat pel Consell Regional de Renània, Kleve, 2003
  • Ursula Heimberg, Anita Rieche: "Colonia Ulpia Traiana. Die römische Stadt. Planung – Architektur – Ausgrabung". Rheinland-Verlag, Köln 1998, ISBN 3-7927-1725-5; Habelt, Bonn 1998 (= Führer und Schriften des Archäologischen Parks Xanten 18).
  • Brita Jansen, Charlotte Schreiter, Michael Zelle:" Die römischen Wandmalereien aus dem Stadtgebiet der Colonia Ulpia Traiana", volum I: Die Funde aus den Privatbauten. Zabern, Mainz 2001, ISBN 3-8053-2873-7 (= Xantener Berichte 11).
  • Martin Müller u.a.: "Colonia Ulpia Traiana. Xanten und sein Umland in römischer Zeit". Zabern, Mainz 2008, ISBN 978-3-8053-3953-7
  • Landschaftsverband Rheinland, Rheinisches Landesmuseum Bonn (Hrsg.): Reihe Colonia Ulpia Traiana. Rheinland-Verlag, Köln.
    • Informe de treball 4: "Zu den Grabungen und Rekonstruktionen". 1980, ISBN 3-7927-0552-4 (= Führer und Schriften des Archäologischen Parks Xanten 5).
    • Informe de treball 5: Zu den Grabungen und Rekonstruktionen. 1981, ISBN 3-7927-0608-3 (= Führer und Schriften des Archäologischen Parks Xanten 6).
    • Informe de treball 6: Zu den Grabungen und Rekonstruktionen. 1984, ISBN 3-7927-0794-2.
    • Informe de treball 7: Grabung, Forschung, Präsentation. 1992, ISBN 3-7927-1240-7.
  • Christoph B. Rüger:" Colonia Ulpia Traiana", en: Heinz Günter Horn (Hrsg.): "Die Römer in Nordrhein-Westfalen". Lizenzausgabe der Auflage von 1987. Nikol, Hamburg 2002, ISBN 3-933203-59-7, pàgs. 626–638.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Colonia_Ulpia_Traiana&oldid=33015118»