Concert per a orgue (Poulenc)
| Forma musical | concert  |
|---|---|
| Tonalitat | sol menor |
| Compositor | Francis Poulenc |
| Instrumentació | orgue, orquestra de corda i timbales |
| Estrena | |
| Estrena | 21 juny 1939 |
| Escenari | Salle Gaveau, 8è districte de París |
   | |
El Concert per a orgue, orquestra de corda i timbales en sol menor, FP 93, és un concert compost per Francis Poulenc per a orgue entre 1934 i 1939.[1] S'ha convertit en una de les peces d'aquest gènere, no escrites en l'època barroca, que més freqüentment s'ha tocat. Es va estrenar el 21 de juny de 1939 a Salle Gaveau de París amb l'organista Maurice Duruflé i amb l'Orchestre symphonique de Paris dirigida per Roger Désormière.
Origen i context[modifica]
El 1933, Nadia Boulanger va esdevenir l'encarregada de Winnaretta Singer, princesa Edmond de Polignac, de comissionar noves obres que s'havien de representar al seu saló.[2] El 1934, la comissió d'aquest concert es va oferir originalment a Jean Françaix, que es va negar per tenir massa feina. Aquest va recomanar a Poulenc, i a principis de 1933, Boulanger va oferir a Poulenc 12.500 francs, la meitat per avançat, per compondre una peça per a piano amb un acompanyament d'orquestra de cambra i que fos fàcil perquè la princesa probablement la pogués tocar ella mateixa.[2]
Entre 1934 i 1936, Poulenc va estar ocupat de manera intermitent en la composició d'aquest concert. La mort d'un col·lega i amic, el jove crític i compositor Pierre-Octave Ferroud, a la primavera de 1936, va fer que Poulenc anés en peregrinació a la Verge Negre de Rocamadour, on va redescobrir la seva la fe cristiana. Aquesta nova convicció religiosa no només va alimentar el seu interès en la música religiosa, que va començar a compondre, sinó que també va influenciar molt al seu incomplet concert per a orgue.[3]
El 1938, va rebre la pressió de la princesa de Polignac que volia estrenar-lo al mateix temps que l'òpera de cambra Diable boiteux de Françaix, el mes de maig de 1938.[1] Finalment l'òpera es va estrenar el 30 de maig sense el concert. A finals de maig, el concert estava pràcticament llest, però va demanar a la princesa que l'estrena s'allargués fins al 29 de juny. Poulenc es queixava que la peça li estava donant molts problemes i va culpar el retard a la necessitat de consultar a Nadia Boulanger sobre alguns registres i altres detalls compositius.[1]
Representacions[modifica]
Finalment, la primera audició privada va tenir lloc el 16 de desembre de 1938 a l'hotel Singer-Polignac de París amb l'organista Maurice Duruflé i amb Boulanger a la direcció. L'estrena pública no fou fins al 21 de juny de 1939 a la Salle Gaveau de París, amb Duruflé de nou a l'orgue i aquesta vegada amb l'Orquestra Simfònica de París[4] sota la direcció de Roger Désormière.[1]
El 21 de desembre de 1942 es va representar al Théâtre Populaire, al palau de Chaillot, de París, amb Duruflé a l'orgue i Charles Munch en la direcció.[4]
Anàlisi musical[modifica]
Escrit en un estil despullat, utilitza elements tècnics directament agafats del llenguatge de J.S. Bach. Cal remarcar els efectes de les timbales associades a l'orgue.[4]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Schmidt, Carl B. Entrancing Muse: A Documented Biography of Francis Poulenc. Pendragon Press, 2001, p. 249. ISBN 9781576470268.
- ↑ 2,0 2,1 Frazier, James E. Maurice Duruflé: The Man and His Music. University Rochester Press, 2007. ISBN 9781580462273.
- ↑ Apex Records Publication 8573 892442
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Schmidt, Carl B. The Music of Francis Poulenc (1899-1963) : A Catalogue. Oxford University Press, 1995. ISBN 9780191585166.