Conjugació
Conjugar és l'acte de comparar diverses coses entre si. En gramàtica s'anomena així a l'acte de combinar les terminacions o morfemes verbals per a aconseguir una paraula que implique una acció i que tinga un sentit complet. Així, es pot combinar els distints morfemes per a formar verbs conjugats en mode, temps, nombre, persona; i el llengües clàssiques —llatí i grec— en veu (passiva, mitjana en grec, i activa); altres, com l'anglès, tenen una conjugació molt simple.
Ex.: en el verb conjugat "corríem" es veu la conjugació de mode (indicatiu), temps (pretèrit o passat imperfecte), nombre (plural) i persona (primera persona).
En català hi ha tres tipus de conjugacions regulars:
- 1a conjugació "-ar": Cantar, comprar, estudiar
- 2a conjugació "-er", "-re": Córrer, prendre, estrènyer
- 3a conjugació "-ir": Fugir, imprimir, obrir
- Verbs incoatius: servir (jo servisc/servesc/servixo/serveixo, tu servixes/serveixes,...)
- Verbs purs: dormir (jo dorm/dormo, tu dorms,...)
També hi ha el verb duu. Que es una conjucció nova.
Vegeu aquestes conjugacions a la flexió verbal del català.
| Açò és un esborrany sobre llengua i lingüística. Amplieu-lo! (citant les fonts) |