Connectivisme

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

El connectivisme és una teoria de l'aprenentatge per a l'era digital que ha estat desenvolupada per George Siemens basat en l'anàlisi de les limitacions del conductisme, el cognitivisme i el constructivisme, per a explicar l'efecte que les TIC tenen sobre els modes de vida, comunicació i aprenentatge.

El connectivisme és la integració dels principis explorats per les teories del caos, xarxes neuronals, complexitat i acte-organització. L'aprenentatge és un procés que ocorre dins d'una àmplia gamma d'ambients que no estan necessàriament sota el control de l'individu. És per açò que el coneixement (entès com a coneixement aplicable) pot residir fora de l'ésser humà, per exemple dins d'una organització o una base de dades, i s'enfoca en la connexió especialitzada en conjunts d'informació que permet augmentar cada vegada més l'estat actual de coneixement.

Aquesta teoria és conduïda per l'enteniment que les decisions estan basades en la transformació accelerada dels basaments. Contínuament s'adquireixen noves dades és adquirida deixant obsoleta l'anterior. L'habilitat per a destriar entre les informació que és important i la qual és trivial és vital, així com la capacitat per a reconèixer quan aquesta nova informació altera les decisions preses sobre la base d'informació passada.

El punt d'inici del connectivisme és l'individu. El coneixement personal es fa d'una xarxa, que alimenta d'informació a organitzacions i institucions, que al seu torn retroalimenten informació en la mateixa xarxa, que finalment acaba proveint nou aprenentatge a l'individu. Aquest cicle de desenvolupament del coneixement permet als aprenents mantenir-se actualitzats en el camp en el qual han format connexions.

Guarda certa similitud amb la Teoria d'Aprenentatge Social de Bandura, que proposa que les persones aprenen a través del contacte. El lema "una teoria de l'aprenentatge per a l'era digital", que apareix en els documents de Siemens[1] indica l'èmfasi que dóna a com la tecnologia que afecta a com viu la gent, com es comuniquen i com aprenen.

Mètodes d'ensenyament[modifica | modifica el codi]

Resumint al connectivista d'ensenyament i l'aprenentatge, Downes diu: "Ensenyar és modelar i demostrar, aprendre és practicar i reflexionar."[2]

El 2008, Siemens i Downes fan un curs en línia anomenat "Connectivisme i Coneixement Connectiu".[3] Va cobrir el connectivisme com a contingut en intentar posar en pràctica algunes de les seves idees. El curs estava lliure per qualsevol persona que volia participar, i més de 2.000 persones a tot el món es van inscriure. La frase " Massive Open Online Course" (MOOC) descriu el model.[4]

Nodes i enllaços[modifica | modifica el codi]

Un aspecte de connectivisme és la seva metàfora central d'una xarxa amb nodes i connexions.[5] En aquesta metàfora, un node és qualsevol cosa que pot ser connectat a un altre node, com una organització com la informació, dades, sentiments i imatges. Connectivisme veu l'aprenentatge com el procés de crear connexions i l'elaboració d'una xarxa. No totes les connexions són d'igual força.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Connectivism: A Learning Theory for the Digital Age, International Journal of Instructional Technology and Distance Learning, Vol. 2 No. 1, Jan 2005
  2. Downes, Stephen. «What Connectivism Is». [Consulta: 28 de gener de 2009].
  3. Siemens, George; Stephen Downes. «Connectivism and Connective Knowledge». [Consulta: 2009-01-28].
  4. Siemens, George. «MOOC or Mega-Connectivism Course». [Consulta: 28 de gener de 2009].
  5. Connectivism: Learning as Network-Creation, Learning Circuits, November 2005

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]