Constantí Diògenes (fill de Romà IV)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Per a altres significats, vegeu «Constantí Diògenes».
Infotaula de personaConstantí Diògenes
Biografia
Naixementsegle XI Modifica el valor a Wikidata
Mort1073 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Antioquia Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortMort en combat Modifica el valor a Wikidata
Emperador romà d'Orient
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócap militar Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeTeodora Comnena Modifica el valor a Wikidata
FillsAnna Diògenes Modifica el valor a Wikidata
PareRomà IV Diògenes Modifica el valor a Wikidata
GermansNicèfor Diògenes i Lleó Diògenes Modifica el valor a Wikidata
ParentsJoan Comnè (sogre)
Anna Dalassena (sogra)
Manuel Comnè (germà de l'esposa)
Isaac Comnè (germà de l'esposa)
Aleix I Comnè (germà de l'esposa)
Eudòxia Comnena (cunyada)
Maria Comnena (cunyada)
Miquel VII Ducas (germanastre)
Andrònic Ducas (germanastre)
Constanci Ducas (germanastre)
Anna Ducena (germanastra)
Teodora Ducena Selvo (germanastra)
Zoè Ducena (germanastra)
Uroš I de Raška (gendre) Modifica el valor a Wikidata

Constantí Diògenes, en grec medieval Κωνσταντίνος Διογένης, mort l'any 1073, va ser un noble romà d'Orient fill de l'emperador Romà IV Diògenes.

Constantí era l'únic fill de Romà IV Diògenes i de la seva primera esposa, de la que no es coneix el nom, una filla d'Alusian de Bulgària. Estava exclòs de la línia successòria pel nou casament del seu pare amb l'emperadriu vídua Eudòxia Macrembolita l'any 1068. El nom de Constantí el portava pel seu avi, el general Constantí Diògenes, mort el 1032.

Es va casar amb Teodora Comnena, germana d'Aleix I Comnè (emperador del 1081 al 1118), durant el regnat del seu pare. La seva filla, Anna, més endavant es va casar amb Uroš I de Raška, gran príncep d'aquell país.[1] Constantí va morir en una batalla el 1073.[2]

Referències[modifica]

  1. Neville, Leonora. Heroes and Romans in Twelfth-Century Byzantium: the Material for History of Nikephoros Bryennios. Cambridge: Cambridge University Press, 2012, p. 77, 106. ISBN 9780511933967. 
  2. Finlay, George. A History of Greece from its conquest by the Romans to the present time, B.C. 146 to A.D. 1864. 3. The Byzantine and Greek Empires 2 A.D. 1057-1453. Oxford: Clarendon Press, 1877, p. 55, 74.