Crema Mississippi

Crema Mississippi
Mississippi Burning
Fitxa
Direcció	Alan Parker
Protagonistes	Gene Hackman,Willem Dafoe, Frances McDormand, Brad Dourif, R. Lee Ermey
Director artístic	Philip Harrison i Geoffrey Kirkland
Producció	Frederick Zollo i Robert Colesberry
Guió	Chris Gerolmo
Música	Trevor Jones
Fotografia	Peter Biziou
Muntatge	Gerry Hambling
Productora	Orion Pictures
Distribuïdor	Orion Pictures
Dades i xifres
País d'origen	Estats Units
Estrena	1988
Durada	126 min.
Idioma original	Anglès
Rodatge	Alabama
Color	en color
Descripció
Gènere	Drama; Misteri; Thriller
Tema	Federal Bureau of Investigation
Lloc de la narració	Mississipi
Premis i nominacions
Nominacions	Oscar a la millor pel·lícula (1989); Oscar a la millor actriu secundària (1989); Oscar al millor actor (1989); Oscar a la millor direcció (1989); Oscar a la millor fotografia (1989); Oscar al millor muntatge (1989); Oscar al millor so (1989) ;
Premis	Oscar a la millor fotografia (1987); National Board of Review a les 10 pel·lícules més destacades ; National Board of Review Award a la millor pel·lícula ;

Crema Mississippi^[1] (títol original en anglès Mississippi Burning) és una pel·lícula estatunidenca d'Alan Parker, guanyadora d'un oscar i estrenada el 1988. Aquesta pel·lícula ha estat doblada al català.

Argument

El 1964, tres homes desapareixen a Jessup County, a l'Estat de Mississipí, sense deixar cap rastre. Són militants per als drets cívics. Rupert Anderson i Alan Ward, agents de l'FBI són encarregats d'aclarir aquest assumpte. El primer és un home d'experiència, actuant amb diplomàcia i determinació. El segon, més jove i impacient per obtenir resultats, es comporta de manera més grollera. Qüestiona públicament un negre, anomenat Hollis, que és salvatgement apallissat algunes hores més tard. La ciutat és presa de la violència: esglésies i cases cremen.

Anderson continua l'enquesta segons mètodes més subtils. Les seves sospites el porten fins al xèrif Stuckey i el seu adjunt Pell; aquest últim és cobert per la seva esposa. Els incendiaris són detinguts, però el jurat compost de blancs els condemna a penes irrisòries.

L'ambient és nociu i explosiu: un home és linxat, mentre Townley, el líder del Ku Klux Klan, atia els odis i la violència. La Sra. Pell, la dona de l'adjunt del sherif, fastiguejada per aquests esdeveniments, es resol a parlar i revela a Anderson l'indret on es troben els cossos dels tres desapareguts. Tilman, l'alcalde, comença a agafar por i dóna indicacions a l'FBI que desemboquen en la detenció dels culpables: Swilley, Cowens, Bailey, Stuckey i Pell.^[2]

Repartiment

Gene Hackman: Rupert Anderson
Willem Dafoe: Alan Ward
Frances McDormand: Mrs Pell
Brad Dourif: el xèrif adjunt Pell
R. Lee Ermey: el batlle Tilman
Gailard Sartain: el xèrif Stuckey
Stephen Tobolowsky: Clayton Townley
Michael Rooker: Frank Bailey
Pruitt Taylor Vince: Lester Cowens
Badja Djola: l'agent Monk
Kevin Dunn: l'agent Bird
Stanley Collins: Hollis
Marc Clement: Floyd Swilley
Darius McCrary: Aaron Williams
Lou Walker: Vertis Williams
Ralnardo Davis: Willie

Comentaris

Crema Mississippi relata fets reals que van tenir lloc el 1964, a l'Estat de Mississippí. Tres militants per als drets cívics Michael Schwerner, Andrew Goodman i James Chaney van ser assassinats per gent del Ku Klux Klan. El racisme, la inseguretat i la manipulació de les multituds al sud dels Estats Units són clarament mostrades. Gene Hackman (que seria nominat per l'Oscar al millor actor) i Willem Dafoe són a l'altura dels seus papers. El rodatge es va fer a LaFayette, a l'estat d'Alabama.

Al marge de la pel·lícula, els processos judicials

El 1967, va tenir lloc un procés on divuit persones van ser acusades, set d'elles van ser condemnades per atemptar contra els drets cívics dels tres militants assassinats. La pena màxima pronunciada va ser de deu anys de presó.

El 1998, un dels condemnats implica un tal Edgar Ray Killen, llavors un dels responsables del Ku Klux Klan, que mai no havia estat inquietat. L'expedient es va reobrir i testimonis van establir la implicació d'aquest nou sospitós en l'homicidi, autoritzant la celebració d'un nou procés. El 23 de juny de 2005, Killen, de 80 anys, va ser reconegut culpable de l'homicidi dels tres militants dels drets cívics. Va ser condemnat a 60 anys de presó pel tribunal de Filadèlfia, Estat de Mississippi, més de 40 anys després dels fets. Va ser alliberat sota fiança l'agost de 2005 per 600.000 dòlars.