Cuc tubular gegant

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Cuc tubular gegant
Manca una imatge
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Annelida
Classe: Polychaeta
Ordre: Canalipalpata
Família: Siboglinidae
Gènere: Riftia
Espècie: R. pachyptila
Nom binomial
Riftia pachyptila
M. L. Jones, 1981

El cuc tubular gegant, Riftia pachyptila, és un animal inverebrat marí dins del fílum Annelida[1] (anteriorment ubicat dins dels fílums Pogonophora i Vestimentifera) relacionat amb els cucs tubulars que es troben en les zones entre marees i pelàgiques. Riftia pachyptila viu des del voltant d'una milla marina de fondària fins diverses milles marines al sòl de l'Oceà pacífic prop de les fumaroles negres i tolera nivells extremadament alts de sulfur d'hidrogen. Aquests cucs poden arribar a fer 2,4 metres de llargada.

Tanmateix el nom comú de "cuc tubular gegant" també s'aplica al mol·lusc bivalve Kuphus polythalamia, que no és un anèlid.

Estructura del cos[modifica | modifica el codi]

Els cucs de les fumaroles hidrotermals tenen bacteris que viuen al seu trofosoma.

Tenen un plomall vermell molt vascularitzat a la punta del seu extrem lliure que bescanvia compostos químics amb elia ambient. El plomall és retràctil i proporciona nutrients essencials a bacteris que viuen en els òrgans especialitzats del cuc (com el trofosoma) dins una relació de simbiosi. No tenen tracte digestiu però els seus bacteris converteixen l'oxigen, el sulfur d'hidrogen i el diòxid de carboni etc. en molècules orgàniques. Aquest procés és de quimiosíntesi, i va ser reconegut primer per Colleen Cavanaugh.[2]

El color vermell brillant de les estructures del plomall és le resultat de diversos complexos d'hemoglobina.[3][4]

Els bacteris quimioíntètics són capaços de convertir nitrat en ions amoni disponibles per a construir aminoàcids en els bacteris que s'alliberen cap als cucs.[5]

Energia i font de nutrients[modifica | modifica el codi]

Com l'energia de la llum no està disponible directament com a forma d'energia, aquests cucs disposen dels bacteris per oxidar el sulfur d'hidrogen,[6] usant l'oxigen dissolt dins l'aigua per a la respiració. Aquests cucs són parcialment dependents de l'energia solar.

Reproducció[modifica | modifica el codi]

Les femelles de Riftia pachyptila alliberen ous rics en lípids dins l'aigua que floten cap amunt. Els mascles aleshores deixen anar esperma. Les larves que es desclouen s'enganxen a les roques.


Referències[modifica | modifica el codi]

Notes
  1. Ruppert, E.; Fox, R.; Barnes, R.. Invertebrate Zoology: A functional Evolutionary Approach. 7th. Belmont: Thomson Learning, 2007. ISBN 0-03-025982-7. 
  2. Cavanaugh, Colleen M.; Gardiner, S. L.; Jones, M. L.; Jannasch, H. W.. «Prokaryotic Cells in the Hydrothermal Vent Tube Worm Riftia pachyptila Jones: Possible Chemoautotrophic Symbionts». Science, vol. 213, 4505, 1981, pàg. 340–342. DOI: 10.1126/science.213.4505.340. PMID: 17819907.
  3. Zal F, Lallier FH, Green BN, Vinogradov SN, Toulmond A. «The multi-hemoglobin system of the hydrothermal vent tube worm Riftia pachyptila. II. Complete polypeptide chain composition investigated by maximum entropy analysis of mass spectra» (Free full text). J. Biol. Chem., vol. 271, 15, Apr 1996, pàg. 8875–81. DOI: 10.1074/jbc.271.15.8875. ISSN: 0021-9258. PMID: 8621529.
  4. Minic Z, Hervé G. «Biochemical and enzymological aspects of the symbiosis between the deep-sea tubeworm Riftia pachyptila and its bacterial endosymbiont» (Free full text). Eur. J. Biochem., vol. 271, 15, Aug 2004, pàg. 3093–102. DOI: 10.1111/j.1432-1033.2004.04248.x. ISSN: 0014-2956. PMID: 15265029.
  5. Edda Hahlbeck, Mark A. Pospesel, Franck Zal, James Childress, Horst Felbeck. «Proposed nitrate binding by hemoglobin in Riftia pachyptila» (Free full text). Deep-Sea Research, vol. 52, 10, July 2005, pàg. 1885–1895. DOI: 10.1016/j.dsr.2004.12.011. ISSN: 0967-0637.
  6. C.Michael Hogan. 2011. Sulfur. Encyclopedia of Earth, eds. A.Jorgensen and C.J.Cleveland, National Council for Science and the environment, Washington DC
Bibliografia

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cuc tubular gegant