Culpar la víctima

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Culpar la víctima és un fenomen de psicologia social que de vegades pot observar-se al cas d'uns crims o d'una agressió contra una persona quan el perpetrador (o la policia o la justícia) atribueix la culpa a la víctima, que, als seus ulls ella mateixa va suscitar l'acte i per aixó és responsable pels transgressions que va subir. Pot ser una strategia dels advocats de la defensa per a minimitzar la responsabilitat del cupable.

L'estudi de la victimologia busca mitigar la percepció de les víctimes com a responsables.[1] Hi ha una major tendència a culpar a les víctimes de la violació que a les víctimes de robatori en els casos en què víctimes i delinqüents es coneixen entre si.[2]

La frase "culpar la víctima" va ser encunyada per William Ryan en el seu clàssic Blaming the Victim, una crítica de l'obra de 1965 de Daniel Patrick Moynihan, The Negro Family: The Case for National Action, més conegut com l'Informe Moynihan. El llibre de Moynihan resumia les seves teories sobre la formació de ghettos i la pobresa intergeneracional. La crítica de Ryan mostrava les teories de Moynihan com intents subtils (i no tan subtils) de desviar la responsabilitat de la pobresa de factors socials estructurals a les conductes i patrons culturals dels pobres.[3][4] La frase va ser ràpidament adoptada pels defensors de les víctimes de crims, en particular les víctimes de violació acusades d'afavorir la seva victimització, encara que el seu ús és conceptualment diferent de la crítica sociològica desenvolupada per Ryan.

En aquest cas, l'argument de la culpa de la víctima també és a la base de tesis sexistes.[5] S'observa entre d'altres en casos de violació quan un perpetrador invoca que ell no és responsable del crim, però que va ser, per exemple, la manera de vestir-se de la víctima que va provocar que no va poder dominar els seus impulsos. Hi ha molts exemples documentats en què aquest argument va conduir a l'absolució del perpetrador.[6] Segons la psicòloga Maria José Dúaz Aguado «en tots els fenòmens de violència es tendeix a culpar la víctima i aixó s'ha de corregir.»[7] Culpar la víctima dels fracassos de l'abusador és un dels comportaments que sovint acompanya l'abus emocional.[8]

Als països de parla catalana, culpar la víctima va ser l'actitud de la Guardia Civil, de la defensa i del diari castellanista Las Provincias després que Guillem Agulló fóra atacat i matat per una banda de neonazis. Pel fet de portar un cosit al braç «Nazis Fora», una part de l'opinió pública va considerar-lo com a responsable de la seva pròpia mort. La Guardia Civil va tractar de minimitzar l'esdeveniment com una mera baralla entre joves que havia mal tornat.[9]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Fox, K. A.; Cook, C. L. «Is Knowledge Power? The Effects of a Victimology Course on Victim Blaming». Journal of Interpersonal Violence, 2011. DOI: 10.1177/0886260511403752.
  2. Bieneck, S.; Krahe, B. «Blaming the Victim and Exonerating the Perpetrator in Cases of Rape and Robbery: Is There a Double Standard?». Journal of Interpersonal Violence, 26, 9, 2010, pàg. 1785–97. DOI: 10.1177/0886260510372945. PMID: 20587449.
  3. Illinois state U. archives.
  4. Ryan, William. Blaming the Victim. Vintage, 1976. ISBN 0-394-72226-4.
  5. Gregory Meyerson & Michael Joseph Roberto, «Fascism and the Crisis of Pax Americana|», Socialism and Democracy, juliol 2008, pàgines 157-191
  6. Claire Andre and Manuel Velasquez, «The just World Hypothesis» (anglès) Issues in ethics, 1990, vol 3, n°2 (en català: La hipòtesi d'un món just)
  7. Maria José Díaz Aguado, «Intervista», El País, 1 de març de 2005, citada per e-mujeres.net
  8. Ana Kipen & Mónica Caterberg, Maltractament, un permís millenari: la violència contra la dona, Volum 35 de Dossiers per entendre el món, Intermón Oxfam, 2006, pàgina 128, ISBN 9788484523901
  9. «Recordar Guillem Agulló», El Temps, 8 d'abril 2003, pàgina 75-79

Bibliografia[modifica | modifica el codi]