Culpar la víctima

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Culpar la víctima Una personalitat victimista consisteix en una tendència psicològica , que pot arribar a desembocar en una conducta patològica com un trastorn paranoide , consistent en una propensió a culpar altres dels mals que un pateix ( és a dir , "jo sóc una pobra víctima " , " els altres no m'entenen " , " a mi em toquen tots els marrons " , " no hi ha dret " , " sempre em passa a mi " , " quina mala sort tinc " , etc. ) , refugiant-se en la compassió aliena , mitjançant les queixes i / o l'expressió de malestar es transmet una exigència oculta als altres , despertant en el seu interior , un sentiment de culpa . Són persones que van de màrtirs per la vida , sense que les seves queixes corresponguin amb la realitat i fins i tot comporta una responsabilitat moral . El victimisme sol amagar experiències passades no superades . Per tant , el paper de víctima es basa a culpabilitzar a tot ia tots amb l'objecte d'obtenir atenció. Des d'una visió victimista sempre és l'altre el que té el problema i un mateix qui pateix les conseqüències . Victimisme = xantatge emocional i manipulació Característiques de la persona victimista - No diu directament el que es desitja , sinó que s'expressa en forma de queixa o patiment . - Quan no aconsegueix arribar al seu objectiu , es desespera , es lamenta i es queixa de manera excessiva . En comptes de lluitar per canviar les coses , se n'alegra i exhibeix les seves desgràcies , descrivint a tots els seus desgràcies . - Busca protagonisme , amb la pretensió de ser el centre d'atenció, transmetent pena i forçant la compassió dels altres , mitjançant laments i queixes . A victimista li agrada mostrar-se com una persona a qui li succeeixen moltes desgràcies i injustícies . - Qualsevol fet negatiu que li passi , ho exagera fins al punt que en la majoria de les ocasions deformi la realitat , de manera que sobredimensiona el negatiu i arriba a perdre la perspectiva real de les conseqüències d'aquest fet negatiu . - Qualsevol mínima ofensa l'exagera per mostrar que se sent discriminat per tal de manifestar que estan contra ell . Sol pensar malament dels altres . - Té el desig de sentir-se protegit pels que l'envolten i per mostrar- es mostra feble i desemparat , fent-los sentir malament si no aconsegueix el seu suport i protecció . - Per a aquelles persones que han de suportar de manera constant les seves desgràcies i laments , pot esdevenir un llast . - Arriben a convertir-se en víctimes de si mateixos , fent del patiment seva forma de vida . - Busquen donar pena , suscitar compassió , que se li reconegui que és una persona perseguida per la mala sort (en totes les àrees de la vida : amor, treball , família, amics ... ) és a dir , es presenten davant els altres com una víctima . - Solen escometre i criticar aquells que no li donen la raó o que no són com ell desitjaria que fossin , de manera que qui rep la queixa , ho percep com una exigència , no podent triar amb llibertat . De manera que si accedeix , pot renunciar als seus desitjos o necessitats i si es nega apareix culpabilitat o por a que l'altre s'enfadi o el rebutgi . - Es manifesta de forma oberta ( inseguretat ) , a vegades de manera exagerada , amb una actitud de "pobre de mi" . - El victimista sent que ell se sacrifica i mai rep el mateix a canvi . - Es justifica la pròpia actitud agressiva com una defensa als anteriors atacs rebuts . - No sap assumir les crítiques , s'ofèn i s'enutja davant d'elles , i només veu mala intenció , en qui se les fa o quan tracten de fer-li una correcció . - Davant d'un fracàs sol justificar la seva actitud i culpar a qui l'envolta dels seus propis errors . Adopta el paper de víctima reconeixent la seva part de culpa i reclamant justícia com si fos ell qui ha patit les conseqüències d'aquesta equivocació o error . Rebutja qualsevol autocrítica i no assumeix cap responsabilitat . - Davant d'una discussió o crítica , adquireix una actitud defensiva , ja que considera que la intenció del seu adversari és anar més enllà d'una simple discussió o desacord . Considera que li estan atacant i que van contra ell . Per què una persona se sent i / o mostra com a víctima ? Raons que podrien explicar : - Tàctica del reconeixement : l'individu sol utilitzar el victimisme per cridar l' atenció, sobredimensionant qüestions i fets poc rellevants de caràcter negatiu . Sent comú que interpreti el paper de víctima perquè reconeguin els seus mèrits . La seva actitud no està associada a patologies greus , sinó que és fruit d'un aprenentatge amb diverses incapacitats i mancances per a les que no s'han tingut o emprat correctament , els recursos apropiats de superació . L'individu està estancat en la mediocritat , una realitat que percep d'una manera més o menys conscient i que pretén superar amb el reconeixement que només aconsegueix , o que creu aconseguir, mitjançant el seu paper de víctima . Atès que es pot comprar d'alguna manera l'afecte , l'atenció , la companyia , el suport , l'aprovació , etc . Aquesta manifestació podria ser conseqüència d'una escassa autoestima i / o manca de recursos i habilitats assertives , cognitives i un desenvolupament evidentment immadur . - Deformació de la realitat : el subjecte creu que és només una víctima de l'entorn o els altres , de manera que la culpa en tot cas , és sempre de la resta . Mostra un pessimisme exacerbat enfront de la realitat que l' envolta , sobredimensionant el negatiu, recelant del que sorgeix al seu voltant i presumint que els altres són injustos i el maltracten . D'aquesta actitud sorgeix un morbós afany per descobrir greuges insignificants per sentir discriminat o maltractat per tal de atribuir a instàncies exteriors una suposada actitud perversa i agressiva que representa tot el dolent que li passa . D'aquesta manera , la seva susceptibilitat el porta a reaccionar amb crispació davant la més mínima crítica , elevada immediatament a la consideració de greu ofensa . - Tàctica ofensiva : la qual no és en absolut innòcua , sinó plenament conscient i amb un afany manipulador que no repara en mitjans per aconseguir els seus objectius . Sempre miren cap a un mateix i no els importa massa els danys col·laterals causats per la seva actitud . El victimisme és un element més que utilitzen a la seva conveniència , no sent el seu mode de vida . També solen estar relacionats amb fets traumàtics , fins i tot els mateixos que el grup següent ( tàctica defensiva) , però a diferència d'aquests , no esperen un rescabalament passiu , sinó que estan disposats a cobrar la suposada deute a qualsevol preu . Podríem dir que les persones d'aquest grup senten en certa manera com el seu dolor o malestar s'alleuja quan fan mal als altres. - Tàctica defensiva: es caracteritza per individus que viuen en l'autoengany , el victimisme s'ha convertit en la raó de la seva existència . El paper de víctima està associat a un negativisme sense concessions . Tot està en contra . La seva percepció de la realitat està completament distorsionada i senten que res es pot fer per canviar aquesta situació ( indefensió apresa ) . Aquest comportament gairebé sempre està relacionat amb fets traumàtics de diversa índole que no han pogut superar , com ara els maltractaments , l'abús sexual en la infància o altres disfuncionalitats familiars o de mancances de tipus afectiu . La seva actitud és passiva i inconscientment manipuladora , es val del xantatge emocional i sol trobar-se immersa en una eterna i inactiva espera, on la pretensió que el món reconegui el seu immens dolor i la injustícia que s'ha comès amb ella , mai és satisfeta . Què cal fer per sortir del paper de víctima ? Tal canvi implica un canvi de percepció : 1. La visió victimista sol adquirir un sentit quan s'indaga en el fil conductor de la pròpia vida . La persona pot preguntar-se per què necessita aquesta actitud i reconèixer de forma honesta quins beneficis obté d'ella . Potser l'ajudi a sentir-se més fort o protegida , a controlar millor als altres, a eximir certes responsabilitats , a censurar als altres, a donar una imatge de bona persona ...... 2 . En l'actitud victimista no s'expressa de manera directa el que es vol ni es tracta d' activament de satisfer els propis desitjos , sinó que s'espera que es facin càrrec dels altres . En detectar la queixa es pot intentar traduir-la en paraules més clares , expressant el que es vol o es necessita i parlant des d'un mateix , en primera persona , en lloc de culpar . 3 . Evitar l'etiqueta permanent de víctima . Es pot ser víctima d'una situació , però aquest estat d' ànim hauria de ser passatger . 4 . Utilitzar la capacitat de triar ; convé preguntar-se, per exemple : "d'aquesta situació , ¿ què és el que em disgusta , què és el que jo puc canviar ? , Què peticions concretes puc fer als altres ? ... " Actituds victimistes ( situacions ) que ajuden per desenvolupar el rol de víctima . - Haver viscut en un ambient , on se'ns compadia constantment , escoltant comentaris com : " pobret , se sent malament" , "pobre , li posen tanta tasca " , " és injust el que li passa , però ... no es pot fer res " , " a .... sempre li passa alguna cosa dolenta " ... El nen escolta i aprèn a pensar igual respecte a si mateix . - La vulnerabilitat i dependència dels nens . A causa de l'edat , falta de coneixements i habilitats , necessitat de dependre dels adults , les limitacions que els mateixos imposen , etc . , Tots els nens es senten víctimes , en moltes situacions . El quin passa a qualsevol nen , independentment que tingui una vida estable , protegida , feliç ... etc . És part de les característiques de la infantesa . En créixer , els resultats de les diferents experiències que vivim , l'educació, els exemples que rebem , etc . , Fan que es perdi o disminueixin aquest tipus de pensaments i sentiments o que augmentin i s'estableixi una actitud de víctima . - L'exemple d'un o ambdós pares que tenien aquesta actitud. Els nens tenen a imitar , de forma inconscient , les actituds dels pares i de les persones importants en la seva vida . - Haver estat realment víctimes , d'algun tipus d'abús : psicològic , físic , sexual , emocional . L'impacte d'aquestes vivències pot ser tan intens que pot repercutir al llarg de tota la seva vida . Però encara en aquests casos , poden i sobretot " han de" treballar-se les conseqüències , per tenir una vida millor . Aspectes positius i negatius de la " autocompassió " - L'aspecte positiu és que almenys de moment, el dolor disminueix i evita que ens auto devaluemos , ja que redueix l'impacte de la culpa . - Els aspectes negatius , impedeixen que vegem el problema en tota la seva magnitud . S'enfoca només una petita part del problema , és a dir , la part negativa que ens afecta de forma directa, per la qual cosa no li veiem diferents solucions . Ens allunya de la gent i ens impedeix resoldre els nostres problemes , perquè ens manté centrats en nosaltres mateixos : "pobre de mi ... els altres em ... jo no puc ... Impedeix que ens responsabilitzem del que ens passa i que actuem , perquè al culpar els altres , són ells els que poden i han de fer alguna cosa per millorar la situació . El que fa que tractem de pressionar i manipular-los amb el que sorgeixen nous conflictes . Ens paralitza , perquè sentim que no podem fer res , ja que no tenim ni la capacitat ni el control necessari per resoldre la situació .

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]