Culpar la víctima
|
|
A aquest article li manca una segona llegida per acabar de revisar la traducció. Col·laboreu-hi! |
Culpar la víctima comporta entendre que les víctimes d'un crim o de qualsevol tipus de maltractament abusiu són parcialment o completament responsables del desafortunat succés que ha tingut lloc en les seves vides. Per a alguns autors, culpar les víctimes en una característica típicament feixista, [1] expressada en arguments com "una dona violada que portava una faldilla curta s'ho estava buscant". Històricament, el culpar les víctimes sovint ha sorgit en contextos racistes i sexistes. [2] Implica també culpar els individus per el seu malestar personal o les seves dificultats socials, en lloc de de fer-ho per la presència d'altres terceres persones implicades o pel propi sistema social existent.
Taula de continguts |
Història del concepte [modifica]
La frase "culpar la víctima" va ser encunyada per William Ryan en el lloibre Blaming the Victim, una crítica de l'obra de 1965 de Daniel Patrick Moynihan, The Black Family: The Case for National Action, més conegut com el Moynihan Report. El llibre de Moynihan resumia les seves teories sobre la formació de guetos i la pobresa intergeneracional. La crítica de Ryan mostrava les teories de Moynihan com intents subtils (i no tan subtils) de desviar la responsabilitat de la pobresa de factors socials extraculturals, a les conductes i patrons culturals dels pobres.[3] [4] La frase va ser ràpidament adoptada pels defensors de les víctimes de crims, en particular les víctimes de violació acusades d'afavorir la seva victimització, encara que el seu ús és conceptualment distintiu de la crítica sociològica desenvolupada per Ryan.
Vegeu també [modifica]
Bibliografia [modifica]
- Ellen A. Brantlinger Dividing classes (2003)
Referències [modifica]
- ↑ Kriss Ravetto The unmaking of feixista aesthetics (2001)
- ↑ Gregory Meyerson i Michael Joseph Roberto Fascism and the Crisi of Pax Americana
- ↑ Illinois state U. archives
- ↑ Ryan, William. Blaming the Victim. Vintage, 1976. ISBN 0-394-72226-4