Cyril Meir Scott

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaCyril Meir Scott

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement27 setembre 1879 Modifica el valor a Wikidata
Cheshire (Anglaterra) Modifica el valor a Wikidata
Mort31 desembre 1970 Modifica el valor a Wikidata (91 anys)
Eastbourne (Anglaterra) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
NacionalitatRegne Unit
FormacióConservatori Dr. Hoch Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballÒpera, simfonia i música de cambra Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciócompositor, escriptor, filòsof, pianista, coreògraf, poeta Modifica el valor a Wikidata
Activitat1905 Modifica el valor a Wikidata –
ProfessorsIwan Knorr Modifica el valor a Wikidata
InstrumentPiano Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Família
CònjugeR. Allatini (1921–1939) Modifica el valor a Wikidata

Spotify: 23r4muZmoiPOorfIXtW4MG Musicbrainz: 64be8ba0-828e-4cfe-b02f-c564da1c33fa Lieder.net: 5694 Discogs: 985047 IMSLP: Category:Scott,_Cyril Allmusic: mn0000576061 Project Gutenberg: 38080 Modifica el valor a Wikidata

Cyril Meir Scott (Oxton, Regne Unit, 17 de setembre de 1879 - Eastbourne, East Sussex, Regne Unit, 31 de desembre de 1970) fou un compositor anglès.

Va fer els primers estudis musicals al Conservatori de Frankfurt del Main, perfeccionant la composició amb Iwan Knorr i el piano amb Lazzaro Uzielli, i tingué com a companys de classe a Henry Balfour Gardiner, Norman O'Neill, Roger Quilter i el menut Percy Grainger, encara que no tots hi eren al mateix temps. Tenien en comú una aversió cap a Beethoven, i es van fer coneguts com el "grup de Frankfurt".. Des de les seves primeres obres, concebudes i desenvolupades amb marcat esperit d'independència, s'assenyalà com un temperament poc adaptable a les limitacions del convencional en art.

Sense freturar les seves obres de sentiment melòdic, es nota en aquestes més bé la preocupació de dotar-les d'un ambient que assoleix una bellesa definida. Harmonista exquisit, se'l pot considerar com el Claude Debussy britànic; el seu estil té grans analogies amb el cèlebre compositor francès, tant en la vaguetat tonal com en el refinat de les harmonies.

De les seves composicions per a orquestra mereixen atenció especial una simfonia, una aubade, per a petita orquestra, dues rapsòdies, una arabesque, christmas (obertura), Aglavaine et Selyaette, obertura, Princesse Madeleina, obertura, Péleas et Mélisande, aquestes tres últimes per a drames de Maurice Maeterlinck, Labelle dame sans merci, escena lírica, Helen of Kirkconnel, escena lírica. Entre el més característic de la seva música instrumental figuren un concert per a piano i nombroses obres per aquest últim instrument, sextet amb piano, dos quartets, una sonata per a violí. Rusa (suite), pastoral (suite en estil antic), suite, L'Alchimiste (òpera)

Envers aquest compositor, el musicògraf A. Eaglefield Hull anglès va publicar, una interessant monografia titulada Cyril Scott, composer, poet and philosopher (1921).

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]