Dámaso Fulgosio y Villavicencio
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | valor desconegut |
| Mort | 7 novembre 1841 Madrid |
| Activitat | |
| Ocupació | militar |
| Carrera militar | |
| Branca militar | Guàrdia Reial |
| Rang militar | alferes |
| Conflicte | Guerres Carlines |
| Família | |
| Germans | José Fulgosio y Villavicencio i Francisco Fulgosio y Villavicencio |
Dámaso Fulgosio i Villavicencio (? - Madrid, 7 de novembre de 1841) fou un militar espanyol, germà dels també militars José Fulgosio y Villavicencio i Francisco Fulgosio y Villavicencio.
Biografia[modifica]
D'orígens gallecs, va ser fill del mariscal de camp Francisco Javier Fulgosio i de la ferrolana María del Carmen Villavicencio, filla i neta de marins. Va servir en la Guàrdia Reial com a alferes de granaders fins que es va passar, amb el seu germà José, a les files del pretendent Carles. Això li va valer el desterrament de la seva mare a Cadis, i després a Torrelaguna i a les províncies basques. Va signar, juntament amb el seu germà José, el Conveni de Vergara amb Baldomero Espartero que posava fi a la Primera Guerra Carlista, i va passar com altres membres de l'exèrcit carlista a les files de l'exèrcit liberal. Va aconseguir el grau de Tinent Coronel.[1]
Es va aixecar el 7 d'octubre de 1841 al costat de Manuel Montes de Oca, Cayetano Borso de Carminati, Antonio Quiroga y Hermida i Diego de León y Navarrete, i al costat d'aquest últim va intentar a Madrid segrestar a la reina, portant el la capa blanca en què havia d'anar embolicada; se li va formar procés per sedició i va ser condemnat a mort com ells, duent-se a terme l'afusellament el 7 de novembre del mateix any.[2][3] El seu germà José, que també formava part de la insurrecció, va poder escapar a Portugal.
Referències[modifica]
- ↑ Dámaso Fulgosio a mcnbiografias
- ↑ Los ministros en España desde 1800 á 1869: historia contemporánea... Administración, 1870, vol III., narra els últims moments de Fulgosio.
- ↑ Causas formadas á consecuencia de la sedición militar que tuvo lugar en esta corte en la noche del 7 de octubre de 1841