Domeria d'Aubrac

(S'ha redirigit des de: Dômerie d’Aubrac)
Infotaula d'edifici
Infotaula d'edifici
Domeria d'Aubrac
Imatge
Dades
TipusComplex institucional Modifica el valor a Wikidata
Construcció1120 Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estil arquitectònicarquitectura romànica Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaSanch Èli d'Aubrac (França) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióLes Bourines Modifica el valor a Wikidata
Map
 44° 37′ 19″ N, 2° 59′ 10″ E / 44.6219°N,2.9861°E / 44.6219; 2.9861
Format perCastell de les Bourines i dependències
Torre de Bonnefon
Església Notre-Dame-des-Pauvres
Tour des Anglais (fr) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Monument històric catalogat
Castell de les Bourines i dependències
Data12 novembre 1963
IdentificadorPA00093965
Monument històric inventariat
Castell de les Bourines i dependències
Data12 novembre 1963
IdentificadorPA00093965

Monument històric catalogat
Església Notre-Dame-des-Pauvres
Data21 octubre 1925
IdentificadorPA00094140

Monument històric inventariat
Torre de Bonnefon
Data2 març 1979
IdentificadorPA00094141
Vista d'una part del conjunt
El segell de la Dômerie

La Dômerie d'Aubrac és un anitc monestir, situat al municipi de Saint-Chély-d'Aubrac. Fou fundat pels senyors de Roergue i del Gavaldà per tal de protegir els pelegrins que travessaven l'Aubrac. Donà origen i fou seu principal de l'Orde Hospitaler d'Aubrac.

Presentació[modifica]

«In loco horroris et vastae solitudinis» Es tracta d'un lloc d'horror i de profunda solitud. Aquesta inscripció extreta del càntic de Moisès de la Bíblia, Deuteronomi, 32:10, fou esculpit al frontó de la porta de la façana occidental del monestir de l'Aubrac.

Situació[modifica]

En altre temps, l'Aubrac era un bosc ombrívol i profund, que cobria tota la muntanya i s'estenia fins a la plana. Els llocs i els senglars eren els únics habitants d'aquests llocs. Un camí pavimentat d'època romana, travessava el bosc i unia Lió i Tolosa per Javols, la coneguda com a via Agrippa. Encara avui es poden veure restes d'aquest camí i era l'únic itinerari que es podia usar a l'hivern, ja que la neu cobria tota la zona i la boira era molt freqüent. Amb l'inici de l'edat mitjana encara cal afegir-hi els lladres, com a problema, així que la gent s'unia i travessava la zona en grup.

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Domeria d'Aubrac