Daniel Domenjó

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaDaniel Domenjó

Domenjó, al programa La Rambla de Barcelona TV Modifica el valor a Wikidata
Biografia
NaixementBarcelona Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat Pompeu Fabra Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióperiodista, presentador de televisió Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm1915525 Twitter (X): danieldomenjo Modifica el valor a Wikidata

Daniel Domenjó (Barcelona) és un periodista, presentador i productor de televisió i emprenedor en diversos àmbits.

Trajectòria professional[modifica]

Després d'estudiar filologia alemanya i periodisme a la Universitat Pompeu Fabra (1999), començà a treballar a l'Agència EFE, incorporant-se posteriorment a la cadena City TV, emissora d'àmbit local de Barcelona.[cal citació] El 2003 va fer el salt a Televisió Espanyola, treballant primer en informatius i més tard a l'espai de tertúlia política El debate de la 2.[cal citació]

En aquesta cadena pública presentà successivament els programes El enemigo en casa (2005), Teleobjetivo (2006), i ¡Mira lo que ven! (2006), fins que l'estiu de 2006 va ser fitxat per Telemadrid, posant-se al capdavant del concurs La caja fuerte i el magazín nocturn Directo a la noche.[1][2][3] El 2008 tornà a TVE amb el concurs La lista.

En aquesta època va dirigir i va presentar a UrbeTV el programa d'entrevistes en profunditat La partida a referents de la cultura, l'empresa, l'esport i l'espectacle. En la mateixa cadena va presentar i va dirigir el magazín nocturn Made in Barcelona durant dues temporades.[cal citació] Entre gener i abril de 2009 va presentar, al costat de Marisa Martín Blázquez, el programa diari Está pasando, en substitució d'Emilio Pineda i Lucía Riaño. En aquest moment passà al debat de Supervivientes: Perdidos en Honduras els diumenges a la nit.[cal citació]

Aquell mateix any i igualment a Telecinco es va fer càrrec de la presentació, al juny, del programa de telerealitat El topo, i entre juliol i novembre del concurs Toma cero y a jugar.[cal citació] Al desembre de 2010 va presentar, dirigir i produir per TV3 el documental Candidat Mes, president Mas sobre el nou president de la Generalitat. Des de febrer de 2012 al juliol de 2015 va presentar, dirigir i produir amb la seva productora Mamut Media (actualment Klaxon Global Media) més de 560 emissions del programa de debat, actualitat i entrevistes La Rambla per Barcelona Televisió, un programa de prime time en el que va descobrir per a la televisió personalitats rellevants de la política i la comunicació com Andrea Levi, Inés Arrimades, Gabriel Rufián, Nacho Martín Blanco, Toni Aira, Ada Colau, Bernat Dedeu, Ester Vives, Miriam Nogueras, Arantxa Calvera, etc.[cal citació]

Entre d'altres, ha produït la sèrie documental en anglès Chased and Saved sobre la fugida dels refugiats jueus pel Pirineu català durant la Segona Guerra Mundial i també un innovador programa de comunicació política per TV3 (TVC) anomenat Compolítics que previsiblement hauria de veure la llum el 2017. A més, imparteix consultoria i coachings de comunicació per alts directius de multinacionals com Danone, Agbar (Grupo Suez), Novartis, etc.

És autor de la novel·la "Isadora en el seu laberint" (Kindel i Amazon) i participa com a professor convidat des de 2010 en diferents màsters i postgraus de comunicación i reporterisme de la Universitat Ramón Llull de Barcelona. A més, és col·laborador habitual de diferents iniciatives solidàries com ara la www.aecc.es, l'Associació Esclat, la Fundació Pasqual Maragall contra l'Alzheimer o l'Associació Animalista Libera. Com a emprenedor ha creat i consolidat diferents empreses en diversos sectors, sobretot en el món de la comunicació i la consultoria, però també en el món de l'esport i de la restauració (Club Patí Vela Barcelona, Restaurant Red Fish), etc.

Referències[modifica]

  1. RTVE, ed. (27 de abril de 2005).
  2. Vertele!, ed. (4 de abril de 2006).
  3. ¡Vaya tele!, ed. (11 de agosto de 2006).

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Daniel Domenjó