Das Feuerschiff

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaDas Feuerschiff
Fitxa
DireccióLadislao Vajda Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
Director artísticJohannes Ott Modifica el valor a Wikidata
ProduccióHermann Schwerin Modifica el valor a Wikidata
GuióCurt Siodmak Modifica el valor a Wikidata
MúsicaPeter Sandloff Modifica el valor a Wikidata
FotografiaHeinz Pehlke Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeHermann Ludwig Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorBavaria Film Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenAlemanya Modifica el valor a Wikidata
Estrena5 març 1963 Modifica el valor a Wikidata
Durada84 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalalemany Modifica el valor a Wikidata
Coloren blanc i negre Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gèneredrama Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0055980 Filmaffinity: 836907 Letterboxd: das-feuerschiff-1963 Allmovie: v152900 TMDB.org: 264671 Modifica el valor a Wikidata

Das Feuerschiff (en alemany, El vaixell far) és una pel·lícula alemanya del 1963 dirigida per Ladislao Vajda i protagonitzada per James Robertson Justice, Helmut Wildt i Dieter Borsche.[1] És basa da en una història de Siegfried Lenz, que fou adaptada novament en la pel·lícula de 1985 The Lightship.

Els muntatges de la pel·lícula van ser dissenyats pel director artístic Johannes Ott. Va ser rodada als Estudis Tempelhof de Berlín i en exteriors a Copenhage i Malmö.

Sinopsi[modifica]

El capità Freytag és home inflexible i de principis que fa a consciència el seu treball en una explotació situada al far del Mar del Nord. Per a mostrar al seu fill Fred la seva labor l'ha portat a la nau perquè vegi en què treballa de primera mà. Poc després arriben tres nàufrag. Freytag els porta a bord amb un bot salvador. Aviat s'adona que aquest va ser un greu error, perquè són tres atracadors de bancs sense escrúpols que han naufragat mentre fugien de la policia. El seu líder, elt Dr. Caspary, és un criminal de sang freda.

Repartiment[modifica]

Recepció[modifica]

Fou projectada com a part de la selecció oficial del Festival Internacional de Cinema de Sant Sebastià 1963 titulada Atraco, on va passar sense pena ni glòria.[2]

Notes[modifica]

  1. Goble p.281
  2. Dos películas correctas, pero grises, ABC, 15 de juny de 1963

Bibliografia[modifica]

  • Goble, Alan. The Complete Index to Literary Sources in Film. Walter de Gruyter, 1999.