Dasypus neogaeus

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuDasypus neogaeus Modifica el valor a Wikidata
Període
Miocè superior[1]
Estat de conservació
Fòssil
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseMammalia
OrdreCingulata
FamíliaDasypodidae
GènereDasypus
EspècieDasypus neogaeus Modifica el valor a Wikidata
Ameghino, 1891

Dasypus neogaeus és una espècie extinta de mamífer cingulat de la família dels dasipòdids que visqué a Sud-amèrica durant el Miocè superior, fa entre 6,8 i 9 milions d'anys. Se n'han trobat restes fòssils a la província argentina d'Entre Ríos.[1]

Història i classificació[modifica]

El material original de D. neogaeus fou recollit al conglomerat ossífer de la formació Ituzaingó, a Paraná, al nord de l'Argentina, pel paleontòleg Florentino Ameghino.[2][3] Tanmateix, hi ha autors que recentment han afirmat que els fòssils tal vegada provenien d'estrats plistocens.[4] El material consistia en un sol osteoderma mòbil de la cuirassa dorsal.[2][3] Seguidament, l'osteoderma fou enviat al Museu Argentí de Ciències Naturals Bernardino Rivadavia (Buenos Aires), on el 1891 Ameghino el descrigué amb el nom de Dasypus neogaeus.[2][3] Des d'aleshores no s'hi ha assignat cap altre fòssil, tot i que s'han exhumat fòssils de la mateixa edat en altres parts de l'Argentina.[5][6]

Descripció[modifica]

L'osteoderma holotip no passa de 13 mil·límetres de llargada, però indica que era una espècie de mida intermèdia entre l'armadillo de musell llarg meridional (D. hybridus) i l'armadillo de nou bandes (D. novemcinctus).[2] Una altra diferència és que l'osteoderma presenta més forats pilífers (vuit en total) a l'extrem posterior que en D. novemcinctus.[3][2][5] Malgrat que només mostra dos caràcters diagnòstics físics i que és conegut a partir de material molt fragmentari, l'anatomia histològica de l'osteoderma podria oferir més caràcters diagnòstics.[2]

Paleobiologia[modifica]

Basant-se en la informació tafonòmica i ambiental del conglomerat ossífer que contenia l'holotip, D. neogaeus vivia en zones de boscos de galeria situats prop de l'aigua.[2] Això contrasta amb les espècies modernes de Dasypus, que viuen en herbassars, cosa que fa pensar que Dasypus i altres armadillos més petits han experimentat un canvi ecològic recent.[7][2]

Paleomedi[modifica]

La formació Ituzaingó correspon a grans planes de marea comparables a les de l'actual Amazones i que gaudien d'un clima càlid.[8] Hi eren abundants els notoungulats, incloent-hi toxodòntids com Xotodon i l'adinoteri,[9] i litopterns com el braquiteri, Cullinia, Diadiaphorus, el neobraquiteri, l'oxiodonteri, Paranauchenia, Promacrauchenia, el proteroteri i l'scalabriniteri.[10] Grans gliptodontins cuirassats com Palaehoplophorus, Eleutherocercus i Plohophorus[2] habitaven la zona, igual que altres cingulats, com els pampatèrids Kraglievichia[2] i Scirrotherium.[11] Entre els depredadors, hi havia els forusràcids Devincenzia and Andalgalornis[12] i esparassodonts[13] amb crocodilians gegants com Gryposuchus i Mourasuchus a l'aigua dolça.[14] Eren abundants els bambús, els cocoters i altres arecàcies.[15]

Referències[modifica]

  1. ↑ 1,0 1,1 Entrada «Dasypus neogaeus» de la Paleobiology Database (en anglès). [Consulta: 21 febrer 2024].
  2. ↑ 2,00 2,01 2,02 2,03 2,04 2,05 2,06 2,07 2,08 2,09 Scillato, G. J. (2013). «Los Cingulata (Mammalia, Xenarthra) del "Conglomerado Osífero" (Mioceno tardío) de la Formación Ituzaingó de Entre Ríos, Argentina». Publicación Electrónica de la Asociación Paleontológica Argentina, 14 (1).
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 Ameghino, F. (1891). «Caracteres diagnósticos de cincuenta especies nuevas de mamíferos fósiles argentinos». Revista Argentina de Historia Natural, 1 (3), 129-167.
  4. ↑ Cordeiro de Castro, M. (2015). «Sistemática y evolución de los armadillos Dasypodini (Xenarthra, Cingulata, Dasypodidae)». Revista del Museo de La Plata| Sección Paleontología, 15.
  5. ↑ 5,0 5,1 Ercoli, Marcos D.; Álvarez, Alicia; Santamans, Carla; González Patagua, Sonia A.; Villalba Ulberich, Juan Pablo; Constantini, Ornela E. «Los Alisos, a new fossiliferous locality for Guanaco Formation (late Miocene) in Jujuy (Argentina), and a first approach of its paleoecological and biochronology implications» (en anglès). Journal of South American Earth Sciences, vol. 93, 01-08-2019, pàg. 203-213. Bibcode: 2019JSAES..93..203E. DOI: 10.1016/j.jsames.2019.04.024. ISSN: 0895-9811.
  6. ↑ Oliveira, E. V.; Pereira, J. C. (2009). «Intertropical cingulates (Mammalia, Xenarthra) from the Quaternary of Southern Brazil: Systematics and paleobiogeographical aspects». Revista Brasileira de Paleontologia, 12 (3), 167 i 178.
  7. ↑ Abba, A. M.; Zufiaurre, E.; Codesido, M.; Bilenca, D. N. «Burrowing activity by armadillos in agroecosystems of central Argentina: Biogeography, land use, and rainfall effects» (en anglès). Agriculture, Ecosystems & Environment, vol. 200, 01-02-2015, pàg. 54-61. Bibcode: 2015AgEE..200...54A. DOI: 10.1016/j.agee.2014.11.001. ISSN: 0167-8809.
  8. ↑ Cione, A. L., Dahdul, W. M., Lundberg, J. G., & Machado-Allison, A. (2009). «Megapiranha paranensis, a new genus and species of Serrasalmidae (Characiformes, Teleostei) from the upper Miocene of Argentina». Journal of Vertebrate Paleontology, 29 (2), 350-358.
  9. ↑ Schmidt, G. I. (2013). «Los ungulados nativos (Litopterna y Notoungulata: Mammalia) del "Mesopotamiense" (Mioceno Tardío) de Entre Ríos, Argentina». Publicación Electrónica de la Asociación Paleontológica Argentina, 14 (1).
  10. ↑ Schmidt, G. I. (2013). «Litopterna y Notoungulata (Mammalia) de la Formación Ituzaingó (Mioceno tardío-Plioceno) de la Provincia de Entre Ríos: sistemática, bioestratigrafía y paleobiogeografía» (tesi doctoral, Universitat Nacional de La Plata).
  11. ↑ Góis, Flávio; Scillato-Yané, Gustavo Juan; Carlini, Alfredo Armando; Guilherme, Edson «A new species of Scirrotherium Edmund & Theodor, 1997 (Xenarthra, Cingulata, Pampatheriidae) from the late Miocene of South America» (en anglès). Alcheringa: An Australasian Journal of Palaeontology, vol. 37, 2, 01-06-2013, pàg. 177-188. Bibcode: 2013Alch...37..177G. DOI: 10.1080/03115518.2013.733510. ISSN: 0311-5518.
  12. ↑ Alvarenga, Herculano M. F.; Höfling, Elizabeth «Systematic revision of the Phorusrhacidae (Aves: Ralliformes)» (en anglès). Papéis Avulsos de Zoologia, vol. 43, 4, 2003, pàg. 55-91. DOI: 10.1590/S0031-10492003000400001. ISSN: 0031-1049.
  13. ↑ Babot, J. M.; Ortiz, P. E. (2009). «Primer registro de Borhyaenoidea (Mammalia, Metatheria, Sparassodonta) en la provincia de Tucumán (Formación India Muerta, Grupo Choromoro; Mioceno tardío)». Acta Geológica Lilloana, 34-48.
  14. ↑ Riff, D., Romano, P. S. R., Oliveira, G. R.; Aguilera, O. A. (2010). «Neogene crocodile and turtle fauna in northern South America». Amazonia. Landscapes and Species Evolution: A Look Into the Past, 259-280.
  15. ↑ Franco, M. J.; Brea, M. (2015). «First extra-Patagonian record of Podocarpaceae fossil wood in the Upper Cenozoic (Ituzaingó Formation) of Argentina». New Zealand Journal of Botany, 53 (2), 103-116.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Dasypus_neogaeus&oldid=33163494»