David Papineau

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaDavid Papineau
Biografia
Naixement1947 Modifica el valor a Wikidata (76/77 anys)
Como (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Cambridge
Universitat de Natal Modifica el valor a Wikidata
Director de tesiIan Hacking Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballFilosofia de la ment, filosofia de la ciència, metafísica, epistemologia i matemàtiques Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciófilòsof, professor d'universitat Modifica el valor a Wikidata
OcupadorKing's College de Londres Modifica el valor a Wikidata

Lloc webdavidpapineau.co.uk Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm9339257 Modifica el valor a Wikidata

David Papineau (Como, 1947) és un filòsof anglès. Treballa com a professor de Filosofia de la Ciència al King's College de Londres i al City University of New York Graduate Center. Abans va ensenyar a la Universitat de Cambridge, on va ser membre del Robinson College.

Trajectòria[modifica]

Papineau es va llicenciar en Matemàtiques per la Universitat de Natal i es va doctorar en Filosofia per la Universitat de Cambridge sota la supervisió d'Ian Hacking.

Els seus esforços s'han centrat en qüestions sobre metafísica, epistemologia i filosofia de la ciència, de la ment i de les matemàtiques. La seva postura general és naturalista i realista. És un dels creadors de la teoria teleosemàntica de la representació mental, una solució al problema de la intencionalitat que deriva el contingut intencional de les nostres creences del seu propòsit biològic. També és un defensor de la solució fisicalista a posteriori al problema ment-cos.[1]

Papineau va ser elegit president de la British Society for the Philosophy of Science per al període 1993-1995, de la Mind Association del 2009 al 2010 i de la Aristotelian Society del 2013 al 2014.[2]

Obra publicada[modifica]

  • For science in the social sciences (1978)
  • Theory and meaning (1979)
  • Reality and representation (1987)
  • Philosophical naturalism (1993)
  • Introducing consciousness (2000)
  • Thinking about consciousness (2002)
  • The roots of reason: philosophical essays on rationality, evolution and probability (2003)
  • Philosophical devices (2012)
  • Knowing the score (2017)[3]
  • The metaphysics of sensory experience (2021)

Referències[modifica]

  1. «physical». 3:AM Magazine, 08-04-2013. Arxivat de l'original el 2 February 2016. [Consulta: 9 abril 2013].
  2. «David Papineau». Aristotelian Society, October 2013.
  3. William Skidelsky «Knowing the Score by David Papineau review – sport meets philosophy». The Guardian, 26-05-2017.