Delafé y las Flores Azules

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Delafé y las Flores Azules
Delafé y las flores azules a l'Escena BCN 2010
Delafé y las flores azules a l'Escena BCN 2010
Dades biogràfiques i tècniques
Lloc d'origen Barcelona, Catalunya
Gènere(s) Indie pop, Trip hop, Rap
Anys en actiu 2004 – present
Discogràfiques Music Bus/Music Kool Records, Warner Music
Artistes relacionats Élena, Mishima
Lloc web oficial Delafé y las Flores Azules
Membres
Oscar d'Aniello
Helena Miquel
Dani Acedo
Membres anteriors
Marc Barrachina

Delafé y Las Flores Azules (anteriorment Facto Delafé y Las Flores Azules) és una banda barcelonina encapçalada per Helena Miquel i Oscar d'Aniello que ajunta estils del pop indie i el hip hop passant pel trip hop.

El grup nasqué com a Facto Delafé y las flores azules quan s'ajuntaren components d'altres grups de l'escena musical de la capital catalana. Marc Barrachina provenia de Songstone (Facto, feia les bases), Oscar D'Aniello (Delafé, fa les veus i lletres) és un dels components de la també banda catalana Mishima i Helena Miquel (las flores azules fa les veus i els cors) cantava en un grup anomenat Élena.

L'any 2010, abans de la publicació de l'àlbum vs Las Trompetas de la Muerte, Marc Barrachina abandona el grup, passant per això a anomenar-se Delafé y Las Flores Azules. En aquesta nova etapa s'incorporen al projecte Dani Acedo (Mishima) i la producció de The Pinker Tones.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Aquest conjunt català comença a prendre forma al novembre del 2002, al setembre del 2003 guanyen el primer premi del concurs "Joves Promeses d'El Masnou" organitzat per l'Ajuntament d'aquesta localitat catalana.

El maig del 2004, amb la cançó «Mar, el poder del mar», guanyen la «cançó del mes» al programa Disco Grande de RNE Ràdio 3 i al gener de l'any 2005 en el mateix programa guanyen el premi de,illor maqueta de l'any 2004 amb vs El Monstruo de las Ramblas.

El videoclip de "Mar el poder del Mar" va ser el guanyador del concurs Diba a Barcelona al maig del 2006, va quedar segon en la llista de la revista espanyola Rockdelux de clips estatals l'any 2005 i va ser finalista al Concurs Estatal de vídeo-clips, ZonaZine, integrat en el Festival de Cinema Espanyol de Màlaga. L'any 2008 la seva cançó "Mar el poder del Mar" esdevé la banda sonora d'un dels anuncis de la campanya "Ja és primavera a El Corte Inglés".

L'any 2010, coincidint amb el canvi de segell discogràfic i la publicació de l'àlbum vs. Las Trompetas de la Muerte, Marc Barrachina abandona la formació i aquesta passa a anomenar-se simplement "Delafé y las Flores Azules". En les posades en escena d'aquesta nova etapa s'incorporen noves cares: Dani Acedo (bases/keys/casiotone/cors), Juliane Heinemann (cors /percussions), Ferran Puig (trombó/percussions/cors), Ramon Marc Bataller (saxòfon/percussions/cors), Marc Gai (trompeta/percussions/cors), Ramon Rabinad (bateria), Lluís Cots (Enginyer/tècnic de so), Xavi Corbellini (Enginyer/tècnic de so), Karles Albert Gómez i Martínez de Huete (Road Manager), DSLNC (live visuals & motion gfx).

El 2014 van publicar el disc doble Estonosepara Diez años de rarezas / Diez años de singles per celebrar els seus deu anys.[1]

Estil i components[modifica | modifica el codi]

L'estil de les cançons de Facto delafé y las flores azules oscil·la aleatòriament entre el rock, el pop, el soul o l'electrònica. Les lletres, més pròximes a la poesia que a l'agressivitat del Hip hop convencional, són positives i crítiques i al mateix temps exploren sensacions poc habituals en el panorama estatal i nacional.

Les referències de Facto Delafé y Las Flores Azules van des de la música surf fins al pop-rock independent passant pel soul. Grups i artistes com Flaming Lips, Beach Boys, The Roots, Dr. Octagon, Yo La Tengo, Joan Manuel Serrat o Marvin Gaye han influït clarament en la creació dels seus temes. També s'inspiren en la sensualitat i provocació de certs autors de la cançó francesa com Serge Gainsbourg o Mickey 3D, en els seus duets amb Jane Birkin.

Obra[modifica | modifica el codi]

Discografia[modifica | modifica el codi]

Àlbums publicats com Facto Delafé y las Flores Azules:

  • (2005) vs El monstruo de las ramblas (Music Bus)[1]
  • (2007) En la Luz de la Mañana (Music Bus)

Àlbums publicats com Delafé y las Flores Azules:

  • (2010) vs Las Trompetas de la Muerte (Warner Music)
  • (2013) De ti sin mí -De mí sin ti (Warner Music)
  • (2014) Estonosepara: Diez años de rarezas / Diez años de singles (Warner)[1]

Trívia[cal citació][modifica | modifica el codi]

  • Part dels seus concerts de l'any 2010 van ser patrocinats per Levi's.
  • Són el grup convidat de les fases finals d'un concurs per a noves bandes.
  • Van homenatjar a Ràdio 3 citant en una cançó al periodista Julio Ruiz (de Disco Grande, Ràdio 3).
  • L'any 2008, "Mar el poder del Mar" va sonar a l'espot de la campanya Ja és primavera d'El Corte Inglés.
  • Una de cal·ligrafia: Oscar sense accent i Helena amb hac, així escriuen els seus noms.
  • Durant el final de la seva última gira, en Marc ens va dir que només pensava a viatjar a Austràlia per a fer surf, la seva altra passió, ara prepara altre projecte nou.
  • Mai fan versions: "Ni tan sols en els assajos".
  • Els concerts de presentació de "De tí sin mi/De mi sin tí" varen ser promocionats per Puma.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 Soriguera, Elisenda. «Delafé y las Flores Azules. Sense aturador». Enderrock, 224, juny 2014, p. 12.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]