Dersu Uzala (pel·lícula de 1975)
Fitxa | |
---|---|
Direcció | Akira Kurosawa |
Protagonistes | |
Producció | Nicolai Shizov, Yoichi Matsue |
Guió | Vladimir Arseniev (llibre) Akira Kurosawa Yuri Nagibin |
Música | Isaak Shvarts |
Fotografia | Asakazu Nakai, Yuri Gantman, Fyodor Dobronravov |
Muntatge | V. Stepanovoi |
Productora | Mosfilm (Moscou), Toho, Nippon Herald Production (Tokio), en col·laboració amb la 3a unitat creadora (URSS) i el Taller 41 (Japó) |
Distribuïdor | Sovexportfilm |
Dades i xifres | |
País d'origen | Japó URSS |
Estrena | 1975 |
Durada | 141 min. |
Idioma original | Rus |
Color | en color |
Format | 2.35:1 |
Pressupost | 4.000.000 $ |
Descripció | |
Basat en | Dersú Uzalà i Pel país de l'Ussuri |
Gènere | drama |
Qualificació MPAA | G |
Lloc de la narració | Unió Soviètica |
Premis i nominacions | |
Nominacions | |
Premis | |
Dersu Uzala (en rus: Дерсу Узала, en japonès デルス·ウザーラ) és una pel·lícula soviètico-japonesa dirigida per Akira Kurosawa, estrenada el 1975. Ha estat doblada al català.[1]
Argument
Aquesta pel·lícula relata l'improbable però molt forta amistat entre un autòcton siberià i un topògraf rus, al començament del segle XX. És tret del relat autobiogràfic de l'oficial-topògraf Vladimir Arseniev, encarregat per l'exèrcit tsarista de fer l'inventari de terres llavors encara inexplorades a la vall de l'Ussuri, a la frontera xinesa. En el transcurs d'una expedició topogràfica durant l'estiu de 1902, el jove Arseniev coneix Dersou Ouzala, un caçador hezhen que viu del comerç de les pells de marta gibelina i coneix la taigà com la seva butxaca. Sota la impulsió d'Arseniev, el destacament de soldats acaba adoptant el vell home als ulls vidriosos, que viu des de fa anys al bosc des de la mort de la seva dona i el seu fill per una epidèmia de verola. Dersu esdevé el guia de l'expedició i fa amistat amb Arseniev a qui anomena respectuosament «Capità». Quan tots dos es perden al crepuscle en una tundra escombrada per un torb, és Dersu, gràcies al seu enginy, que els salva la vida. L'expedició acaba, cadascú ha de partir pel seu costat.
Però cinc anys més tard, el 1907, mentre que dirigeix una nova expedició topogràfica a la taigà, Arseniev coneix per casualitat Dersu. El vell home torna a ser el seu guia; fins al dia en què dispara a un Tigre de sibèria que vaga al voltant de l'equip. Dersu fereix l'animal sense matar-lo, presagi de desgràcia amb els Mongols. A partir d'aquest moment, Arseniev ajuda impotent a la transformació del seu amic: aquest envelleix, la seva vista baixa tant que ja no pot caçar per assegurar la seva supervivència; el vell home viu amargat. Es decideix finalment a acceptar l'asil que li ofereix Arseniev a la seva pròpia casa, amb la seva dona i del seu fill, a Khabàrovsk.
Lluny de la taigà, i malgrat l'afecte que li porta la família Arseniev, Dersu decau, no suportant les regles de la vida urbana. Implora llavors el capità de deixar-lo anar-se'n als llocs on és lligat. Arseniev accepta a contracor, i li ofereix en regal d'adéu un molt bon fusell que li pertany. Algun temps més tard, l'oficial és previngut per un telegrama de la policia que el cadàver d'un vell ha estat trobat no lluny de la via fèrria del Transsiberià, portant la seva adreça, i que ha de venir identificar-lo abans que sigui enterrat. El capità reconeix el cos de Dersu que ha estat probablement mort per un bandit, ja que el fusell ha desaparegut. Quan Arseniev, molt de temps després, torna on el seu amic és enterrat, la tomba ha estat destruïda i els arbres tallats per construir una ciutat.[2]
Comentari
Kurosawa ha dirigit una pel·lícula sobre la naturalesa i sobre l'home, on antigues llegendes siberianes s'uneixen a infinits paisatges de taigà; on es descobreixen tàctiques de supervivència en condicions climàtiques extremes.
Repartiment
- Maksim Mounzouk: Dersu Uzala
- Yuri Solomine: Vladimir Arseniev
- Svetania Danilchenko: Anna, la seva esposa
Al voltant de la pel·lícula
- El guió de la pel·lícula és tret del llibre homònim de Vladimir Arseniev, oficial i geògraf de l'exèrcit del Tsar que, entre 1902 i 1907, va efectuar diverses missions d'exploració a la província de l'Ussuri (a l'extrem est siberià) per cartografiar la regió. Àmpliament autobiogràfic, el llibre conta l'amistat que es desenvolupa entre l'oficial i el seu guia, autèntic «home dels boscos» que viu en total comunió amb la naturalesa.
- Kurosawa va imposar Maksim Munzuk al paper de Dersu Uzala contra l'opinió dels productors: l'actor era desconegut i rodava la seva primera pel·lícula.
- Una pel·lícula anterior Dersu Uzala va ser estat dirigida el 1961 per Agasi Babayan a partir del llibre de Vladimir Arseniev.
Premis i nominacionss
Premis
- Gran Premi al 9è Festival de Moscou
- Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa el 1976.
Referències
- ↑ esadir.cat. Dersu Uzala. esadir.cat.
- ↑ «Dersu Uzala». The New York Times.