Dersu Uzala (pel·lícula de 1975)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 09:45, 24 ago 2016 amb l'última edició de Pallares (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Infotaula de pel·lículaDersu Uzala

Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióAkira Kurosawa
Protagonistes
ProduccióNicolai Shizov, Yoichi Matsue
GuióVladimir Arseniev (llibre)
Akira Kurosawa
Yuri Nagibin
MúsicaIsaak Shvarts
FotografiaAsakazu Nakai, Yuri Gantman, Fyodor Dobronravov
MuntatgeV. Stepanovoi
ProductoraMosfilm (Moscou), Toho, Nippon Herald Production (Tokio), en col·laboració amb la 3a unitat creadora (URSS) i el Taller 41 (Japó)
DistribuïdorSovexportfilm
Dades i xifres
País d'origenJapó
URSS
Estrena1975
Durada141 min.
Idioma originalRus
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Format2.35:1 Modifica el valor a Wikidata
Pressupost4.000.000 $ Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Basat enDersú Uzalà i Pel país de l'Ussuri Modifica el valor a Wikidata
Gèneredrama Modifica el valor a Wikidata
Qualificació MPAAG Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióUnió Soviètica Modifica el valor a Wikidata
Premis i nominacions
Nominacions
Premis

IMDB: tt0071411 Filmaffinity: 478505 Allocine: 171 Rottentomatoes: m/dersu_uzala Letterboxd: dersu-uzala Allmovie: v13328 TCM: 72811 TV.com: movies/dersu-uzala TMDB.org: 9764 Modifica el valor a Wikidata


Dersu Uzala (en rus: Дерсу Узала, en japonès デルス·ウザーラ) és una pel·lícula soviètico-japonesa dirigida per Akira Kurosawa, estrenada el 1975. Ha estat doblada al català.[1]

Argument

Aquesta pel·lícula relata l'improbable però molt forta amistat entre un autòcton siberià i un topògraf rus, al començament del segle XX. És tret del relat autobiogràfic de l'oficial-topògraf Vladimir Arseniev, encarregat per l'exèrcit tsarista de fer l'inventari de terres llavors encara inexplorades a la vall de l'Ussuri, a la frontera xinesa. En el transcurs d'una expedició topogràfica durant l'estiu de 1902, el jove Arseniev coneix Dersou Ouzala, un caçador hezhen que viu del comerç de les pells de marta gibelina i coneix la taigà com la seva butxaca. Sota la impulsió d'Arseniev, el destacament de soldats acaba adoptant el vell home als ulls vidriosos, que viu des de fa anys al bosc des de la mort de la seva dona i el seu fill per una epidèmia de verola. Dersu esdevé el guia de l'expedició i fa amistat amb Arseniev a qui anomena respectuosament «Capità». Quan tots dos es perden al crepuscle en una tundra escombrada per un torb, és Dersu, gràcies al seu enginy, que els salva la vida. L'expedició acaba, cadascú ha de partir pel seu costat.

Però cinc anys més tard, el 1907, mentre que dirigeix una nova expedició topogràfica a la taigà, Arseniev coneix per casualitat Dersu. El vell home torna a ser el seu guia; fins al dia en què dispara a un Tigre de sibèria que vaga al voltant de l'equip. Dersu fereix l'animal sense matar-lo, presagi de desgràcia amb els Mongols. A partir d'aquest moment, Arseniev ajuda impotent a la transformació del seu amic: aquest envelleix, la seva vista baixa tant que ja no pot caçar per assegurar la seva supervivència; el vell home viu amargat. Es decideix finalment a acceptar l'asil que li ofereix Arseniev a la seva pròpia casa, amb la seva dona i del seu fill, a Khabàrovsk.

Lluny de la taigà, i malgrat l'afecte que li porta la família Arseniev, Dersu decau, no suportant les regles de la vida urbana. Implora llavors el capità de deixar-lo anar-se'n als llocs on és lligat. Arseniev accepta a contracor, i li ofereix en regal d'adéu un molt bon fusell que li pertany. Algun temps més tard, l'oficial és previngut per un telegrama de la policia que el cadàver d'un vell ha estat trobat no lluny de la via fèrria del Transsiberià, portant la seva adreça, i que ha de venir identificar-lo abans que sigui enterrat. El capità reconeix el cos de Dersu que ha estat probablement mort per un bandit, ja que el fusell ha desaparegut. Quan Arseniev, molt de temps després, torna on el seu amic és enterrat, la tomba ha estat destruïda i els arbres tallats per construir una ciutat.[2]

Comentari

Kurosawa ha dirigit una pel·lícula sobre la naturalesa i sobre l'home, on antigues llegendes siberianes s'uneixen a infinits paisatges de taigà; on es descobreixen tàctiques de supervivència en condicions climàtiques extremes.

Repartiment

Al voltant de la pel·lícula

  • El guió de la pel·lícula és tret del llibre homònim de Vladimir Arseniev, oficial i geògraf de l'exèrcit del Tsar que, entre 1902 i 1907, va efectuar diverses missions d'exploració a la província de l'Ussuri (a l'extrem est siberià) per cartografiar la regió. Àmpliament autobiogràfic, el llibre conta l'amistat que es desenvolupa entre l'oficial i el seu guia, autèntic «home dels boscos» que viu en total comunió amb la naturalesa.
  • Kurosawa va imposar Maksim Munzuk al paper de Dersu Uzala contra l'opinió dels productors: l'actor era desconegut i rodava la seva primera pel·lícula.
  • Una pel·lícula anterior Dersu Uzala va ser estat dirigida el 1961 per Agasi Babayan a partir del llibre de Vladimir Arseniev.

Premis i nominacionss

Premis

Referències

  1. esadir.cat. Dersu Uzala. esadir.cat. 
  2. «Dersu Uzala». The New York Times.

Enllaços externs