Deshora

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaDeshora
Fitxa
DireccióBarbara Sarasola-Day Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióBarbara Sarasola-Day Modifica el valor a Wikidata
GuióBarbara Sarasola-Day Modifica el valor a Wikidata
MúsicaÄlvaro Morales
Dissenyador de soJésica Suárez
FotografiaLucio Bonelli Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeCatalina Rincón
VestuariJulia Rebottaro
MaquillatgeNéstor Burgos
ProductoraPucara Cine
Antorcha Film
Faction Film
DistribuïdorKAFilms
Dades i xifres
País d'origenArgentina Modifica el valor a Wikidata
Estrena2014 Modifica el valor a Wikidata
Durada102 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalcastellà Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gèneredrama Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt2750546 Filmaffinity: 632316 Rottentomatoes: m/deshora Letterboxd: belated Allmovie: v577012 TMDB.org: 174055 Modifica el valor a Wikidata

Deshora és una pel·lícula en colors coproducció de l'Argentina, Colòmbia i Noruega dirigida per Bárbara Sarasola-Day segons el seu propi guió que es va estrenar el 6 de febrer de 2014 i que va tenir com a protagonistes a Luis Ziembrowski, Alejandro Buitrago i María Ucedo.[1]

Sinopsi[modifica]

En una plantació de tabac al nord-oest argentí, on Ernesto i Helena, que porten casats molts anys, reben la visita de Joaquín, el cosí gairebé desconegut d'ella, acabat de sortir d'una rehabilitació i es crea una situació de triangle amorós.

Repartiment[modifica]

Comentaris[modifica]

Adolfo C. Martínez a La Nación va opinar:

« ”En… el seu primer llargmetratge, la directora… va aconseguir el seu propòsit de crear un gairebé torturante clima en el qual l'íntim cerca tot el temps les seves fronteres. Els seus personatges queden així enfront d'un doble joc: el que es comparteix i el que es preserva, l'acceptable i el tabú. Amb una reeixida fotografia de Lucio Bonelli, que va aconseguir imposar el necessari esperit a l'anècdota tant en els interiors com en els exteriors, rodats en Salta, l'elenc va saber també construir amb enorme naturalitat els seus personatges. Luis Ziembrowski (excel·lent en el seu paper d'home humiliat), Alejandro Buitrago (el jove que descobreix nous micromons) i María Ucedo componen aquest trio que buscarà, cadascun a la seva manera, la manera de sortir indemnes d'existències que els impedeixen viure en plenitud.[2] »

Pablo Raimondi a Clarín va escriure:

« ” La novella directora plasma, des de l'artesania d'aquest drama d'observació, una rica història de secrets entre els protagonistes. La tensió sura en l'aire, cadascun tira d'una corda imaginària com si fos una cinchada. I en el mitjà està Joaquín, qui compleix un rol entre enigmàtic i ambigu, matisat pel seu, no tan casual, aspecte androgin. Des de la contemplació, ell sembrarà dubtes (i desafiarà) els conflictes que se li creuin: es nega a disparar una escopeta o pregunta què succeeix si els galls de renyina no barallen. Navega en contra del corrent. L'abstracció és la seva arma, perquè sap que amb el temps l'explosió de situacions serà inevitable. I començarà a gatillarse la veritable “cacera” humana. Deshora és un film cos a cos on la intimitat és un cadenat obert per la clau del desig. Les mirades penetren als personatges. El sexe farà la resta. Els camps de tabac, una llacuna artificial i l'espessor de la selva són glopades d'aire fresc davant l'eròtica i sufocant situació a l'interior de la finca. Un film de contrastos. Uns llimbs.[3] »

Premis[modifica]

Premis Cóndor de Plata.[4]
Any Categoria Receptor Resultat
2015 Millor opera prima Bárbara Sarasola-Day Nominat
Millor fotografia Lucio Bonelli Nominat
Millor so Jesica Suarez Nominat

Referències[modifica]

  1. Bárbara Sarasola-Day habla sobre su opera prima, "Deshora", noticine.com
  2. Martínez, Adolfo C. «Deshora». diario La Nación, 06-02-2014. Arxivat de l'original el 2014-03-13. [Consulta: 4 juny 2015].
  3. Raimondi, Pablo. «Secretos en el campo». Clarín, 06-02-2014. [Consulta: 4 juny 2015].
  4. «"Relatos salvajes", "Refugiado" y "La tercera orilla", las más nominadas para los Premios Cóndor». Telám, Marzo 2015.

Enllaços externs[modifica]