Dinastia nassarita

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

La dinastia nassarita[1] (en àrab بنو نصر Banū Nasr) va ser l'última dinastia àrab i musulmana a Espanya. La dinastia nassarita va arribar al poder després de la derrota del califat almohade a la batalla de les Navas de Tolosa (1212). Vint emirs diferents van governar l'emirat de Gharnata des de la fundació de la dinastia el 1232 per Muhàmmad I al-Ghàlib fins al 2 de gener de 1492, quan Muhàmmad XIII al-Zaghal es va rendir als regnes cristians espanyols d'Aragó i Castella. Avui dia, l'evidència més visible dels nassarites és el recinte de l'Alhambra, palau construït sota el seu domini.

Genealogia dels nassarites[modifica | modifica el codi]

Pati dels lleons de l'Alhambra de Granada, palau edificat pels governants nassarites

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Dinastia nassarita

Salicrú Lluch, Roser. El sultanat de Granada i la Corona d’Aragó, 1410-1458. Barcelona: Consell Superior d’Investigacions Científiques. Institució Milà i Fontanals, 1998, p. 560 p. (Anuario de estudios medievales. Anejo; 33). ISBN 84-00-07746-6. 

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. A més de nassarita, terme avalat per la GEC, la dinastia podria ser coneguda en català com nàsrida, nasrita o nasrí. Cal desaconsellar, tanmateix, altres denominacions com nazarita, nazàrida, nassarí o nazarí calcades del castellà.