Dinastia nassarita
La dinastia nassarita[1] (en àrab بنو نصر Banū Nasr) va ser l'última dinastia àrab i musulmana a Espanya. La dinastia nassarita va arribar al poder després de la derrota del califat almohade a la batalla de les Navas de Tolosa (1212). Vint emirs diferents van governar l'emirat de Gharnata des de la fundació de la dinastia el 1232 per Muhàmmad I al-Ghàlib fins el 2 de gener de 1492, quan Muhàmmad XIII al-Zaghal es va rendir als regnes cristians espanyols d'Aragó i Castella. Avui dia, l'evidència més visible dels nassarites és el recinte de l'Alhambra, palau construït sota el seu domini.
Taula de continguts |
Genealogia dels nassarites[modifica]
- Yússuf ibn Nasr
- Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad (I) al-Ghàlib bi-L·lah (1232-1273)
- Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad (II) al-Faqih (1273-1302)
- Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad (III) al-Makhlú (1302-1309)
- Abu-l-Juyuix Nasr ibn Muhàmmad (1309-1314)
- Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad (II) al-Faqih (1273-1302)
- Ismaïl
- Fàraj
- Abu-l-Walíd Ismaïl (I) (1314-1325)
- Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad (IV) (1325-1333)
- Abu-l-Hajjaj Yússuf (I) al-Muàyyad bi-L·lah (1333-1354)
- Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad (V) al-Ghaní bi-L·lah (1354-1359) i (1362-1391)
- Abu-l-Hajjaj Yússuf (II) al-Mustaghní bi-L·lah (1391-1392)
- Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad (VII) (1392-1408)
- Alí
- Abu-Nasr Sad al-Mustaín bi-L·lah (1454-1462 i 1462-1464)
- Abu-l-Hàssan Alí ibn Sad (Muley Hacen) (1464-1482 i 1483-1485)
- Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad (XII) "Boabdil" (1482 i 1486-1492)
- Muhàmmad (XIII) ibn Sad el Zagal 1485-1486
- Abu-l-Hàssan Alí ibn Sad (Muley Hacen) (1464-1482 i 1483-1485)
- Abu-Nasr Sad al-Mustaín bi-L·lah (1454-1462 i 1462-1464)
- Abu-l-Hajjaj Yússuf (III) an-Nàssir li-din-Al·lah (1408-1417)
- Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad (VIII) al-Mutamàssik el Petit (1417-1419 i 1427-1429)
- Muhàmmad XI el Xic 1453-1455
- Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad (VIII) al-Mutamàssik el Petit (1417-1419 i 1427-1429)
- Àhmad
- Nasr
- Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad (IX) al-Ghàlib bi-L·lah l'Esquerrà (1419-1427, 1429-1431/32, 1432-1445, 1447-1453)
- Uthman
- Muhàmmad X al-Ahnaf (el Coix) 1145-1447
- Abu-l-Hajjaj Yússuf (II) al-Mustaghní bi-L·lah (1391-1392)
- Abu-l-Walid Ismaïl (II) (1359-1360)
- Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad (V) al-Ghaní bi-L·lah (1354-1359) i (1362-1391)
- Muhàmmad
- Ismaïl
- Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad al-Ghàlib bi-L·lah "el Bermejo" (1360-1362)
- una filla casada amb Muhàmmad ibn al-Mawl
- Abu-l-Hajjaj Yússuf (IV) ibn al-Mawl 1431-1432
- una filla casada amb Muhàmmad ibn al-Mawl
- Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad al-Ghàlib bi-L·lah "el Bermejo" (1360-1362)
- Ismaïl
- Abu-l-Walíd Ismaïl (I) (1314-1325)
- Fàraj
- Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad (I) al-Ghàlib bi-L·lah (1232-1273)
Vegeu també[modifica]
Bibliografia[modifica]
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Dinastia nassarita |
Salicrú Lluch, Roser. El sultanat de Granada i la Corona d’Aragó, 1410-1458. Barcelona: Consell Superior d’Investigacions Científiques. Institució Milà i Fontanals, 1998, p. 560 p. (Anuario de estudios medievales. Anejo; 33). ISBN 84-00-07746-6.
Notes[modifica]
- ↑ A més de nassarita, terme avalat per la GEC, la dinastia podria ser coneguda en català com nàsrida, nasrita o nasrí. Cal desaconsellar, tanmateix, altres denominacions com nazarita, nazàrida, nassarí o nazarí calcades del castellà.
| Açò és un esborrany sobre història d'Europa. Amplieu-lo! (citant les fonts) |