Dinita
 Dinita | |
|---|---|
| Fórmula química | C20H36 |
| Epònim | Olinto Dini (en)   |
| Localitat tipus | dipòsit de lignit, Castelnuovo di Garfagnana, Garfagnana, Província de Lucca, Toscana, Itàlia |
| Classificació | |
| Categoria | compostos orgànics |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 10.BA.15 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 10.BA.15 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | IX/B.02 |
| Dana | 50.3.5.1 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | ortoròmbic |
| Grup puntual | 2 2 2 - disfenoide |
| Tenacitat | molt fràgil |
| Duresa | 1 |
| Lluïssor | cerosa |
| Diafanitat | transparent |
| Densitat | 1 a 1,02 g/cm³ (mesurada); 1,02 g/cm³ (calculada) |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Any d'aprovació | 1852 |
| Símbol | Din |
| Referències | [1] |
La dinita és un mineral de la classe dels compostos orgànics. Rep el nom en honor del professor Olinto Dini (1802-1866), professor de física italià de la Universitat de Pisa, qui va trobar el mineral.
Característiques[modifica]
La dinita és una substància orgànica de fórmula química C20H36. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 1, sent un mineral molt tou.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la dinita pertany a «10.BA - Hidrocarburs» juntament amb els següents minerals: fichtelita, hartita, idrialita, kratochvilita, carpathita, ravatita, simonel·lita i evenkita.
Formació i jaciments[modifica]
Va ser descoberta als dipòsits de lignit de la localitat de Castelnuovo di Garfagnana, a la província de Lucca (Toscana, Itàlia). Es tracta de l'únic indret de tot el planeta on ha estat descrita aquesta espècie mineral.