Dipsacals
Dipsacales  | |
|---|---|
 | |
| Període | |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Subregne | Viridiplantae |
| Ordre | Dipsacales Bercht. i J.Presl, 1820 |
| Nomenclatura | |
| Exautor | Juss. |
Les dipsacals (Dipsacales) són un ordre de plantes angiospermes. L'actual sistema APG IV de classificació de les angiospermes situa aquest ordre dins del clade de les campanúlides, un subclade de les astèrides, i s'hi inclouen dues famílies[2] amb unes 1.100 espècies agrupades en més de 35 gèneres.[3]
Taxonomia[modifica]
Aquest ordre va publicat vàlidament l'any 1820 a l'obra O přirozenosti Rostlin : obsahugjej gednánj o žiwobytj rostlin pro sebe a z ohledu giných žiwoků, podlé stawu nyněgss ylo znanj, pýtwn rostlin : názwoslowj audů, hospodářstwj gegich, rozssjřenj po semi a způsob rostlinář zřjditi a zacowati pels botànics Friedrich von Berchtold (1781 – 1876) i Jan Svatopluk Presl (1791 – 1849).[4]
Famílies[modifica]
A la classificació del vigent sistema APG IV (2016), dins de l'ordre de les ericals hi ha les dues famílies següents:[5]
Història taxonòmica[modifica]
Sistema APG[modifica]
La primera versió del sistema de classificació APG (1998) va reconèixer l'ordre de les dipsacals dins del subclade del clade eusaterids II, una subclade de les astèrides, amb una composició de 6 famílies, Caprifoliaceae, Diervillaceae, Dipsacaceae, Linnaeaceae, Morinaceae i Valerianace.[6] A la segona versió, APG II (2003), l'ordre va passar a contenir només dues famílies, les sis famílies originals es van fusionar en una, les caprifoliàcies (Caprifoliaceae) i s'hi va afegir la família de les adoxàcies (Adoxaceae), avui dia viburnàcies, que a la primera versió no havia estat inclosa en cap ordre.[7] A la tercera versió, APG III (2009), no hi va haver canvis respecte a l'anterior, però cal remarcar que el clade que havia estat anomenat euasterids II,[8] on s'inclou l'ordre, va rebre l'actual denominació de campanúlides.[9] A la quarta versió, APG IV (2016), no ni va haver canvis pel que fa a les famílies que formaven les dipsacals, però es va fer ressò de la porposta de conservar el nom Viburnaceae en detriment d'Adoxaceae que havia fet l'any 2013 el Comitè de Nomenclatura de Plantes Vasculars (Nomenclature Committee for Vascular Plants),[10][11] posisionant-se en contra de la seva aprovació definitiva per part del Comitè General de Nomenclatura Botànica (General Committee for Botanical).[12] La família afectada apareix amb la forma "Adoxaceae E.Mey., nom. cons. (= Viburnaceae Raf., nom. cons. prop.)".[5] L'octubre de 2016 el Comitè General de Nomenclatura Botànica va aprovar definitivament la proposta de conservar el nom Viburnaceae.[10][11] Al lloc web del Grup per a la filogènia de les angiospermes s'ha adoptat el nom Viburnaceae.[3]
Classificació clàssica[modifica]
En el Sistema Cronquist del 1981, aquest ordre era dins la subclasse Asteridae i incloïa les famílies Adoxaceae, Caprifoliaceae, Valerianaceae, i Valerianaceae.[13]
En el sistema sistema Takhtadjan del 1997, l'ordre de les dipsacals era dins la subclasse Cornidae i contenia les famílies Caprifoliaceae, Valerianaceae, Triplostegiaceae, Valerianaceae i Morinaceae.[14]
Referències[modifica]
- ↑ Entrada «Dipsacales» de la Paleobiology Database (en anglès). [Consulta: 20 desembre 2022].
- ↑ Byng et alii., 2016, p. 3, 20.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 «DIPSACALES Berchtold & J. Presl» (en anglès). Angiosperm Phylogeny Website, version 14, juliol 2017. [Consulta: 21 maig 2023].
- ↑ «Dipsacales Juss. ex Bercht. & J. Presl» (en anglès). Tropicos. Missouri Botanical Garden. [Consulta: 21 maig 2023].
- ↑ 5,0 5,1 Byng et alii., 2016, p. 20.
- ↑ The Angiosperm Phylogeny Group, 1998, p. 542.
- ↑ Bremer et alii., 2003, p. 411, 421.
- ↑ Bremer et alii., 2009, p. 118.
- ↑ Bremer et alii., 2009, p. 108.
- ↑ 10,0 10,1 Wilson, 2016, p. 1150.
- ↑ 11,0 11,1 Applequist, 2013, p. 1315-1316.
- ↑ Byng et alii., 2016, p. 9.
- ↑ Cronquist, 1981, p. XVII.
- ↑ Takhtajan, 1997, p. 16.
Bibliografia[modifica]
- Byng, J. W.; Chase, Mark W.; Christenhusz, M. J. M.; Fay, Michael F.; Judd, W. S.; Mabberley, D. J.; Sennikov, A. N.; Soltis, Douglas E.; Soltis, Pamela S.; Stevens, Peter F. «An update of the Angiosperm Phylogeny Group classification for the orders and families of flowering plants: APG IV». Botanical Journal of the Linnean Society, vol. 181, n. 1, maig 2016. DOI: 10.1111/boj.12385.
- Stevens, P. F. «Angiosperm Phylogeny and Diversification». A: Kliman, R. M. Encyclopedia of Evolutionary Biology (en anglès). Volum 1. Academic Press, 2016, p. 78-83. DOI 10.1016/B978-0-12-800049-6.00257-2. ISBN 9780128004265.
- The Angiosperm Phylogeny Group «An Ordinal Classification for the Families of Flowering Plants.». Annals of the Missouri Botanical Garden, vol. 85, n. 4, 1998, pàg. 531-552. DOI: 10.2307/2992015.
- Bremer, Birgitta; Bremer, Kåre; Chase, Mark W.; Reveal, James L.; Soltis, Douglas E.; Soltis, Pamela S.; Stevens, Peter F. «An update of the Angiosperm Phylogeny Group classification for the orders and families of flowering plants: APG II». Botanical Journal of the Linnean Society, vol. 141, n. 4, 28-03-2003, pàg. 399-436.
- Bremer, Birgitta; Bremer, Kåre; Chase, Mark W.; Fay, Michael F.; Reveal, James L.; Soltis, Douglas E.; Soltis, Pamela S.; Stevens, Peter F. «An update of the Angiosperm Phylogeny Group classification for the orders and families of flowering plants: APG III». Botanical Journal of the Linnean Society, vol. 161, n. 2, 19-10-2009, pàg. 105-121. DOI: 10.1111/j.1095-8339.2009.00996.x.
- Wilson, Karen L. «Report of the General Committee: 15» (en anglès). Taxon, vol. 65, núm. 5, octubre 2016, pàg. 1150-1151. DOI: 10.12705/655.14.
- Applequist, Wendy L. «Report of the Nomenclature Committee for Vascular Plants: 65» (en anglès). Taxon, vol. 62, núm. 6, desembre 2013, pàg. 1315–1326. DOI: 0.12705/626.49.
- Cronquist, Arthur. An integrated system of classification of flowering plants (en anglès). Nova York: Columbia UNiversity Press, 1981. ISBN 0-231-03880-1.
- Takhtajan, Armen Leonovich. Diversity and Classification of Flowering Plants (en anglès). Nova York: Columbia Univertity Press, 1997. ISBN 0-231-10098-1.
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Dipsacals |