Discussió:Ingmar Bergman

El contingut de la pàgina no s'admet en altres llengües.
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

Hola, bon dia. Bé, acabo de llegir aquest article i, prou me'n guardarè de fer-ne cap canvi perquè ni em considero amb l'autoritat moral ni tècnica per a fer-ho però afirmar així, d'aquesta manera tan categòrica i rotunda, que Ingmar Bergman és el més important director europeu de la història, em sembla un pelet radical. Penso que la seva importancia és fora de tot dubte, la seva influència i personalitat de les més indiscutibles, la seva valoració crítica i històrica és de les més prestigioses i segur que deu d'haver-hi més d'una llista que el deu posar com a realment el més important... però no a totes. No s'ha d'oblidar que a Europa han hagut cineastes que han canviat la història del cinema, molt abans que Ingmar Bergman, amb aportacions al llenguatge cinematogràfic que tampoc admeten massa discussió, gent que, ja des del cinema mut, alemanys com Fritz lang, Friedrich Wilhelm Murnau o Ernst Lubitch (tots ells amb una increïble posterior carrera als Estats Units) els russos Sergei Mihailovitch Eisenstein o Vsevolod Pudovkin, el francès Jean Renoir, els suecs Mauritz Stiller o en Viktor Sjöstrom- que protagonitza "Las fresas salvajes" (perdona, ara no recordo el nom original ni la possible traducció catalana) amb una influència brutal sobre el mestre suec, el danès Carl Theodor Dreyer, etc. i això sense ficar-me amb els contemporanis seus, ni amb gent més recent, dels quals n'hi ha una pila que han influenciat a tot deu i han deixat una petja tremenda a la historia del setè art però que no menciono perquè encara són dintre un territori encara més discutible que els anteriors, tot i que jo, personalment, també tinc les meves preferències (pensem en tots els mestres italians; els francesos de la Nouvelle vague; en gent pertanyent als més variats moviments,contraris a ell i franctiradors de tota mena... no acabariem mai, tot i que els aspirants a "el millor" lògicament seria més concreta, però sempre molt, molt discutida) . No sé, realment, com se li pot explicar a un estudiós i fan de en Ernt Lubitch- per posar un exemple- que Ingmar Bergman és indubtablement millor que ell. Millor en que? Home, dons en moltes coses segur que si i hi han aportacions que a al pobre Lubitch mai se li haurien passat pel cap... però a la inversa també: hi han coses que en Lubitch ha fet que en Bergman no sabria ni per on començar, etc. i així podríem estar debatin qui és millor, qui a exercit una influència més important i tot el que vulguis que no acabaríem mai. Potser si l'afirmació s'haguès concretat una mica més amb un "probablement, el director europeu que a aprofundit més a emprar el llenguatge cinematogràfic com a eina d'analisi psicològic dels personatges" o alguna cosa així tot i que bé, tot i que la frase que he posat aquí sona terriblement pedant, com a mínim, hi ha un "probablement". Bé, ja et dic, potser si hagués fet jo l'article potser hauria estat apedregat per qualsevol altre per massa tendenciós o personalista. Però t'ho diu un fan d'Ingmar Bergman des de que era un adolescent- dir, així, a lo bèstia, que el mestre suec és, rotundament, el millor director de la història del cinema suec, em sembla, com a mínim, poc objectiu. Perdona pel rotllo i gràcies per la paciència :)--Florenci Salesas 08:56, 29 set 2006 (UTC)

L'article no pertany a cap autor. Coincideixo amb la teva anàlisi i canviaré el text al següent en el primer paràfraf si ningú no s'hi oposa raonadament: Ingmar Bergman (Uppsala, Suècia, 14 de juliol de 1918 - Fårö, Suècia, 30 de juliol de 2007) fou un cineasta suec. És considerat un dels cineastes més importants de la història, per la magnitud de la seva obra i el seu compromís artístic, tant fora de lloc dels dictats en el món del cinema. --Daniel D.L. 15:17, 30 jul 2007 (CEST)[respon]

Qüestió gramatical[modifica]

La frase "No és segur que la veritable mare en fos Karin Åkerblom" és gramaticalment incorrecta. La llengua oral espontània dels parlants no interferits no fa aquest tipus de pronominalització; o sigui, que la intuïció ja ens indica que no està ben resolta. L'explicació gramatical és que el complement del nom del subjecte no pronominalitza. Per tant, hem d'eliminar el pronom si volem conservar l'estructura ("No és segur que la veritable mare fos Karin Åkerblom") o el podem recuperar si passem el subjecte a atribut, perquè el complement del nom de l'atribut sí que pronominalitza ("No és segur que Karin Åkerblom en fos la veritable mare").

Per cert, suposo que el nom correcte de la mare és "Karin Åkerblom", i no pas "Akerblomen Karin"; caldria confirmar-ho.

Rauric (disc.) 10:04, 23 set 2017 (CEST)[respon]