Discussió:Les quatre grans Cròniques

Les quatre grans cròniques catalanes

Copio text posat a l'article, substituint el que hi havia:

CARACTERISTIQUES GENERALS El seu naixement es dona al començament de la escriptura en llengua vulgar de les epopeies i les creuades i precedeixen de les cançons de gesta. Van ser escrites entre el segle XIII i XIV, que va ser l’epoca de màxim espendor de la Ctalunya mediaval, una època de conquesta, exopansió i consolidació. Es poden trobar restes de poesia épica adaptada (també anomentat prosificació) que s’utilitzen per parlar de temps pasats del que no es tenen mes dades i per evitar reescriure fragments. El mes importan es que relaten fets contemporanis al escriptor i per això tenen un major veracitat que altres cròniques. A mes inclouen altres elements com els diàlegs en estíl directe que també fan mes creible la història. Serveixen com a propaganda política per als reis i justifican els seus actes mitjançant el providencialisme i la connivencia. A mes exalten la figura del rei i la seva heroicitat, guiada per la fe.

CRÒNICA DE JAUME I Es una crònica autobiogràfica escrita per el mateix rei i dictada a un abad que li feia d’escrivà. Va ser escrit en dues etapes, la primera al 1244 i la segona al 1274 i la verió mes antiga que ens arriba es en llatí, tot i que es creu que la versió original va ser escrita en català, també ens arriben copies catalanes posteriors. Es una crónica que ens explica desde accións sense relevància ni política ni històrca (que serveixen per mostara la humanitat del rei i per fer la crònica més versemblant) fins a accións tant diplomàtiques i militars de gran relevancia. Tè una finalitat didàctica i exemplificadora, de justificació dels actes i campanyes del rei i esta impregnada de sentimen religiós. La llengua que s’utilitza es una llengua d’us, viva i popular, ya que la seva funció no és etètica sinó de transmisió del missatge. Una altre característica destacada és la intervenció dels personatjes als diàlegs en la seva pròpia llengua.

CRÒNICA DE BERNAT DESCLOT Va ser redactada per Bernat escriba, tresorer reial entre el 1283 i el 1288. es pot dividir en dues parts, la primera en que repasa els ultims tres reis avans de Pere el Gran mitjançant la prosificació i llegendas. La segona part descriu el regnat de Pere el Gran (1276-1285) i es basa en el testimoni personal i en els documents reials als quals tenia accés gràcies al seu càrreg. Centra la acció en la croada de Felip I d’Ardit, invasor francés de Catalunya i el posterior alliberament d’aquesta a mans de Pere el Gran. Tmbñe s’interesa bastant per la conquesta de Sicília. Destaca el patriotisme del rei i el seu esperit cavalleresc, que no és altra cosa que el valor, l’heroisme i l’honradesa.Cracteritza des de la crueltat de les batalles i del rei fins a la seva admiració per al mateix. Es minusciós amb la descripció.

CRÒNICA DE RAMON MUNTANER Va ser redactada entre el 1325 i el 1328. És la és llarga de la literatura catalana i es centra e el regnat de Jaume II el Just, que va regnar entre el 1291 i el 1327, pero tambñe es refereix a periódes anterios basant-se en cançons de gesta i en cròniques anteriors. Ramon Muntaner va ser Un militar, un diplomatic i l’home de confiança dels reis del casal de Barcelona. Va aparticipar en la compañía catalana d’orient, comandada per Roger de Flor.L’obra es didàcrica, escrita per a que futurs gobernants que s trobin en situacións similars sapiguen el que faria un bon monarca. La exaltació patriotica i religiosa i la fidelitat incondicional al casal de Barcelona impregnan l’obra de cap a peus.L’estil es directe amb refranys i girs populars, l’obra va ser escrita per ser llegida en veu alta.

CRÒNICA DE PERE III EL CERIMONIÓS Va ser escrita entre el 1349 i el 1385 sota a petició del rei Pere III a imatge de la crònica de Jaume I. Apareixen els regnats de Alfons el benigne i Pere III el Cerimoniós, centrant-se principalment en aquest últim.La noblesa cavalleresca pasa a un segon plà i tracta temes sobre política, intrigues cortesanes revoltes… Pere ja no era un guerrer sinó un monarac astut i despietat.La llengua perd riquesa i es mes distant i l’objectiu principal de la crònica és la justificació dels actes del rei

[1] --83.32.68.37 20:22, 18 maig 2007 (CEST)

Sin animo de ofender a nadie contesto en castellano, pues entiendo el catalán pero no lo hablo.

Estoy buscando información sobre las cuatro grandes crónicas, y me encuentro con que esta descripción no es del todo correcta: Al llegar a Muntaner leo que -el fin de su crónica (si no me equivoco al traducir) tiene como finalidad dejar constancia de los servicios prestados a la corona y exaltar la grandeza de la nación catalana y de los reyes-. Anteriormente ha nombrado 5 Reyes. Pero en esa época, ni en ninguna que yo sepa, Cataluña no es una nación, y los reyes que nombra son Aragoneses. Es más, Els Almogávers, ponían a sus conquistas bandera aragonesa y en el artículo no se nombra a Aragón en ningún momento. Desconozco si la intención de esta omisión es por motivos nacionalistas (respeto toda ideología), pero la considero algo a subsanar. Soy Aragonés y me ha tocado soportar a paisanos nacionalistas intentando ignorar que los Almogávares hablaban catalán. E incluso he discutido por la expresión "Dispierta Fierro" que sería en Fabla Aragonesa, no documentada en ningún sitio que yo haya visto: Gritaban "Aur, Aur, Desperta Ferro" en catalán, le pese a quien le pese, y el señor Muntaner escribe en catalán. Pero la ideología no es excusa para maquillar la verdad ni hacia un lado ni hacia otro. Otro asunto que debería ser corregido (y quiero señalar que es una opinion y como tal puede ser ignorada), es el asunto de traducir los nombres: Al igual que el señor Carod Rovira no se llama José Luis, Pedro el ceremonioso no se llama Pere, ni Jaime I, se llama Jaume. Barcelona fué un condado del Reino de Aragón, pero el reino de Aragón fue un condado del Reino de Pamplona. No hay nada de malo en nada de eso. Lo malo, siempre, es no decir toda la verdad y más en un medio como es Internet.

Por último quiero insistitir en que mi intención no es ofender a nadie. He intentado escribir mi opinión en el tono mas respetuoso que he sabido. Si no lo he conseguido mi email es Santipez@gmail.com. Podéis poneros en contacto y me disculparé personalmente.

Un saludo—el comentari anterior sense signar és fet per 85.55.163.1 (disc. • contr.) 06:21, 29 ago 2009 (CEST)

Títol

Segons el Llibre d'estil de la Viquipèdia no convé començar els títols amb articles. Aquest títol contradiu les normes d'estil i, per tant, caldria esmenar el títol a "Quatre gran cròniques". thepastoret (disc.) 12:41, 9 set 2014 (CEST)

La recomanació és encertada en la major part de casos, perquè per exemple gos parla de tots es gossos però "el gos" semblaria que parla d'un de sol, però en aquest cas diria que estem parlant de quatre cròniques concretes (tot i fer noms comuns i no noms propis per anomenar-les) i ja va bé que hi hagi l'article al davant.--Pere prlpz (disc.) 14:42, 9 set 2014 (CEST)

Cursiva

@Enric: i aquest? I cadascuna de les cròniques? :| --Arnaugir (discussió) 18:14, 29 abr 2016 (CEST)

@Arnaugir: Extret d'Ortotipografia: Manual de l'autor, l'autoeditor i el dissenyador gràfic de Josep M. Pujol i Joan Solà (Columna, 1995), § 5.28.10.d, p. 193: «[S'escriuen en rodona i sense cometes] les obres medievals en què el genèric va especificat pel nom de l'autor o un topònim de l'indret on foren trobades o es conserven: el Cronicó de Sklokoster, les Homilies d'Organyà, els Annals Rivipul·lenses» i per analogia, doncs, la Crònica de Jaume I, la Crònica de Bernat Desclot, la Crònica de Ramon Muntaner i la Crònica de Pere el Cerimoniós. --Enric (discussió) 18:48, 29 abr 2016 (CEST)

Vandalisme

Cal revertir les darreres edicions.Pau Nemo (disc.) 20:54, 21 març 2022 (CET)