Discussió:Llista de monuments de Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera

Monuments del Parc de la Ciutadella

He canviat el Parlament, la Parròquia castrense i l'antic Palau del Governador de BCIN a BCIL. El que és BCIN és el Parc de la Ciutadella en la categoria de Jardí Històric. La confusió prové de la web de l'Ajuntament on els posen en el nivell A, però no hi ha constància de cap declaració específica d'aquests tres elements com a BCIN, ni hi són a la base de patrimoni.gencat. Per tant, caldrà considerar-los individualment com a BCIL encara que integrats en un conjunt BCIN. --V.Riullop (parlem-ne) 11:50, 27 oct 2011 (CEST)

D'acord, però llavors potser faltaria afegir el Parc de la Ciutadella, ja sigui a la secció "Monuments d'Interès Nacional" o bé en una nova secció anomenada "Bens d'Interès Nacional".--Jordiferrer (disc.) 12:20, 27 oct 2011 (CEST)

Això és una qüestió a discutir en el viquiprojecte i la seva possible ampliació. En principi vam optar per incloure només la categoria Monuments Històrics i no els Jardins Històrics, Conjunts Històrics, Llocs Històrics i Zones etnològiques/arqueològiques/paleontològiques. En total hi ha 6 JH a Catalunya: Parc de la Ciutadella, Parc de la Devesa, Parc Samà, Jardí Mar i Murtra, Jardins de Santa Clotilde (Lloret de Mar) i Pesqueres i Passeigs de Banyoles; més 2 a les Illes Balears i 6 al País Valencià. --V.Riullop (parlem-ne) 13:13, 27 oct 2011 (CEST)

Ja que no incloem les zones arqueològiques, potser en el cas de Barcelona hauríem de treure també la vil·la romana de l'avinguda de la Catedral (que és al subsòl, enterrada, i no és visitable), i potser les ruïnes romanes del subsòl als rodals de la plaça del Rei, tot i que amb aquestes, en ser visitables (com les restes de muralla romana, que són visibles), potser no caldria filar tan prim. --Enric (discussió) 14:11, 27 oct 2011 (CEST)

La classificació anterior que he indicat és pels BCIN. La diferència entre un monument històric (construcció o altre obra material produïda per l'home) antic i una zona arqueològica és que "sigui susceptible d'ésser estudiat amb metodologia arqueològica". Que sigui visitable o no va en funció de les necessitats de protecció. En el cas dels BCIL la classificació no està tant clara. La llei només indica que "els jaciments arqueològics han d'estar declarats espais de protecció arqueològica". La qüestió és que els casos que indiques estan inclosos en l'inventari del patrimoni arquitectònic de l'ajuntament. Desconec si hi ha un altre inventari de patrimoni arqueològic de Barcelona, però no hi ha elements de judici clars per diferenciar uns BCIL arquitectònics d'altres. --V.Riullop (parlem-ne) 16:39, 27 oct 2011 (CEST)

Palau Dou

@Vriullop: Totes les fotos del palau Dou, actual escola Cervantes, pertanyen a la casa del número 29, que no forma part de la descripció de Patmapa, la qual es refereix tan sols a l'edifici del número 31. El palau es veu de manera escadussera i de gairell a la foto que il·lustra l'article. --Enric (discussió) 11:25, 14 jul 2020 (CEST)

@Enric: Ho he separat en dos. Primer teníem l'edifici del número 29 tret del catàleg de l'ajuntament, amb les fotos corresponents. Quan va aparèixer el Palau Dou a IPAC es van fusionar pensant que era el mateix per culpa de l'adreça. De fet l'adreça de l'escola és als número 29bis i 31, segurament dos edificis unificats en la part interior. --V.Riullop (parlem-ne) 13:58, 23 jul 2020 (CEST)

@Vriullop: No sé si per dins estan unificats, però arquitectònicament, des de fora, no tenen res a veure l'un amb l'altre. Tampoc no diria que estiguin unificats, ja que l'edifici núm. 29 té una botiga als baixos i una entrada d'edifici de pisos, amb dos habitatges amb balcons. La del 29 bis - 31 és l'escola Cervantes, que em va tocar com a col·legi electoral l'1 d'octubre, i si més no la part que vaig veure de l'interior estava totalment modernitzada, de dins no es nota enlloc que sigui un edifici antic. Només en devien conservar la façana, i encara gràcies, ja que veient com són els dos pisos superiors ja es veu que gaire gràcia no van tenir a l'hora de fer la restauració i/o ampliació. --Enric (discussió) 11:19, 24 jul 2020 (CEST)

@Vriullop: Per cert, la guia temàtica de l'ETSAB dedicada al Palau Dou, que surt referenciada als enllaços externs de l'article sobre el palau, fa servir a la portada la foto que hi havia a la Viquipèdia de l'edifici núm. 29, que no correspon al palau! Qualsevol dia d'aquests hi passaré i en faré alguna foto, ja que ho tinc a quatre passes de casa. --Enric (discussió) 11:32, 24 jul 2020 (CEST)

Som la referència justament per la capacitat de correccions :-) @Enric: Com a unificats no volia dir el número 29, sinó que les façanes del 29bis i del 31 semblen dos antics edificis amb el solar unificat en fer l'escola. Justament la confusió ha vingut entre el 29 i el 29bis perquè a IPAC per l'adreça del palau diu 29-31. Diria que l'antic palau era al 31, però tant se val si consideren 29bis-31 tal com és ara l'escola. --V.Riullop (parlem-ne) 11:42, 24 jul 2020 (CEST)

T'havia entès malament @Vriullop: Evidentment ara tot forma part de l'escola, és un únic edifici (si ho mires amb la vista aèria del Google Maps, veuràs que la façana que dona al pati és també tota una, i mirat des de dalt és tot un únic edifici. Per cert, he rectificat l'article del palau, on deia que la finestra tapiada i l'arc adovellat són a la part dreta de la façana, la més antiga, ja que en realitat són a l'esquerra, tocant gairebé a l'edifici maleït del número 29. Per tant, la part més antiga seria la del 29 bis, i la més moderna la del 31. Però és un únic edifici i, de fet, la numeració del 29 bis ni tan sols surt reflectida a la façana, ja que on abans hi havia el portal adovellat ara és un finestral. L'única entrada a l'edifici és pel portal rectangular de llinda plana del número 31, i el que té al costat, d'arc escarser, també ha estat transformat en un altre finestral. --Enric (discussió) 12:07, 24 jul 2020 (CEST)

@Vriullop: Ja tenim il·lustrat el palau Dou i n'he creat també la categoria a Commons. --Enric (discussió) 00:31, 25 jul 2020 (CEST)