Discussió:Principat de Catalunya/2006
 | Discussió arxivada Aquesta discussió forma part de l'arxiu històric de la Viquipèdia i ja no és activa. Si us plau, no l'editeu ni en modifiqueu el contingut. Qualsevol comentari el poder fer a la Taverna o a la pàgina [de discussió actual]. |
Sobre la catalanitat de la Fenolleda
En relació a l'article voldria manifestar la meva disconformitat amb el fet que es negui la catalanitat de la Fenolleda i se la vinculi nacionalment a Occitània, tot especificant que està dins del Departament dels Pirineus Orientals.
La Fenolleda és i ha estat des de els seus orígens una comarca catalana, amb llengua, cultura i pertinença política al Principat de Catalunya quan aquest últim encara no s'anomenava així, depenent del Casal de Barcelona. Va ser a la fase final de la Croada dels Albigesos, concretament l'any 1.255, que l'exèrcit dels croats francesos, sota les ordres del rei mal anomenat Sant Lluís de França, la va conquerir a l'exèrcit català amb la caiguda del Castell de Querbús. Posteriorment, el rei Jaume I (mal anomenat el conqueridor) el 1.258, amb la signatura del nefast Tractat de Corbeil va renunciar a aquesta comarca catalana.
El 1.473, amb motiu d'una guerra per recuperar el Rosselló als francesos, que l'havien ocupat aprofitant la Guerra Civil Catalana, finalitzada l'any anterior, el rei català Joan II la va reconquerir. Però va romandre poc temps sota sobirania catalana.
Al 1.790 amb la nova divisió administrativa per departaments impulsada per la Revolució Francesa, la comarca de la Fenolleda que des dels orígens de l'ocupació francesa va ser adscrita administrativament a la senescalia de Carcassona, va ser incorporada al nou departament del Rosselló (ben aviat anomenat dels Pirineus Orientals) excepte la seva part més occidental que va ser adscrita a un departament occità (el de l'Aude), fet que va provocar protestes dels seus habitants, doncs volien estar adscrits al departament català. Malgrat això, actualment, la identitat catalana ja s'ha perdut totalment en aquesta petita part de la comarca.
La pertinença, doncs, d'aquesta comarca a l'estat francès des del segle XIII ha motivat que en una petita part de la comarca les manifestacions culturals siguin de caràcter occità, i que a la major part de la comarca la llengua occitana hagi substituït a la llengua catalana, encara que en una petita part composta de 5 municipis a la part sud-oriental la llengua pròpia encara és la catalana.
Per tant, considero que hauríeu de modificar la part de l'article que fa referència a la Fenolleda com a part occitana adscrita al departament dels Pirineus Orientals, i incloure-la com una comarca més de la Catalunya Nord i per tant, de Catalunya, en tot cas si cal especificant que en la major part d'aquesta comarca s'hi parla occità.
Si voleu més referències consulteu la Gran Enciclopèdia Catalana i la enciclopèdia del Romànic Català a l'apartat dedicat a la Fenolleda, entre d'altres llocs.
No tot Catalunya està dins la Península Ibèrica.
En relació un altre cop a l'article de “Catalunya” considero que és incorrecte la ubicació geogràfica que en feu, tot esmentant que el Principat de Catalunya està situat a la costa nord-est de la Península Ibèrica.
Una part de Catalunya és fora d'aquesta península, com ara la Vall d'Aran i les comarques nord-catalanes del Rosselló, el Vallespir, el Conflent, la Fenolleda i el Capcir (no així l'Alta Cerdanya).
Per tant, us sol·licito que modifiqueu aquest apartat, tot reflectint que aquestes 6 comarques del nord del país estan fora de la Península Ibèrica.
Cargol & Mani
Interwikis
En Makinal es pregunta per què he tret l'interwiki es. Aquí tenim dos articles: Catalunya (sobre el Principat) i Comunitat autònoma de Catalunya. Es corresponen i estan enllaçats amb en:Catalonia (historic territory) i en:Catalonia. L'article es:Cataluña va sobre la comunitat autònoma i està enllaçat allà. Penso que aquí sobra i no és correcte que estigui a dos llocs.--VRiullop (parlem-ne) 19:58, 26 feb 2006 (UTC)
- A mi em sembla que si nosaltres tenim 2 articles que es corresponen amb un de sol a :es, el logic seria que tots dos hi enllacessin. Xevi 20:15, 26 feb 2006 (UTC)
Arquitectura Catalana
Ei Administradors, què tal si afegiu -ja que no ho puc fer jo- aquest link a la secció d'enllaços externs de la pàgina de Catalunya:
- Arquitectura Barcelona - Cronologia d'arquitectura catalana i biografies d'arquitectes catalans, des del gòtic fins a l'arquitectura contemporània
no en trobareu cap altra on hi apareguin a la vegada coses tan, aparentment, desconegudes (com l'autoria de la Plaça Lloreda de Badalona (finalista d'un FAD tanmateix) com el gran monstre pre-romànic de Sant Pere de Rodes o qui va ser el primer individu a firmar com a "arquitecte" al Principat de Catalunya, quan encara hi havia una Catalunya Vella i una Nova...
au va, afegiu el link a la llista!
- No cal ser administrador per canviar la pàgina. Tan sols registrar-se. Llull · (vostè dirà) 21:53, 30 mar 2006 (UTC)
Ciutats
Companys,
A l'apartat de les ciutats s'esmenten arbitràriament unes viles i ciutats i se n'ometen d'importants (Vic, Tortosa, Cervera, La Seu, etc.) Segueixen algun ordre o es totalment aleatori. Si ningú diu res, d'ací 5 dies ho canviaré i hi posaré les que esmento ací.
Vilallonga 17:10, 5 jun 2006 (UTC)
Definición errónea
Quiero quejarme con el "avís de sospita", ¿cómo puedo hacerlo? Ésta definición no está escrita para nada desde un punto de vista objetivo, es lo que le gustaría que fuera al autor de la definición. Hagan el favor de mirarlo y rectificarlo porque no es correcto y no hay que difuminar ideas falsas sobre la realidad, es engañar a la gente. Esto es un diccionario, una enciclopédia, es rídiculo que pretendan cambiar la situación por una simple definición, y, además de eso, estafando a los lectores. Muchas gracias.
- Sí dius quina part creus que no és neutral i redactes una contraoferta molt gustosament l'analitzarem i la debarirem. Sí símplement éts un troll, òbviament, no et farem ni cas. --Makinal 07:47, 8 oct 2006 (UTC)
- Crec que toca bloquejar la modificació d'aquesta i altres pàgines als usuaris no registrats, que fan malbé la feina de la gent. --Panotxa 22:08, 16 oct 2006 (UTC)
Falta d'ortografia
Al principi de l'article, on es diu que Catalunya està administrativament dividida en dos parts hi ha una falta d'ortografia massa corrent, malhauradament, entre molts catalanoparlants: hauria de dir-hi dues i no pas dos, ja que parts és un substantiu femení.
No trobo la cita de Ramon Muntaner
He estat buscant la cita de Ramon Muntaner que indica l'article :
"Fill, jo us do la bandera nostre, antiga del Principat de Catalunya, la qual ha un singular privilegi: que null temps en camp on la nostra bandera reaial sia estada, jamés no fou vençuda ni desbaratada".
Pero no aconsegueixo trobar-la. Utilitzo aquesta edició digitalitzada de la Crònica http://www.cervantesvirtual.com/servlet/SirveObras/bc/91348064098793506388868/thm0000.htm
Aquest es el capítol concret en que el rei Jaume despedeix al seu fill, que surt per a la conquesta de Sardenya. http://www.cervantesvirtual.com/servlet/SirveObras/bc/91348064098793506388868/ima0481.htm
Es possible que la cita sigui incorrecte ?
- La cita la vaig treure del llibre Historia de Cataluña de Juan Reglá, Alizanza Editorial, Madrid, 1977. Diu: "Al partir la escuadra de Portfangós, Jaime II despediría a su hijo y a las fuerzas expedicionarias con las siguientes palabras:". Segueix la cita textual sense més referències. Tot seguit parla de Muntaner: "... la época de Jaime II sugiere al cronista ampurdanés Ramón Muntaner ... la idea unitaria y patriótica con el ejemplo citado ..." Ara que ho torno a llegir em surt el dubte de si ho vaig interpretar bé. És una mica confús i podria ser que "el ejemplo citado" no sigui la cita anterior. Buscant per altres llocs és possible que la cita sigui d'un discurs del rei Martí basat en la Crònica del rei Pere i no la de Muntaner.VRiullop (parlem-ne) 16:22, 20 set 2006 (UTC)
Doncs per a ser una mica rigorosos, em sembla que s'hauria de modificar l'article, i mentre no trobem l'origen de la cita, especificar que està treta d'aquest llibre de Juan Reglá. Mes que res perquè no crec que realment sigui de la Crònica de Ramon Muntaner, perquè per a més que he buscat, no he aconseguit trobar-la allí.
Marc Guillot.