Discussió:Viliúisk

No tinc clar que estiguin correctament escrits, tant aquest article com Viliüi (pel tema de l'accent/dièresi). Entenc que s'han de pronunciar /bi.liˈuj/ i /bi.liˈujsk/ i llavors són agudes acabades en semivocal o consonant, així que no s'haurien d'accentuar, i crec que les dues han de dur dièresi a la u per a trencar el primer diftong -iu- encara que no n'estic del tot segur. --SMP​ (+ disc. xat) 01:41, 13 gen 2019 (CET)

@Enric: No me n'acabo de sortir fent de lingüista. Ara penso que el primer diftong -iu- és impossible en català després d'una ela. Per tant, les opcions crec que són les següents:

Per a trascriure Вилю́йск:

1. Viliuisk es pronuncia /bi.liˈwisk/ perquè una "u" entre vocals té tendència a ser semiconsonant, o es pronuncia /bi.liˈujsk/ perquè la confluència "ui" es pronuncia decreixent?
2. Vilíuisk es pronuncia /biˈli.wisk/ o /biˈli.ujsk/ i no interessa.
3. Vilíuïsk es pronuncia /biˈli.u.isk/ i no interessa.
4. Viliüisk es pronuncia /bi.li.uˈisk/ i no interessa.
5. Viliúisk es pronuncia /bi.liˈu.isk/ o es pronunciaria /bi.liˈujsk/ aguda i per tant incorrecta ortogràficament?
6. Viliuïsk es pronuncia /bi.li.uˈisk/ i no interessa.
7. Viliúïsk es pronuncia /bi.liˈu.isk/.

Com que en rus es pronuncia aproximadament /viˈljujsk/ crec que la millor opció seria /bi.liˈujsk/ que entenc que s'hauria d'escriure Viliuisk, però en cas que aquesta ortografia es pronunciés /bi.liˈwisk/ seria impossible escriure un diftong /uj/ després d'una vocal i, per tant, la segona millor opció és /bi.liˈu.isk/ que entenc que llavors s'escriuria Viliúisk(però potser també Viliúïsk).

Per a trascriure Вилю́й:

1. Viliui es pronuncia /biˈli.wi/ plana? o /bi.liˈuj/ aguda acabada en semivocal?
2. Vilíui es pronuncia /biˈli.wi/ (incorrecta) o /biˈli.uj/ i no interessa.
3. Vilíuï es pronuncia /biˈli.u.i/ i no interessa.
4. Viliüi es pronuncia /bi.liˈu.i/.
5. *Viliúi es pronunciaria /bi.liˈuj/ aguda acabada en semivocal o /bi.liˈu.i/ plana, per tant incorrectes ortogràficament.
6. Viliuï es pronuncia /bi.li.ˈu.i/ també.
7. Viliuí es pronuncia /bi.li.uˈi/ i no interessa.

Com que en rus es pronuncia aproximadament /viˈljuj/ crec que la millor opció seria /bi.liˈuj/ que entenc que s'hauria d'escriure Viliui, però en cas que aquesta ortografia es pronunciés /bi.liˈwi/ seria impossible escriure un diftong /uj/ després d'una vocal i, per tant, la segona millor opció és /bi.liˈu.i/ que sembla que es pugui escriure Viliüi o Viliuï i d'aquestes dues entenc que no sé si és millor la primera perquè té la dièresi a la vocal tònica o la segona perquè trenca el diftong amb la vocal anterior. --SMP​ (+ disc. xat) 22:46, 2 feb 2019 (CET)

Crec que en aquests casos la grafia ha d'acostar-se al màxim a la pronúncia del rus, però tenint en compte que en català no tenim mai aquest tipus de combinacions, aleshores el que cal és que el lector, intuïtivament, ho pronunciï com més aproximat millor. Si nosaltres tinguéssim uns topònims semblants, el més segur és que els haguéssim construït amb una ela palatal: Villuisc, Villui. I aquí no tindríem problemes d'accentuació. Els problemes venen quan hi ha coincidència de is i us, en què no saps quines funcionen com a vocals i quines com a semiconsonants. Viliuisk d'entrada jo ho pronunciaria intuïtivament, si ho veiés escrit, [biliwísk], i a més cal tenir en compte que el diftong ui no es pronuncia igual en català oriental que en occidental ([kúj]na o [kuí]na); igualment, Viliui jo ho llegiria [bilíwi]. Així doncs, em decanto per Viliúisk [amb què marques que la tònica és la u, independentment de com es pronunciïn les is del davant i del darrere) i Viliuï.

Benvolguts @SMP: i @Enric: avui en dia, el Nomenclàtor mundial estipula Viliüisk.—Leptictidium (digui) 17:42, 22 març 2024 (CET)

@Leptictidium: Quan vaig reanomenar-ho perquè abans es deia Vilyuysk (aquí ja veus que la vocal es la u i les y són semivocals, el que no indica és l'accent, si sobre la primera [i única] i o sobre la u) ho vaig escriure amb accent sobre la u per indicar que l'accent recau sobre aquesta vocal, perquè reflectir exactament la pronúncia russa amb la nostra ortografia de vegades és impossible (com tampoc poden reflectir ells la nostra amb el seu alfabet: per exemple en el cas de la vocal neutra). També transcrivim Ы com a i tot i que no sona [i] i Щ com a sx tot i que sona més aviat com una xeix allargassada. Aquest és un dels casos peluts. Però tal com ho han transcrit al Nomenclàtor, Viliüisk, el lector ha de saber molt bé quan cal posar la dièresi i quan no, i un cop ho tingui clar tampoc no ho pronunciarà gens acostat al rus, perquè si amb això volen desfer el diftong amb la primera i no resolen el cas de la segona i al final no saps com pronunciar-ho perquè nosaltres no tenim aquesta combinació. És per això que vaig considerar que el més pràctic era accentuar la u, així com a mínim saps en quina vocal recau l'accent tònic, i que cadascú pronunciï les i anterior i posterior com li sembli, segons els coneixements que tinguin del rus. --Enric (discussió) 20:26, 22 març 2024 (CET)

Veient la conversa fins aquí, em sembla que aquest article és un dels casos en que està molt justificat posar la transcripció fonètica. Pere prlpz (disc.) 22:09, 22 març 2024 (CET)

@Enric: A mi, el que em grinyola del títol actual és que una paraula aguda acabada en -k porti accent. El que proposaria és que ens alineem amb el Nomenclàtor pel que fa al títol i que a la intro hi afegim la transcripció, com suggereix el Pere.—Leptictidium (digui) 22:26, 22 març 2024 (CET)

D'acord amb en Leptictidium. Això de posar un accent per desfer diftongs (o per marcar què és un diftong i que no) ho fan en castellà, però en català fem el mateix amb dièresis. Aleshores, l'opció del nomenclàtor mundial, a més de tenir referències, té la seva lògica, no?--Pere prlpz (disc.) 23:46, 22 març 2024 (CET)

Alguna objecció al reanomenament, doncs?—Leptictidium (digui) 19:31, 29 març 2024 (CET)

A favor de Viliüisk. SMP​ (+ disc.) 18:53, 30 març 2024 (CET)